Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»
Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»
El director de l'Apostolat del Mar de l'Arxidiòcesi de Barcelona explica l'assistència als mariners i fa una crida a atendre la perifèria del món de la mar
Mn. Ricard Rodríguez, després de molts anys com a capità de marina mercant navegant per mig món, casat i amb fills, «va sentir la crida de Déu». «Vaig trobar la meva resposta en el diaconat permanent, i la meva sortida va ser a Stella Maris, on porto 37 anys, i m’hi sento molt a gust», explica.
Acollida al foraster
Stella Maris és el nom amb el qual els mariners i treballadors portuaris coneixen l’Apostolat del Mar, que ofereix un servei d’habitatge, transport, atenció religiosa i d’informació. Tal com explica Mn. Rodríguez, «volem que sàpiguen que tenen aquí un punt de referència i que davant de qualsevol problema els donarem un cop de mà».
Segons exposa, una de les tasques més «genuïnes» és el fet d’anar a rebre tots aquells vaixells que arriben per atendre’ls i donar-los la benvinguda a la ciutat i posar-se al seva disposició. «Volem ser la llar lluny de la llar per aquells que estan en un lloc desconegut i estranger», assegura.
Una perifèria ignorada
Des de la seva posició com a l director de l’Apostolat del Mar, Mn. Rodríguez, fa una crida a la societat, per tal que entengui que «el món de la mar és una periferia per excel·lència». Una perifèria amb persones ignorades que necessiten assistència social i pastoral», explica. «No són ni feligresos d’una parròquia ni habitants d’una ciutat. Pateixen una gran pobresa afectiva, pobresa de no sentir-se considerats», afegeix.
En la mateixa línia, Mn. Rodríguez convida l’Església a reflexionar i ser conscient que existeix la gent de mar i que necessiten una acció pastoral. «La societat ha d’entendre que rere el peix que menja i les mercaderies que rep hi ha l’esforç d’uns pescadors». «Aquests tripulants, són persones que arriben en un port amb unes necessitats humanes. Per tant, la comunitat i la societat ha de facilitar tots els mitjans possibles per garantir a aquestes persones l’assistència que requereixin».
La Catedral de Barcelona va acollir dissabte 24 d'octubre una trobada dels catecúmens de l'Arquebisbat de Barcelona amb el bisbe auxiliar, Mons. David Abadías. Una seixantena de persones procedents de parròquies de…
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...