El Samhain, una festivitat que ha retornat als seus orígens en forma de Halloween i Castanyada
29 Oct, 2019
“Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. Ho creus això?”. Aquestes són les paraules que l’Evangeli proposa en commemoració al Dia dels Difunts d’aquest 2 de novembre del 2019. La jornada posterior a Tots Sants. Tenir l’opció d’escollir la vida fins i tot en la mort és la reflexió que fa el text el dia que tradicionalment es visiten els éssers estimats al cementiri i es fan les representacions teatrals. Però, què celebrem realment l’1 de novembre?
Segons el costum, el primer de novembre els vius commemoren els avantpassats i se celebren tots els sants que no s’inclouen en el santoral litúrgic. De fet, Tots Sants no es va celebrar al calendari cristià fins al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.
L’origen? El Samhain
Halloween, La Castanyada, Tots Sants, el Dia de los Muertos mexicà i d’altres festes celebrades l’1 de novembre convergeixen en un punt: l’homenatge als que ja no estan entre nosaltres. Les formalitats de la festivitat són diferents, però la temàtica original és similar. El dia que mundialment es dedica al record dels que ja no hi són en realitat té un precedent comú:el Samhain. Una festivitat cèltica pagana que anunciava l’inici dels temps foscos, després d’una època de temps clars. En aquests dies de transició, gravitant entre la frontera que delimita els dos períodes, s’obria una nova dimensió on l’obscuritat feia desaparèixer la frontera entre els vius i els morts. En aquest impàs, els esperits dels morts tornaven a la Terra, es feien profecies, fogueres, sacrificis, disfresses i aquelarres.
Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició es va combinar amb dos festivals romans que honoraven, per una banda, els difunts i per l’altra, la deessa de la fruita Pomona. La festa catòlica, doncs, va néixer per refer la pagana.
I Halloween?
L’1 de novembre es veneren tots els Sants que no tenen una festa pròpia en el calendari litúrgic. De fet, en els països anglosaxons, el 31 d’octubre es va transformar en el AllHallows’Eve (anglès antic per All SaintsEve) que traduït al català significa “vigília de Tots Sants”.
L’expressió Tots Sants es va abreujar fins a arribar a la paraula Halloween. Posteriorment, quan els irlandesos es van establir als Estats Units, al segle XIX, van seguir la tradició de Halloween. La festa va anar adquirint una progressiva popularitat a partir del 1921 i va veure un procés d’internacionalització a partir dels anys 80, gràcies al cinema i a la televisió. Com si es tractés d’una marea, la festa ha oscil·lat d’un continent a l’altre i ha retornat als orígens. Però, a la tornada, tal com passa amb el joc del telèfon, ha quedat desconfigurada de la seva arrel a favor d’un ritual sensacionalista i comercial en comptes de reflexiu envers el fenomen de la mort.
Si vols tenir una experiència espiritualment profunda en aquest dia tan especial, vine a celebrar la Missa en la Solemnitat de Tots Sants a la Catedral. Estarà oficiada pel cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona.
L'estiu és un temps per descansar, desconnectar i gaudir de moments compartits. També és una bona ocasió per deixar-se portar per una bona història i, a través del cinema, reflexionar sobre les…
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less