En memòria de Tots els Sants

El Samhain, una festivitat que ha retornat als seus orígens en forma de Halloween i Castanyada

“Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això?”. Aquestes són les paraules que l’Evangeli proposa en commemoració al Dia dels Difunts d’aquest 2 de novembre del 2019. La jornada posterior a Tots Sants. Tenir l’opció d’escollir la vida fins i tot en la mort és la reflexió que fa el text el dia que tradicionalment es visiten els éssers estimats al cementiri i es fan les representacions teatrals. Però, què celebrem realment l’1 de novembre?

Segons el costum, el primer de novembre els vius commemoren els avantpassats i se celebren tots els sants que no s’inclouen en el santoral litúrgic. De fet, Tots Sants no es va celebrar al calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

L’origen? El Samhain

Halloween, La Castanyada, Tots Sants, el Dia de los Muertos mexicà i d’altres festes celebrades l’1 de novembre convergeixen en un punt: l’homenatge als que ja no estan entre nosaltres. Les formalitats de la festivitat són diferents, però la temàtica original és similar. El dia que mundialment es dedica al record dels que ja no hi són en realitat té un precedent comú: el Samhain. Una festivitat cèltica pagana que anunciava l’inici dels temps foscos, després d’una època de temps clars. En aquests dies de transició, gravitant entre la frontera que delimita els dos períodes, s’obria una nova dimensió on l’obscuritat feia desaparèixer la frontera entre els vius i els morts. En aquest impàs, els esperits dels morts tornaven a la Terra, es feien profecies, fogueres, sacrificis, disfresses i aquelarres.

Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició es va combinar amb dos festivals romans que honoraven, per una banda, els difunts i per l’altra, la deessa de la fruita Pomona. La festa catòlica, doncs, va néixer per refer la pagana.

I Halloween?

L’1 de novembre es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. De fet, en els països anglosaxons, el 31 d’octubre es va transformar en el All Hallows’ Eve (anglès antic per All Saints Eve) que traduït al català significa “vigília de Tots Sants”.

L’expressió Tots Sants es va abreujar fins a arribar a la paraula Halloween. Posteriorment, quan els irlandesos es van establir als Estats Units, al segle XIX, van seguir la tradició de Halloween. La festa va anar adquirint una progressiva popularitat a partir del 1921 i va veure un procés d’internacionalització a partir dels anys 80, gràcies al cinema i a la televisió. Com si es tractés d’una marea, la festa ha oscil·lat d’un continent a l’altre i ha retornat als orígens. Però, a la tornada, tal com passa amb el joc del telèfon, ha quedat desconfigurada de la seva arrel a favor d’un ritual sensacionalista i comercial en comptes de reflexiu envers el fenomen de la mort.

Si vols tenir una experiència espiritualment profunda en aquest dia tan especial, vine a celebrar la Missa en la Solemnitat de Tots Sants a la Catedral. Estarà oficiada pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona.

 

 

T'ha agradat aquest contingut? Subscriu-te al nostre butlletí electrònic. Cada setmana, l'actualitat de l'Església diocesana al teu correu.

T'interessarà ...