La transfiguració del Senyor

LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

En la Transfiguració celebrem la festa de la dedicació de les esglésies del mont Tabor. En l'episodi evangèlic (Mc 9, 2-10), Jesús mostra la seva glòria divina, l’autèntica personalitat, però també deixa entendre que per "entrar a la glòria" (Lc 24,26) cal passar per la Creu a Jerusalem: «Hem d'apressar-nos a pujar a la muntanya, tal com Jesús, que aquí és el nostre precursor i guia del cel; amb ell resplendirem amb uns ulls espirituals» (Anastasi Sinaïta, Sermó). Uns ulls espirituals, capaços de veure l’autèntica ànima/realitat de les persones amb qui ens trobem. L’advocació del Salvador té un altar a la girola de la catedral de Barcelona.

1. Festa de la Transfiguració de Senyor. Jesucrist, l’Unigènit estimat del Pare Etern, va manifestar la seva glòria davant els seus sants apòstols Pere, Jaume i Joan amb el testimoni de la Llei i els Profetes, i així va voler mostrar la nostra admirable transformació per la gràcia en la humilitat de la nostra naturalesa assumida per ell, donant a conèixer la imatge de Déu, d’acord amb la qual va ser creat l'home, que, corrompuda en Adam, va ser renovada per Crist.
2. Martiri de sant Sixt II, Papa, i dels seus companys, la memòria dels quals se celebra l’endemà. A Roma, a la via Àpia, al cementiri de Calixt (258).
3. Sants màrtirs Just i Pastor. Quan encara eren nens, van córrer voluntàriament al martiri, abandonant a l'escola les seves tauletes d'escolar i, detinguts per ordre del jutge i immediatament assotats, animant-se i exhortant-se mútuament, van ser degollats pel seu amor a Crist. A Compluto (ara Alcalà de Henares), a la Hispània Cartaginesa (304).
4. Sepultura de sant Hormisdas, Papa. Abanderat de la pau, va aconseguir acabar amb el cisma d’Acaci a Orient, i a Occident va fer que els nous pobles respectessin religiosament els drets de l'Església. A Roma, a la basílica de Sant Pere (523).
5. Beat Octavià, bisbe i germà del papa Calixt II. Tant al claustre com a la càtedra va buscar amb afany servir Déu i els germans. A Savona, de la Ligúria (1132).
6. Beat Escel·lí, eremita. Va viure en un bosc, sense sostre i sense roba, confiat en el Senyor, que fa baixar la neu com si fos llana. Al territori de Luxemburg (~ 1138).
7. Mort de sant Domènec, prevere, la memòria del qual se celebra dos dies després. A Bolonya, a l’Emília (1221).
8. Beata Maria Francesca de Jesús (Anna Maria) Rubatto, verge. A la ciutat de Loano, prop de Savona, Itàlia, va fundar l'institut de les Germanes Terciàries Caputxines. Més endavant es va traslladar a Amèrica Llatina, on va posar tot el seu esforç en el servei als pobres. A Montevideo, de l’Uruguai (1904).
9. Beat Carles López Vidal, màrtir. En temps de persecució de la fe va assolir la glòria celestial. Prop de Gandia, País Valencià (1936).
10. Beat Tadeu Dulny, màrtir. Quan Polònia, la seva pàtria, va ser ocupada militarment, va ser portat al camp de concentració de Dachau per la seva fe en Crist i, víctima de cruels turments, va emigrar a la glòria celestial. Prop de Munic, Baviera, Alemanya (1942).