El bisbe Vilanova encoratja a la parròquia de Santa Anna a «seguir sent una Església viva»

El bisbe Javier fa un recorregut per l’Hospital de Campanya per conèixer les instal·lacions i el gran servei que fan de fraternitat

17 Març, 2021
Església de Barcelona

El bisbe auxliliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova, ha visitat l’Hospital de Campanya integrat a la parròquia de Santa Anna de la l’arxidiòcesi de Barcelona. Un lloc que acull, acompanya, protegeix, promou, escolta i conversa, amb les 150 persones que rep cada dia. Una actitud que permet que tots se sentin com a casa. Fan seves les paraules del papa Francesc, «l’Església ha de ser com un hospital de campanya pels ferits».

«Santa Anna enganxa»

Atendre els més desvalguts dins d’una església pren una major significació, segons el seu rector, Mn. Peio Sánchez, «no tenim una porta per anar a missa i una altra per acollir, és la mateixa. No ens considerem un menjador social, sinó una taula de fraternitat. Posem tota la bellesa d’aquest entorn al servei dels nostres germans». I és que les persones en situació de vulnerabilitat dinen gaudint de la bellesa del claustre i són ateses per metges, psicòlegs o serveis socials, en les capelles de l’església, envoltades d’imatges que cobren tot el seu significat.

El bisbe Javier Vilanova, seguint el seu recorregut per les entitats socials de l’arxidiòcesi de Barcelona, va afirmar que «Santa Anna enganxa», un projecte que compta amb uns 250 voluntaris; i es va mostrar encantat d’escoltar les explicacions de Mn. Peio, Mn. Xavier Morlans, vicari de la parroquia i de la religiosa Vicky Molins, «no volem fer proselitisme sinó profetisme». Segons les seves experiències, des de fa tants anys, les persones que acullen valoren pertànyer a un lloc i després de ser ajudats, molts també volen ajudar i es produeix un cercle de gratuïtat.

Al servei dels altres

El servei amb què van començar és un esmorzar calent, tan agraït per la gent que viu al carrer. Després, arriba el dinar, tots els àpats es fan al claustre complint tots els requisits sanitaris. Han tingut la sort de no tenir cap cas de Covid. Els voluntaris aprofiten aquest moment per xerrar amb ells i establir uns vincles afectius. Es poden connectar a la xarxa de wifi i endur-se un tupper amb el sopar.

Disposen de serveis sanitaris, dos vegades a la setmana, que agraeixen molt; orientació psicològica, necessiten contenció emocional per tantes situacions d’abusos que pateixen. I també orientació de serveis socials, allà mateix es poden empadronar. «Estarem en situació d’emergència permanent com a mínim dos anys», afirma Mn. Peio, qui reconeix que aviat veurem gent dormint amb tendes de campanya, com ja passa a altres ciutats europees.

Acompanyat dels organitzadors, Mons. Javier anava saludant els voluntaris i agraint-los tot el que fan. Quan va arribar al rober, va exclamar: «Quin goig que fa tota la roba planxada i neta!». Els usuaris es poden dutxar dos cops a la setmana i canviar-se.

Famílies que ajuden famílies

I d’un projecte en neix un altre, ja que, de l’apropament als més desvalguts a l’Hospital de Campanya, va néixer Famílies acompanyant famílies. Tal com explica Mn. Peio Sánchez, es tracta d’una xarxa de famílies creients de la parròquia que es dediquen a donar suport i acompanyar altres famílies més vulnerables. Les famílies que van motivar la iniciativa eren ja d’un inici voluntàries de l’Hospital de Campanya i amb el confinament van començar a pensar com ajudar més aquells que patien les conseqüències de la Covid i del confinament. Van començar 10 persones el desembre del 2018 i ara ja en formen part 288 adults i 230 menors. Tal com expliquen «van trobar la necessitat de fer alguna cosa més seguint les recomanacions del Sant Pare de reconèixer el rostre de Crist en el pobre».

Al principi, van començar acollint algunes persones sense recursos a casa seva quan va esclatar la pandèmia i llavors l’acció es va accelerar. Trucades d’acompanyament, bosses de menjar… En total han repartit més de 15 tones d’aliments els darrers mesos. «Però, el més bonic de tot és el vincle que s’estableix entre nosaltres, són com un membre més de la família, els acompanyem al metge, compartim els seus neguits, molts ens pregunten qüestions de fe i s’apropen a Crist», explicava Anna Garriga, impulsora del projecte, al bisbe Vilanova, qui els va encoratjar a seguir sent aquesta Església viva, que s’implica i està al costat dels germans.

Glòria Carrizosa Servitje – Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)