P. Josep M. Soler: «Todos llevamos un monje dentro, aunque sea dormido»

Entrevista al abad emérito de Montserrat y al actual Visitador de la Provincia Hispánica de la Congregación Sublacense-Cassinesa

01 Jun, 2022
Església de Barcelona
El P. Josep M. Soler, abad emérito de Montserrat, acaba de celebrar el jubileo monástico. Durante 21 años ha estado al frente de la comunidad benedictina y actualmente continúa como Visitador de la Provincia Hispánica de la Congregación Sublacense-Cassinesa, a la que pertenece Montserrat. Ante la invasión rusa en Ucrania, el P. Josep M. apunta cuál debe ser el papel del monje: “En primer lugar, rezar; en segundo lugar, pacificarse y ayudar a pacificar a quienes tiene en su entorno; y, en tercer lugar, difundir la necesidad del diálogo, del perdón, de ver en el otro a un hermano”.

¿Cómo valora los primeros 50 años de vida monástica?

Hago una valoración positiva cuando les pienso como una llamada de Dios a vivir como monje. Dios ha estado inmerecidamente generoso conmigo. Sin embargo, no he correspondido al cien por cien a la llamada recibida. Por eso, cuando pienso en mi aportación personal, la valoración no es tan positiva. Pero sí confiada en la misericordia de Dios.

¿Qué le ha marcado más en este tiempo?

Ha habido algo que me ha marcado mucho, hasta el punto de que puedo decir que hay un antes y un después. Es el año que pasé en el Instituto Ecuménico de Tantur, en Jerusalén. Conocer los paisajes y la arqueología de Tierra Santa me ha dado un nuevo relieve a la lectura de la Biblia; conocer de cerca a las demás Iglesias cristianas me abrió nuevos horizontes en el estudio de la teología; descubrir la realidad social de Israel y Palestina me ha sido enriquecedor.

Por qué la vida monástica tiene sentido en pleno s. ¿XXI?

Todos llevamos un monje dentro, aunque sea dormido. Es decir, un deseo contemplativo, de búsqueda del Absoluto. Para algunos, este deseo se concreta en la vida monástica, que ofrece, también a quienes se acercan al monasterio, un espacio de paz, de conocimiento de sí mismo, de interiorización, de encuentro con Dios y con los demás.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para la Hoja Dominical del 29 de mayo.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Bienaventurados los pobres. Ay de vosotros, los ricos.

(Lc 6,20-26)