El bisbe Vilanova encoratja a la parròquia de Santa Anna a «seguir sent una Església viva»

El bisbe Javier fa un recorregut per l’Hospital de Campanya per conèixer les instal·lacions i el gran servei que fan de fraternitat

El bisbe auxliliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha visitat l’Hospital de Campanya integrat a la parròquia de Santa Anna de la l’arxidiòcesi de Barcelona. Un lloc que acull, acompanya, protegeix, promou, escolta i conversa, amb les 150 persones que rep cada dia. Una actitud que permet que tots se sentin com a casa. Fan seves les paraules del papa Francesc, «l’Església ha de ser com un hospital de campanya pels ferits».

«Santa Anna enganxa»

Atendre els més desvalguts dins d’una església pren una major significació, segons el seu rector, Mn. Peio Sánchez, «no tenim una porta per anar a missa i una altra per acollir, és la mateixa. No ens considerem un menjador social, sinó una taula de fraternitat. Posem tota la bellesa d’aquest entorn al servei dels nostres germans». I és que les persones en situació de vulnerabilitat dinen gaudint de la bellesa del claustre i són ateses per metges, psicòlegs o serveis socials, en les capelles de l’església, envoltades d’imatges que cobren tot el seu significat.

El bisbe Javier Vilanova, seguint el seu recorregut per les entitats socials de l’arxidiòcesi de Barcelona, va afirmar que «Santa Anna enganxa», un projecte que compta amb uns 250 voluntaris; i es va mostrar encantat d’escoltar les explicacions de Mn. Peio, Mn. Xavier Morlans, vicari de la parroquia i de la religiosa Vicky Molins, «no volem fer proselitisme sinó profetisme». Segons les seves experiències, des de fa tants anys, les persones que acullen valoren pertànyer a un lloc i després de ser ajudats, molts també volen ajudar i es produeix un cercle de gratuïtat.

Al servei dels altres

El servei amb què van començar és un esmorzar calent, tan agraït per la gent que viu al carrer. Després, arriba el dinar, tots els àpats es fan al claustre complint tots els requisits sanitaris. Han tingut la sort de no tenir cap cas de Covid. Els voluntaris aprofiten aquest moment per xerrar amb ells i establir uns vincles afectius. Es poden connectar a la xarxa de wifi i endur-se un tupper amb el sopar.

Disposen de serveis sanitaris, dos vegades a la setmana, que agraeixen molt; orientació psicològica, necessiten contenció emocional per tantes situacions d’abusos que pateixen. I també orientació de serveis socials, allà mateix es poden empadronar. «Estarem en situació d’emergència permanent com a mínim dos anys», afirma Mn. Peio, qui reconeix que aviat veurem gent dormint amb tendes de campanya, com ja passa a altres ciutats europees.

Acompanyat dels organitzadors, Mons. Javier anava saludant els voluntaris i agraint-los tot el que fan. Quan va arribar al rober, va exclamar: «Quin goig que fa tota la roba planxada i neta!». Els usuaris es poden dutxar dos cops a la setmana i canviar-se.

Famílies que ajuden famílies

I d’un projecte en neix un altre, ja que, de l’apropament als més desvalguts a l’Hospital de Campanya, va néixer Famílies acompanyant famílies. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, es tracta d’una xarxa de famílies creients de la parròquia que es dediquen a donar suport i acompanyar altres famílies més vulnerables. Les famílies que van motivar la iniciativa eren ja d’un inici voluntàries de l’Hospital de Campanya i amb el confinament van començar a pensar com ajudar més aquells que patien les conseqüències de la Covid i del confinament. Van començar 10 persones el desembre del 2018 i ara ja en formen part 288 adults i 230 menors. Tal com expliquen «van trobar la necessitat de fer alguna cosa més seguint les recomanacions del Sant Pare de reconèixer el rostre de Crist en el pobre».

Al principi, van començar acollint algunes persones sense recursos a casa seva quan va esclatar la pandèmia i llavors l’acció es va accelerar. Trucades d’acompanyament, bosses de menjar… En total han repartit més de 15 tones d’aliments els darrers mesos. «Però, el més bonic de tot és el vincle que s’estableix entre nosaltres, són com un membre més de la família, els acompanyem al metge, compartim els seus neguits, molts ens pregunten qüestions de fe i s’apropen a Crist», explicava Anna Garriga, impulsora del projecte, al bisbe Vilanova, qui els va encoratjar a seguir sent aquesta Església viva, que s’implica i està al costat dels germans.

Glòria Carrizosa Servitje – Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona