El Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona atorga el V Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica a l'arquebisbe titular de Martirano i president de la Comissió Pontifícia per als Congressos Eucarístics Internacionals
És important destacar que el memorial ha posat en relleu el servei que Marini ha realitzat per més de 50 anys. Així, s’ha especialitzat en l’aplicació de la renovació litúrgica impulsada pel Concili Vaticà II. Ja al 1965, el jove prevere va ser cridat a Roma per Annibale Bugnini. Bugnini era el secretari del grup de treball encarregat de desenvolupar la concreció de les orientacions de la Constitució sobre la sagrada litúrgia (Sacrosanctum Concilium, 1963). A més a més, va ser qui va posar les bases de la renovació litúrgica conciliar.
Amb tot, va ser una tasca que finalment es va integrar dins la Congregació per al Culte Diví. Allà, Piero Marini va treballar al costat de teòlegs i liturgistes que esdevingueren veritables punts de referència del Concili Vaticà II. La tasca, però, per la qual Marini és més conegut, és per la seva feina com a mestre de les celebracions litúrgiques pontifícies durant vint anys. Així, des del 1987 fins al 2007, va treballar amb els papes Joan Pau II i Benet XVI.
Una vida en 3 etapes
En l’acte d’entrega del memorial, primerament va tenir la paraula Mn. Joan Maria Canals, que va presentar el recorregut i la figura de Marini. D’aquesta manera, va subratllar que, l’entrega se li feia “pels seus mèrits eclesials, per les seves lluites constants per millorar les celebracions en dignitat i participació«. A més a més, va recordar que Marini és un “enamorat de la senzillesa en les celebracions” -afegint- “la seva presència entre nosaltres ja és la seva presentació”.
Seguidament, Canals va dividir la vida de l’arquebisbe en tres etapes. La primera pren des que va entrar en el seminari fins, un cop ordenat sacerdot, va viure a Roma el Concili del Vaticà II. En aquell moment, va conèixer Annibale Bugnini i altres cèlebres concelebrants. La segona equival a l’etapa que desenvolupa en el col·legi apostòlic. En aquell moment, el papa Joan Pau II el nomena mestre d’ofici de les celebracions litúrgiques. En una dècada, dels 80 als 90, que es respira cert aire de cansament i desconfiança de la reforma litúrgica, arriba Marini amb un “esperit renovador”. També, d’aquesta etapa sobresurten algunes accions, com la modificació del ritual del consistori. Es tracta, doncs, d’un nou esperit en les canonitzacions i beatificacions però, sobretot, la publicació de 4 llibres per a les celebracions papals.
Finalment, la tercera etapa que va establir Mn. Canals, va ser la de la promoció de l’Eucaristia en el Comitè de Congressos Eucarístics Internacionals. I és que, com explicava el sacerdot, Marini “ha estat sempre fidel al Concili Vaticà II”. També, val a dir que destaca per mantenir “l’esperit i l’essència de la litúrgia eucarística, fidel a la tradició històrica, però alhora renovador, guiant al poble a la font de la vida”.
Les celebracions litúrgiques
“La litúrgia té un paper molt important en la renovació de la fe”, va explicar Marini. I és que, segons Marini, “és la font necessària d’on beuen els fidels de l’esperit vertaderament cristià”. A més a més, preguntava: “si no és la litúrgia, què alimenta l’esperit cristià?”. Així, va subratllar la seva importància per mantenir-se en el centre de l’església.
Al llarg del temps, les celebracions del Papa, tant a Roma com a la resta del món, àmpliament difoses pels mitjans de comunicació, han estat una forma de transmetre els principis conciliars. Aquestes han pretès despullar-se de qualsevol signe d’ostentació o de poder mundà la figura del Papa. En definitiva, es tracta de realçar els signes de l’Eucaristia per tal de ressaltar-ne la naturalesa. També, s’ha de promoure la participació dels fidels insistint, d’una banda, en aquells termes que expressen la unitat de l’Església i incloent, per l’altra, elements propis de l’expressió cultural de cada Església local.
En resum, Marini no busca “repetir les fórmules del passat, sinó buscar una renovació avui per nosaltres”. Ara bé, per això, “s’ha d’anar a les fonts, preservar la tradició i estudiar el passat de l’Església per trobar la novetat adequada als nostres temps”. Per tant, ens hem “d’inclinar a les arrels de la pròpia fe i anar al cor de les necessitats”.
El Memorial Pere Tena
El Memorial Pere Tena de Pastoral Litúrgica va ser creat per mantenir viva la memòria del bisbe Pere Tena (1928-2013). El bisbe va ser fundador del CPL i pedagog de la litúrgia. A més a més, va promoure tot allò que ajuda a viure la litúrgia de l’Església en el món actual. També, per recordar de manera constant la importància de la pastoral litúrgica en la vida cristiana.
El passat 16 d’octubre de 2026 va tenir lloc la primera de les tres sessions de formació del curs «Catequistes: descobrir, créixer, acompanyar», una proposta del Secretariat Diocesà de Catequesi adreçada als…
Aquest dimarts, l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha donat el tret de sortida al seu curs acadèmic 2026-27. A les 19:00 h, l’Aula Magna del Seminari Conciliar (Diputació, 231)…
El dissabte dia 17 d’octubre a Solsona es va celebrar el 14è Congrés d’Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes amb seu a Catalunya. De bon matí, al Seminari de Solsona,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...