P. Josep M. Soler: «Tots portem un monjo a dins, ni que sigui adormit»

El P. Josep M. Soler, abat emèrit de Montserrat, acaba de celebrar el jubileu monàstic. Durant 21 anys ha estat al capdavant de la comunitat benedictina i actualment continua com a Visitador de la Província Hispànica de la Congregació Sublacense-Cassinesa, a la qual pertany Montserrat. Davant la invasió russa a Ucraïna, el P. Josep M. apunta quin ha de ser el paper del monjo: “En primer lloc, pregar; en segon lloc, pacificar-se i ajudar a pacificar els qui té al seu entorn; i, en tercer lloc, difondre la necessitat del diàleg, del perdó, de veure en l’altre un germà”.

Com valora els primers 50 anys de vida monàstica?

En faig una valoració positiva quan els penso com una crida de Déu a viure com a monjo. Déu ha estat immerescudament generós amb mi. Però, no he correspost al cent per cent a la crida rebuda. Per això, quan penso en la meva aportació personal, la valoració no és tant positiva. Però sí confiada en la misericòrdia de Déu.

Què l’ha marcat més en aquest temps?

Hi ha hagut un fet que m’ha marcat molt, fins al punt que puc dir que hi ha un abans i un després. És l’any que vaig passar a l’Institut Ecumènic de Tantur, a Jerusalem. Conèixer els paisatges i l’arqueologia de Terra Santa m’ha donat un relleu nou a la lectura de la Bíblia; conèixer de prop les altres Esglésies cristianes em va obrir nous horitzons en l’estudi de la teologia; descobrir la realitat social d’Israel i Palestina m’ha estat enriquidor.

Per què la vida monàstica té sentit en ple s. XXI?

Tots portem un monjo a dins, ni que sigui adormit. És a dir, un desig contemplatiu, de recerca de l’Absolut. Per a alguns, aquest desig es concreta en la vida monàstica, que ofereix, també als qui s’apropen al monestir, un espai de pau, de coneixement d’un mateix, d’interiorització, de trobada amb Déu i amb els altres.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de maig.