Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»

El director de l'Apostolat del Mar de l'Arxidiòcesi de Barcelona explica l'assistència als mariners i fa una crida a atendre la perifèria del món de la mar

18 Març, 2021
Església de Barcelona

Enguany, el Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona convida a viure l’eix de la pobresa. Entendre i saber on és present la crida dels germans més vulnerables i com donar suport i acollir-los. Aquesta setmana el director de l’Apostolat del Mar de l’Arxidiòcesi de Barcelona Mn. Ricard Rodríguez, explica el servei que ofereix Stella Maris als mariners i treballadors de la marina mercant que arriben al Port de Barcelona

Mn. Ricard Rodríguez, després de molts anys com a capità de marina mercant navegant per mig món, casat i amb fills, «va sentir la crida de Déu». «Vaig trobar la meva resposta en el diaconat permanent, i la meva sortida va ser a Stella Maris, on porto 37 anys, i m’hi sento molt a gust», explica.

Acollida al foraster

Stella Maris és el nom amb el qual els mariners i treballadors portuaris coneixen l’Apostolat del Mar, que ofereix un servei  d’habitatge, transport, atenció religiosa i d’informació. Tal com explica Mn. Rodríguez, «volem que sàpiguen que tenen aquí un punt de referència i que davant de qualsevol problema els donarem un cop de mà»

Segons exposa, una de les tasques més «genuïnes» és el fet d’anar a rebre tots aquells vaixells que arriben per atendre’ls i donar-los la benvinguda a la ciutat i posar-se al seva disposició. «Volem ser la llar lluny de la llar per aquells que estan en un lloc desconegut i estranger», assegura.

Una perifèria ignorada

Des de la seva posició com a l director de l’Apostolat del Mar, Mn. Rodríguez, fa una crida a la societat, per tal que entengui que «el món de la mar és una periferia per excel·lència». Una perifèria amb persones ignorades que necessiten assistència social i pastoral», explica. «No són ni feligresos d’una parròquia ni habitants d’una ciutat. Pateixen una gran pobresa afectiva, pobresa de no sentir-se considerats», afegeix

En la mateixa línia, Mn. Rodríguez convida l’Església a reflexionar i ser conscient que existeix la gent de mar i que necessiten una acció pastoral. «La societat ha d’entendre que rere el peix que menja i les mercaderies que rep hi ha l’esforç d’uns pescadors». «Aquests tripulants, són persones que arriben en un port amb unes necessitats humanes. Per tant, la comunitat i la societat ha de facilitar tots els mitjans possibles per garantir a aquestes persones l’assistència que requereixin».

Testimoni Ricard Rodríguez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)