Omella pide una Barcelona “fraterna y respetuosa con las creencias religiosas”

El arzobispo de Barcelona ha presidido la Misa solemne en la basílica de la Virgen de la Merced en el día de la patrona de la ciudad

25 Sep, 2019

Fotografías: Ramon Ripoll

Cerca de un millar de personas llenaban la basílica de la Mercè el día de su patrona. El cardenal Juan José Omella, que apareció detrás de más de un centenar de sacerdotes, presidió la misa solemne. Iba acompañado del arzobispo emérito de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach; también de los obispos de Terrassa, Mons. Josep A. Saiz y Mons. Salvador Cristau; tampoco faltó el obispo de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés. Así como el provincial de la orden mercedaria de Aragón, José Juan Galve; y  también los dos obispos auxiliares barceloneses Mons. Antoni Vadell y Mons. Sergi Gordo. En total, 66 sacerdotes concelebraron esta Misa solemne.

“¡No ente en falta, de dolor y de sufrimiento cerca de nosotros!” aseguraba Omella. “¿Dejaremos de mirarnos a nosotros mismos para ir a ayudar aquellos que sufren más? No olvidamos que hace más feliz dar que recibir. Seamos para ellos consuelo y ayuda en sus necesidades. Seamos constructores de una sociedad en fraternidad y en comunión”. Así pedía a todos los presentes a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè.

Una Barcelona más fraterna

Con primeras bancadas ocupadas por las autoridades institucionales y la hermandad de la Mercè se escucharon atentamente las palabras del cardenal Omella. El arzobispo pedía a todos ser conscientes de la gran tarea y responsabilidad a la hora de educar a las generaciones futuras; para ayudarlos a sacar todos los valores y virtudes que lleven dentro. También reclamaba una ciudad más solidaria y fraterna. “Que Barcelona continúe siendo una ciudad bella y habitable, no solo por su atractivo histórico, arquitectónico, cultural, gastronómico y económico; sino también por su sensibilidad humana, fraterna, solidaria y respetuosa con las creencias religiosas”.

Finalmente, como es tradición, al acabar la misa el arzobispo de Barcelona subió a rendir homenaje a la patrona en el cambril. Momento en que las autoridades eclesiales y políticas se saludaron y agradecieron la presencia un año más en el día de Barcelona, donde la Mare de Déu de la Mercè está presente para cuidar de su ciudad, en un mundo marcado por la incertidumbre.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mujer, qué grande es tu fe.

(Mt 15,21-28)