Ricard Rodríguez: «Intentem ser la llar lluny de la llar, per la gent de mar»

El director de l'Apostolat del Mar de l'Arxidiòcesi de Barcelona explica l'assistència als mariners i fa una crida a atendre la perifèria del món de la mar

18 Març, 2021
Església de Barcelona

Enguany, el Pla Pastoral Diocesà de l’Església de Barcelona convida a viure l’eix de la pobresa. Entendre i saber on és present la crida dels germans més vulnerables i com donar suport i acollir-los. Aquesta setmana el director de l’Apostolat del Mar de l’Arxidiòcesi de Barcelona Mn. Ricard Rodríguez, explica el servei que ofereix Stella Maris als mariners i treballadors de la marina mercant que arriben al Port de Barcelona. 

Mn. Ricard Rodríguez, després de molts anys com a capità de marina mercant navegant per mig món, casat i amb fills, «va sentir la crida de Déu». «Vaig trobar la meva resposta en el diaconat permanent, i la meva sortida va ser a Stella Maris, on porto 37 anys, i m’hi sento molt a gust», explica.

Acollida al foraster

Stella Maris és el nom amb el qual els mariners i treballadors portuaris coneixen l’Apostolat del Mar, que ofereix un servei  d’habitatge, transport, atenció religiosa i d’informació. Tal com explica Mn. Rodríguez, «volem que sàpiguen que tenen aquí un punt de referència i que davant de qualsevol problema els donarem un cop de mà». 

Segons exposa, una de les tasques més «genuïnes» és el fet d’anar a rebre tots aquells vaixells que arriben per atendre’ls i donar-los la benvinguda a la ciutat i posar-se al seva disposició. «Volem ser la llar lluny de la llar per aquells que estan en un lloc desconegut i estranger», assegura.

Una perifèria ignorada

Des de la seva posició com a l director de l’Apostolat del Mar, Mn. Rodríguez, fa una crida a la societat, per tal que entengui que «el món de la mar és una periferia per excel·lència». Una perifèria amb persones ignorades que necessiten assistència social i pastoral», explica. «No són ni feligresos d’una parròquia ni habitants d’una ciutat. Pateixen una gran pobresa afectiva, pobresa de no sentir-se considerats», afegeix. 

En la mateixa línia, Mn. Rodríguez convida l’Església a reflexionar i ser conscient que existeix la gent de mar i que necessiten una acció pastoral. «La societat ha d’entendre que rere el peix que menja i les mercaderies que rep hi ha l’esforç d’uns pescadors». «Aquests tripulants, són persones que arriben en un port amb unes necessitats humanes. Per tant, la comunitat i la societat ha de facilitar tots els mitjans possibles per garantir a aquestes persones l’assistència que requereixin».

Testimoni Ricard Rodríguez

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)