Piero Marini, V Memorial de Pere Tena

El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona ha atorgat el V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a monsenyor Piero Marini, arquebisbe titular de Martirano i president de la Comissió Pontifícia per als Congressos Eucarístics Internacionals.

La figura de Piero Marini

És important destacar que el memorial ha posat en relleu el servei que Marini ha realitzat per més de 50 anys. Així, s’ha especialitzat en l’aplicació de la renovació litúrgica impulsada pel Concili Vaticà II. Ja al 1965, el jove prevere va ser cridat a Roma per Annibale Bugnini. Bugnini era el secretari del grup de treball encarregat de desenvolupar la concreció de les orientacions de la Constitució sobre la sagrada litúrgia (Sacrosanctum Concilium, 1963). A més a més, va ser qui va posar les bases de la renovació litúrgica conciliar.

Amb tot, va ser una tasca que finalment es va integrar dins la Congregació per al Culte Diví. Allà, Piero Marini va treballar al costat de teòlegs i liturgistes que esdevingueren veritables punts de referència del Concili Vaticà II. La tasca, però, per la qual Marini és més conegut, és per la seva feina com a mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies durant vint anys. Així, des del 1987 fins al 2007, va treballar amb els papes Joan Pau II i Benet XVI.

Una vida en 3 etapes

En l’acte d’entrega del memorial, primerament va tenir la paraula Mn. Joan Maria Canals, que va presentar el recorregut i la figura de Marini. D’aquesta manera, va subratllar que, l’entrega se li feia “pels seus mèrits eclesials, per les seves lluites constants per millorar les celebracions en dignitat i participació«. A més a més, va recordar que Marini és un “enamorat de la senzillesa en les celebracions” -afegint- “la seva presència entre nosaltres ja és la seva presentació”.

Seguidament, Canals va dividir la vida de l’arquebisbe en tres etapes. La primera pren des que va entrar en el seminari fins, un cop ordenat sacerdot, va viure a Roma el Concili del Vaticà II. En aquell moment, va conèixer Annibale Bugnini i altres cèlebres concelebrants. La segona equival a l’etapa que desenvolupa en el col·legi apostòlic. En aquell moment, el papa Joan Pau II el nomena mestre d’ofici de les celebracions litúrgiques. En una dècada, dels 80 als 90, que es respira cert aire de cansament i desconfiança de la reforma litúrgica, arriba Marini amb un “esperit renovador”. També, d’aquesta etapa sobresurten algunes accions, com la modificació del ritual del consistori. Es tracta, doncs, d’un nou esperit en les canonitzacions i beatificacions però, sobretot, la publicació de 4 llibres per a les celebracions papals.

Finalment, la tercera etapa que va establir Mn. Canals, va ser la de la promoció de l’Eucaristia en el Comitè de Congressos Eucarístics Internacionals. I és que, com explicava el sacerdot, Marini “ha estat sempre fidel al Concili Vaticà II”. També, val a dir que destaca per mantenir “l’esperit i l’essència de la litúrgia eucarística, fidel a la tradició històrica, però alhora renovador, guiant al poble a la font de la vida”.

Les celebracions litúrgiques

“La litúrgia té un paper molt important en la renovació de la fe”, va explicar Marini. I és que, segons Marini, “és la font necessària d’on beuen els fidels de l’esperit vertaderament cristià”. A més a més, preguntava: “si no és la litúrgia, què alimenta l’esperit cristià?”. Així, va subratllar la seva importància per mantenir-se en el centre de l’església.

Al llarg del temps, les celebracions del Papa, tant a Roma com a la resta del món, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació, han estat una forma de transmetre els principis conciliars. Aquestes han pretès despullar-se de qualsevol signe d’ostentació o de poder mundà la figura del Papa. En definitiva, es tracta de realçar els signes de l’Eucaristia per tal de ressaltar-ne la naturalesa. També, s’ha de promoure la participació dels fidels insistint, d’una banda, en aquells termes que expressen la unitat de l’Església i incloent, per l’altra, elements propis de l’expressió cultural de cada Església local.

En resum, Marini no busca “repetir les fórmules del passat, sinó buscar una renovació avui per nosaltres”. Ara bé, per això, “s’ha d’anar a les fonts, preservar la tradició i estudiar el passat de l’Església per trobar la novetat adequada als nostres temps”. Per tant, ens hem “d’inclinar a les arrels de la pròpia fe i anar al cor de les necessitats”.

El Memorial Pere Tena

El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica va ser creat per mantenir viva la memòria del bisbe Pere Tena (1928-2013). El bisbe va ser fundador del CPL i pedagog de la litúrgia. A més a més, va promoure tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l’Església en el món actual. També, per recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.

En les edicions anteriors, el Memorial es concedí a l’Abadia de Montserrat (2015); al bisbe Julián López i al pare Joan Maria Canals (2016); a l’arquebisbe de Puebla, Víctor Sánchez (2017) i a la Parròquia de Santa Eulàlia de Vilapicina (2018).