Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»
Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»
El director de l'Apostolat del Mar de l'Arxidiòcesi de Barcelona explica l'assistència als mariners i fa una crida a atendre la perifèria del món de la mar
Mn. Ricard Rodríguez, després de molts anys com a capità de marina mercant navegant per mig món, casat i amb fills, «va sentir la crida de Déu». «Vaig trobar la meva resposta en el diaconat permanent, i la meva sortida va ser a Stella Maris, on porto 37 anys, i m’hi sento molt a gust», explica.
Acollida al foraster
Stella Maris és el nom amb el qual els mariners i treballadors portuaris coneixen l’Apostolat del Mar, que ofereix un servei d’habitatge, transport, atenció religiosa i d’informació. Tal com explica Mn. Rodríguez, «volem que sàpiguen que tenen aquí un punt de referència i que davant de qualsevol problema els donarem un cop de mà».
Segons exposa, una de les tasques més «genuïnes» és el fet d’anar a rebre tots aquells vaixells que arriben per atendre’ls i donar-los la benvinguda a la ciutat i posar-se al seva disposició. «Volem ser la llar lluny de la llar per aquells que estan en un lloc desconegut i estranger», assegura.
Una perifèria ignorada
Des de la seva posició com a l director de l’Apostolat del Mar, Mn. Rodríguez, fa una crida a la societat, per tal que entengui que «el món de la mar és una periferia per excel·lència». Una perifèria amb persones ignorades que necessiten assistència social i pastoral», explica. «No són ni feligresos d’una parròquia ni habitants d’una ciutat. Pateixen una gran pobresa afectiva, pobresa de no sentir-se considerats», afegeix.
En la mateixa línia, Mn. Rodríguez convida l’Església a reflexionar i ser conscient que existeix la gent de mar i que necessiten una acció pastoral. «La societat ha d’entendre que rere el peix que menja i les mercaderies que rep hi ha l’esforç d’uns pescadors». «Aquests tripulants, són persones que arriben en un port amb unes necessitats humanes. Per tant, la comunitat i la societat ha de facilitar tots els mitjans possibles per garantir a aquestes persones l’assistència que requereixin».
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less