P. Josep M. Soler: «Tots portem un monjo a dins, ni que sigui adormit»

Entrevista a l'abat emèrit de Montserrat i l'actual Visitador de la Província Hispànica de la Congregació Sublacense-Cassinesa

01 Juny, 2022
Església de Barcelona

El P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, acaba de celebrar el jubileu monàstic. Durant 21 anys ha estat al capdavant de la comunitat benedictina i actualment continua com a Visitador de la Província Hispànica de la Congregació Sublacense-Cassinesa, a la qual pertany Montserrat. Davant la invasió russa a Ucraïna, el P. Josep M. apunta quin ha de ser el paper del monjo: “En primer lloc, pregar; en segon lloc, pacificar-se i ajudar a pacificar els qui té al seu entorn; i, en tercer lloc, difondre la necessitat del diàleg, del perdó, de veure en l’altre un germà”.

Com valora els primers 50 anys de vida monàstica?

En faig una valoració positiva quan els penso com una crida de Déu a viure com a monjo. Déu ha estat immerescudament generós amb mi. Però, no he correspost al cent per cent a la crida rebuda. Per això, quan penso en la meva aportació personal, la valoració no és tant positiva. Però sí confiada en la misericòrdia de Déu.

Què l’ha marcat més en aquest temps?

Hi ha hagut un fet que m’ha marcat molt, fins al punt que puc dir que hi ha un abans i un després. És l’any que vaig passar a l’Institut Ecumènic de Tantur, a Jerusalem. Conèixer els paisatges i l’arqueologia de Terra Santa m’ha donat un relleu nou a la lectura de la Bíblia; conèixer de prop les altres Esglésies cristianes em va obrir nous horitzons en l’estudi de la teologia; descobrir la realitat social d’Israel i Palestina m’ha estat enriquidor.

Per què la vida monàstica té sentit en ple s. XXI?

Tots portem un monjo a dins, ni que sigui adormit. És a dir, un desig contemplatiu, de recerca de l’Absolut. Per a alguns, aquest desig es concreta en la vida monàstica, que ofereix, també als qui s’apropen al monestir, un espai de pau, de coneixement d’un mateix, d’interiorització, de trobada amb Déu i amb els altres.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de maig.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)