6 D’AGOST

La transfiguració del Senyor

Després d’un llarg camí, cal reposar. Sobretot si el camí, és difícil: els fariseus/herodians, el volen matar (Mc 3,6); els parents, no se’l creuen (6,6); i els deixebles, són més caparruts! (8,21). Al terme del viatge, hi haurà la foscor? Allà dalt de la muntanya, envoltat dels íntims, el final és ple de llum: “Aquest és el meu Fill, l’estimat. Escolteu-lo!” (Mc 9,2-13). LA FOSCOR/creu/mort NO TINDRÀ L’ÚLTIMA PARAULA. És la festa de la dedicació de les esglésies del mont Tabor. Molts dels qui porten el nom de Salvador celebren avui el seu sant: perquè a Roma va esdevenir festa titular de la basílica del Laterà (dedicada al Crist Salvador). Té un altar a la girola de la catedral de Barcelona.

HISTÒRIA DE LA FESTA

  • Segle III: Una tradició localitza el relat de la Transfiguració en el Mont Tabor. Helena, la mare de l’emperador, hi fa construir una capella.
  • Segle VI: Justinià hi construeix un monestir per a les Tres Religions. A Síria i a Hispània ja se celebra en aquest dia.
  • 1453, maig 29: Els turcs s’apoderen de Constantinoble.
  • 1453, maig 30: Nicolau V (1447-1455) convida els reis cristians a una Creuada contra els turcs, però no serà possible. Calixte III (1455-1458) hi insisteix sense èxit.
  • 1456, juliol 22: Finalment, els reis cristians obtenen la victòria de Belgrad. Així que la notícia arriba a Roma (6 d’agost) el Papa estén la festivitat de la Transfiguració a tota l’Església per la Butlla “Inter divinae” (06.08.1456).

► “El dia de Sant Salvador marca l’any venidor”.