El Samhain, una festivitat que ha retornat als seus orígens en forma de Halloween i Castanyada
29 Oct, 2019
“Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això?”. Aquestes són les paraules que l’Evangeli proposa en commemoració al Dia dels Difunts d’aquest 2 de novembre del 2019. La jornada posterior a Tots Sants. Tenir l’opció d’escollir la vida fins i tot en la mort és la reflexió que fa el text el dia que tradicionalment es visiten els éssers estimats al cementiri i es fan les representacions teatrals. Però, què celebrem realment l’1 de novembre?
Segons el costum, el primer de novembre els vius commemoren els avantpassats i se celebren tots els sants que no s’inclouen en el santoral litúrgic. De fet, Tots Sants no es va celebrar al calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.
L’origen? El Samhain
Halloween, La Castanyada, Tots Sants, el Dia de los Muertos mexicà i d’altres festes celebrades l’1 de novembre convergeixen en un punt: l’homenatge als que ja no estan entre nosaltres. Les formalitats de la festivitat són diferents, però la temàtica original és similar. El dia que mundialment es dedica al record dels que ja no hi són en realitat té un precedent comú:el Samhain. Una festivitat cèltica pagana que anunciava l’inici dels temps foscos, després d’una època de temps clars. En aquests dies de transició, gravitant entre la frontera que delimita els dos períodes, s’obria una nova dimensió on l’obscuritat feia desaparèixer la frontera entre els vius i els morts. En aquest impàs, els esperits dels morts tornaven a la Terra, es feien profecies, fogueres, sacrificis, disfresses i aquelarres.
Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició es va combinar amb dos festivals romans que honoraven, per una banda, els difunts i per l’altra, la deessa de la fruita Pomona. La festa catòlica, doncs, va néixer per refer la pagana.
I Halloween?
L’1 de novembre es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. De fet, en els països anglosaxons, el 31 d’octubre es va transformar en el AllHallows’Eve (anglès antic per All SaintsEve) que traduït al català significa “vigília de Tots Sants”.
L’expressió Tots Sants es va abreujar fins a arribar a la paraula Halloween. Posteriorment, quan els irlandesos es van establir als Estats Units, al segle XIX, van seguir la tradició de Halloween. La festa va anar adquirint una progressiva popularitat a partir del 1921 i va veure un procés d’internacionalització a partir dels anys 80, gràcies al cinema i a la televisió. Com si es tractés d’una marea, la festa ha oscil·lat d’un continent a l’altre i ha retornat als orígens. Però, a la tornada, tal com passa amb el joc del telèfon, ha quedat desconfigurada de la seva arrel a favor d’un ritual sensacionalista i comercial en comptes de reflexiu envers el fenomen de la mort.
Si vols tenir una experiència espiritualment profunda en aquest dia tan especial, vine a celebrar la Missa en la Solemnitat de Tots Sants a la Catedral. Estarà oficiada pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona.
La basílica de Santa Maria de Mataró va celebrar aquest diumenge 25 d'octubre el 500è aniversari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida per l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella.…
El Museu Diocesà de Barcelona acull l'exposició Art sacre italià del segle XX dels Museus Vaticans, una selecció de pintures i escultures procedents de la Col·lecció d'Art Modern i Contemporani dels Museus…
«Déu compta amb tu» és el lema de la campanya de la Diada de Germanor 2026, que se celebra enguany el diumenge 8 de novembre. Una crida al compromís des de l’agraïment,…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...