El bisbe Vilanova encoratja a la parròquia de Santa Anna a «seguir sent una Església viva»

El bisbe Javier fa un recorregut per l’Hospital de Campanya per conèixer les instal·lacions i el gran servei que fan de fraternitat

17 Març, 2021
Església de Barcelona

El bisbe auxliliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha visitat lHospital de Campanya integrat a la parròquia de Santa Anna de la l’arxidiòcesi de Barcelona. Un lloc que acull, acompanya, protegeix, promou, escolta i conversa, amb les 150 persones que rep cada dia. Una actitud que permet que tots se sentin com a casa. Fan seves les paraules del papa Francesc, «l’Església ha de ser com un hospital de campanya pels ferits».

«Santa Anna enganxa»

Atendre els més desvalguts dins d’una església pren una major significació, segons el seu rector, Mn. Peio Sánchez, «no tenim una porta per anar a missa i una altra per acollir, és la mateixa. No ens considerem un menjador social, sinó una taula de fraternitat. Posem tota la bellesa d’aquest entorn al servei dels nostres germans». I és que les persones en situació de vulnerabilitat dinen gaudint de la bellesa del claustre i són ateses per metges, psicòlegs o serveis socials, en les capelles de l’església, envoltades d’imatges que cobren tot el seu significat.

El bisbe Javier Vilanova, seguint el seu recorregut per les entitats socials de l’arxidiòcesi de Barcelona, va afirmar que «Santa Anna enganxa», un projecte que compta amb uns 250 voluntaris; i es va mostrar encantat d’escoltar les explicacions de Mn. Peio, Mn. Xavier Morlans, vicari de la parroquia i de la religiosa Vicky Molins, «no volem fer proselitisme sinó profetisme». Segons les seves experiències, des de fa tants anys, les persones que acullen valoren pertànyer a un lloc i després de ser ajudats, molts també volen ajudar i es produeix un cercle de gratuïtat.

Al servei dels altres

El servei amb què van començar és un esmorzar calent, tan agraït per la gent que viu al carrer. Després, arriba el dinar, tots els àpats es fan al claustre complint tots els requisits sanitaris. Han tingut la sort de no tenir cap cas de Covid. Els voluntaris aprofiten aquest moment per xerrar amb ells i establir uns vincles afectius. Es poden connectar a la xarxa de wifi i endur-se un tupper amb el sopar.

Disposen de serveis sanitaris, dos vegades a la setmana, que agraeixen molt; orientació psicològica, necessiten contenció emocional per tantes situacions d’abusos que pateixen. I també orientació de serveis socials, allà mateix es poden empadronar. «Estarem en situació d’emergència permanent com a mínim dos anys», afirma Mn. Peio, qui reconeix que aviat veurem gent dormint amb tendes de campanya, com ja passa a altres ciutats europees.

Acompanyat dels organitzadors, Mons. Javier anava saludant els voluntaris i agraint-los tot el que fan. Quan va arribar al rober, va exclamar: «Quin goig que fa tota la roba planxada i neta!». Els usuaris es poden dutxar dos cops a la setmana i canviar-se.

Famílies que ajuden famílies

I d’un projecte en neix un altre, ja que, de l’apropament als més desvalguts a l’Hospital de Campanya, va néixer Famílies acompanyant famílies. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, es tracta d’una xarxa de famílies creients de la parròquia que es dediquen a donar suport i acompanyar altres famílies més vulnerables. Les famílies que van motivar la iniciativa eren ja d’un inici voluntàries de l’Hospital de Campanya i amb el confinament van començar a pensar com ajudar més aquells que patien les conseqüències de la Covid i del confinament. Van començar 10 persones el desembre del 2018 i ara ja en formen part 288 adults i 230 menors. Tal com expliquen «van trobar la necessitat de fer alguna cosa més seguint les recomanacions del Sant Pare de reconèixer el rostre de Crist en el pobre».

Al principi, van començar acollint algunes persones sense recursos a casa seva quan va esclatar la pandèmia i llavors l’acció es va accelerar. Trucades d’acompanyament, bosses de menjar… En total han repartit més de 15 tones d’aliments els darrers mesos. «Però, el més bonic de tot és el vincle que s’estableix entre nosaltres, són com un membre més de la família, els acompanyem al metge, compartim els seus neguits, molts ens pregunten qüestions de fe i s’apropen a Crist», explicava Anna Garriga, impulsora del projecte, al bisbe Vilanova, qui els va encoratjar a seguir sent aquesta Església viva, que s’implica i està al costat dels germans.

Glòria Carrizosa ServitjeSecretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)