Ordenacions diaconals a la Sagrada Família

Vuit diaques s’ordenen al temple gaudinià en un acte presidit pel cardenal Omella que els ha agraït la seva “valentia i generositat en seguir la crida del Senyor”

28 Oct, 2019
Església de Barcelona

Fotografies: Ramon Ripoll

La Sagrada Família va fer un ple per rebre les ordenacions diaconals de Jordi Avilés Zapater; Miguel Doctama Mirabueno; Jordi Domènech Llauradó; Enrique (Quique) Fernández Manzano; Rubén García Lozano; Vicenç Martí Fraga; Joan Mundet Tarragó i Diego Pino Solà. Aquests són els noms propis d’una celebració que va aplegar a capellans i diaques, concelebrants, i va presidir el cardenal Omella.

L’arquebisbe de Barcelona ha assegurat que aquest “és un moment de goig per a tota la comunitat que rep als futurs ordenats al servei de Déu”. “Ho fan després d’un llarg discerniment i havent vençut resistències internes i externes que de vegades s’han presentat en el seu camí. Estan doncs preparats per a la lluita i no tenen por” ha reflexionat el sr. Cardenal.

“Gràcies per la vostra valentia i generositat en seguir la crida del Senyor” agraïa el cardenal que els reiterava que la diaconia “no és cap honor, és un servei”.

“Senyor, ens heu anat teixint curosament al llarg de la nostra vida per cridar-nos al vostre servei. Us donem gràcies també perquè, en alguns casos, heu tingut molta paciència amb nosaltres i no heu desistit” asseguraven els nous ordenats. “Aprofitem l’ocasió per dir-vos, que si sentiu la crida de Déu, no perdeu el temps buscant justificacions per ajornar la resposta” van aconsellar a tots els joves presents a la Sagrada Família. Finalment, els recent ordenats van agrair a totes les persones presents a la seva vida la seva ajuda incommensurable. “Segurament no existeixen paraules prou eloqüents per expressar-vos el nostre profund agraïment i el nostre afecte; només som capaços de dir-vos: Gràcies, moltes gràcies”.

Diaques transitoris i permanents

Aquestes ordenacions apleguen als dos tipus de diaques de l’Església arxidiocesana. Primerament els diaques transitoris que han estat els seminaristes Jordi Avilés, Jordi Domènech, Vicenç Martí, Joan Mundet i Diego Pino. Mentre que els diaques permanents ordenats han estat Quique Fernández, Miguel Doctama i Rubén García.

La funció del diaca és assistir i ajudar als bisbes, així com col·laborar amb el presbiteri. Per tant, serveixen l’altar, proclamen l’evangeli i ajuden els preveres. Poden predicar, administrar els sagraments del baptisme i el matrimoni. També repartir la sagrada eucaristia o presidir els funerals. Els ordenats diaques poden ser seminaristes camí del presbiterat, anomenats diaques transitoris o poden ser homes casats, sense intenció d’ordenar-se com a preveres, són els diaques permanents.

El ritu d’ordenació diaconal

Les ordenacions diaconals consten de diferents ritus i litúrgies. Com la litúrgia de la paraula, la de l’ordenació, també la de l’eucaristia. Per arribar al ritu de la comunió i finalment, el ritu conclusiu.

És justament en la litúrgia de l’ordenació, en què els ordenands es van acostar a l’arquebisbe de Barcelona. Allà van dir-li: “Ja sóc Aquí” on, seguidament van fer una reverència. El cardenal Omella va preguntar al rector del seminari Mn. Felip Juli si eren dignes. Seguidament, es va produir de la resposta afirmativa d’aquest.

Més tard, es va arribar a la promesa dels escollits que va donar pas a la lletania on els futurs ordenats, es van postrar a terra. A continuació, el Senyor Cardenal els va fer la pregària d’ordenació posant les seves mans al cap per ordenar-los diaques.

Revestiment i inici del ministeri

Just després, arribava el moment de la imposició de l’estola creuada i el revestiment amb la dalmàtica. Un moment important pels ja diaques. Posteriorment, el cardenal Omella va entregar-los el llibre dels ministeris com a signe de l’ofici diaconal, per proclamar l’evangeli en les celebracions litúrgiques. Finalment, l’arquebisbe de Barcelona els va fer el bes de pau, segellant l’acceptació dels nous diaques com a col·laboradors seus. Així, els diaques presents van saludar als nous ordenats, acollint-los en l’orde del diaconat.

Després de la litúrgia de l’eucaristia i el ritu de la comunió, moment en què s’iniciava el seu ministeri, es va donar pas al ritu conclusiu. Entre abraçades i salutacions, els diaques van poder rebre l’escalfor dels feligresos que els van felicitar per aquest nou esglaó. Un esglaó que per alguns els porta al seu destí final i per als altres els acosta al seu objectiu inicial, el sacerdoci.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)