Piero Marini, V Memorial de Pere Tena

El Centro de Pastoral Litúrgica de Barcelona otorga el V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica al arzobispo titular de Martirano y presidente de la Comisión Pontificia para los Congresos Eucarísticos Internacionales

21 Mar, 2019

El Centro de Pastoral Litúrgica de Barcelona ha otorgado el V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a monseñor Piero Marini, arzobispo titular de Martirano y presidente de la Comisión Pontificia para los Congresos Eucarísticos Internacionals.

La figura de Piero Marini

Es importante destacar que el memorial ha puesto de relieve el servicio que Marini ha realizado por más de 50 años. Así, se ha especializado en la aplicación de la renovación litúrgica impulsada por el Concilio Vaticano II. Ya en 1965, el joven presbítero fue llamado a Roma por Annibale Bugnini. Bugnini era el secretario del grupo de trabajo encargado de desarrollar la concreción de las orientaciones de la Constitución sobre la sagrada liturgia (Sacrosanctum Concilium, 1963). Además, fue quién puso las bases de la renovación litúrgica conciliar.

Con todo, fue una tarea que finalmente se integró dentro de la Congregación para el Culto Divino. Allá, Piero Marini trabajó junto a teólogos y liturgistas que acontecieron verdaderos puntos de referencia del Concilio Vaticano II. La tarea por la cual Marini es más conocido, es por su trabajo como maestro de las celebraciones litúrgicas pontificias durante veinte años. Así, desde el 1987 hasta el 2007, trabajó con los papas Juan Pablo II y Benedicto XVI.

Una vida en 3 etapas

En el acto de entrega del memorial, primeramente tuvo la palabra Mn. Joan Maria Canals, que presentó el recorrido y la figura de Marini. De este modo, subrayó que, la entrega se le hacía “por sus méritos eclesiales, por sus luchas constantes para mejorar las celebraciones en dignidad y participación«. Además, recordó que Marine es un “enamorado de la sencillez en las celebraciones” -añadiendo- “su presencia entre nosotros ya es su presentación”.

Seguidamente, Canals dividió la vida del arzobispo en tres etapas. La primera toma desde que entró en el seminario hasta, una vez ordenada sacerdote, vivió a Roma el Concilio del Vaticano II. En aquel momento, conoció Annibale Bugnini y otros célebres concelebrantes. La segunda equivale a la etapa que desarrolla en el colegio apostólico. En aquel momento, el papa Juan Pablo II lo nombra maestro de oficio de las celebraciones litúrgicas. En una década, de los 80 a los 90, que se respira cierto aire de cansancio y desconfianza de la reforma litúrgica, llega Marini con un “espíritu renovador”. También, de esta etapa sobresalen algunas acciones, como la modificación del ritual del consistorio. Se trata, pues, de un nuevo espíritu en las canonizaciones y beatificaciones pero, sobre todo, la publicación de 4 libros para las celebraciones papales.

Finalmente, la tercera etapa que estableció Mn. Canals, fue la de la promoción de la Eucaristía en el Comité de Congresos Eucarísticos Internacionales. Y es que, como explicaba el sacerdote, Marini “ha estado siempre fiel al Concilio Vaticano II”. También, justo es decir que destaca por mantener “el espíritu y la esencia de la liturgia eucarística, fiel a la tradición histórica, pero a la vez renovador, guiando al pueblo a la fuente de la vida”.

Las celebraciones litúrgicas

“La liturgia tiene un papel muy importante en la renovación de la fe”, explicó Marini. Y es que, según Marine, “es la fuente necesaria de donde beben los fieles del espíritu verdaderamente cristiano”. Además, preguntaba: “si no es la liturgia, ¿qué alimenta el espíritu cristiano?”. Así, subrayó su importancia para mantenerse en el centro del Iglesia.

A lo largo del tiempo, las celebraciones del Papa, tanto en Roma como en el resto del mundo, ampliamente difundidas por los medios de comunicación, han sido una forma de transmitir los principios conciliares. Estas han pretendido desnudarse de cualquier signo de ostentación o de poder mundano la figura del Papa. En definitiva, se trata de realzar los signos de la Eucaristía para resaltar su naturaleza. También, se tiene que promover la participación de los fieles insistiendo, por un lado, en aquellos términos que expresan la unidad de la Iglesia e incluyendo, por la otra, elementos propios de la expresión cultural de cada Iglesia local.

En resumen, Marini no busca “repetir las fórmulas del pasado, sino buscar una renovación hoy por nosotros”. Ahora bien, por eso, “se tiene que ir a las fuentes, preservar la tradición y estudiar el pasado de la Iglesia para encontrar la novedad adecuada en nuestros tiempos”. Por lo tanto, nos hemos “de inclinar a las raíces de la propia fe e ir al corazón de las necesidades”.

El Memorial Pere Tena

El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica fue creado para mantener viva la memoria del obispo Pedro Tena (1928-2013). El obispo fue fundador del CPL y pedagogo de la liturgia. Además, promovió todo aquello que ayuda a vivir la liturgia de la Iglesia en el mundo actual. También, para recordar de manera constante la importancia de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.

En las ediciones anteriores, el Memorial se concedió a la Abadia de Montserrat (2015); al obispo Julián López i al pardre Joan Maria Canals (2016); al arzobispo de Puebla, Víctor Sánchez (2017) y a la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018).

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)