Ordenaciones diaconales en la Sagrada Familia

Ocho diáconos se ordenan al templo gaudiniano en un acto presidido por el cardenal Omella que les ha agradecido su “valentía y generosidad al seguir el llamamiento del Señor”

28 Oct, 2019
Església de Barcelona

Fotografías: Ramon Ripoll

La Sagrada Familia hizo un pleno para recibir las ordenaciones diaconales de Jordi Avilés Zapater; Miguel Doctama Mirabueno; Jordi Domènech Llauradó; Enrique (Quique) Fernández Manzano; Rubén García Lozano; Vicenç Martí Fraga; Joan Mundet Tarragó y Diego Pino Solà. Estos son los nombres propios de una celebración que reunió a sacerdotes y diáconos, concelebrantes, y presidió el cardenal Omella.

El arzobispo de Barcelona ha asegurado que este “es un momento de gozo para toda la comunidad que recibe a los futuros ordenados al servicio de Dios”. “Lo hacen después de un largo discernimiento y habiendo vencido resistencias internas y externas que a veces se han presentado en su camino. Están pues preparados para la lucha y no tienen miedo” ha reflexionado lo sr. Cardenal.

“Gracias por vuestra valentía y generosidad al seguir el llamamiento del Señor” agradecía el cardenal que los reiteraba que la diaconía “no es ningún honor, es un servicio”.

“Señor, nos habéis ido tejiendo cuidadosamente a lo largo de nuestra vida para llamarnos a vuestro servicio. Os damos gracias también porque, en algunos casos, habéis tenido mucha paciencia con nosotros y no habéis desistido” aseguraban los nuevos ordenados. “Aprovechamos la ocasión para deciros, que si sentís el llamamiento de Dios, no perdáis el tiempo buscando justificaciones para aplazar la respuesta” aconsejaron a todos los jóvenes presentes en la Sagrada Familia. Finalmente, los recién ordenados agradecieron a todas las personas presentes en su vida su ayuda inconmensurable. “Seguramente no existen palabras lo bastante elocuentes para expresaros nuestro profundo agradecimiento y nuestro afecto; solo somos capaces de deciros: Gracias, muchas gracias”.

Diáconos transitorios y permanentes

Estas ordenaciones reúnen a los dos tipos de diáconos de la Iglesia archidiocesana. Primeramente los diáconos transitorios que han sido los seminaristas Jordi Avilés, Jordi Domènech, Vicenç Martí, Joan Mundet y Diego Pino. Mientras que los diáconos permanentes ordenados han estado Quique Fernández, Miguel Doctama y Rubén García.

La función del diácono es asistir y ayudar a los obispos, así como colaborar con el presbiterio. Por lo tanto, sirven el altar, proclaman el evangelio y ayudan los presbíteros. Pueden predicar, administrar los sacramentos de el bautismo y el matrimonio. También repartir la sagrada eucaristía o presidir los funerales. Los ordenados diáconos pueden ser seminaristas camino del presbiterato, llamados diáconos transitorios o pueden ser hombres casados, sin intención de ordenarse como presbíteros, son los diáconos permanentes.

El rito de ordenación diaconal

Las ordenaciones diaconales constan de diferentes ritos y liturgias. Como la liturgia de la palabra, la de la ordenación, también la de la eucaristía. Para llegar al rito de la comunión y finalmente, el rito conclusivo.

Es justamente en la liturgia de la ordenación, en que los ordenandos se acercaron al arzobispo de Barcelona. Allí le dijeron: “Ya estoy aquí” dónde, seguidamente hicieron una reverencia. El cardenal Omella preguntó al rector del seminario Mn. Felip Juli si eran dignos. Seguidamente, se produjo de la respuesta afirmativa de este.

Más tarde, se llegó a la promesa de los escogidos que dio paso a la letanía donde los futuros ordenados, se postraron en el suelo. A continuación, el señor Cardenal les hizo la plegaria de ordenación poniendo sus manos en su cabeza para ordenarlos diáconos.

Revestimiento e inicio del ministerio

Justo después, llegaba el momento de la imposición de la estola cruzada y el revestimiento con la dalmática. Un momento importante para los ya diáconos. Posteriormente, el cardenal Omella les entregó el libro de los ministerios como signo del oficio diaconal, para proclamar el evangelio en las celebraciones litúrgicas. Finalmente, el arzobispo de Barcelona les dio el beso de paz, sellando la aceptación de los nuevos diáconos como colaboradores suyos. Así, los diáconos presentes saludaron a los nuevos ordenados, acogiéndolos en la orden del diaconado.

Después de la liturgia de la eucaristía y el rito de la comunión, momento en que se iniciaba su ministerio, se dio paso al rito conclusivo. Entre abrazos y saludos, los diáconos pudieron recibir el calor de los feligreses que los felicitaron por este nuevo peldaño. Un peldaño que para algunos les lleva a su destino final y para los otros les acerca a su objetivo inicial, el sacerdocio.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)