Omella demana una Barcelona “fraterna i respectuosa amb les creences religioses”

L'arquebisbe de Barcelona ha presidit la Missa solemne a la basílica de la Mercè en el dia de la patrona de la ciutat

25 Set, 2019

Fotografies: Ramon Ripoll

Prop d’un miler de persones omplien la basílica de la Mercè el dia de la seva patrona. El cardenal Joan Josep Omella, que va aparèixer darrere de més d’un centenar de sacerdots, va presidir la missa solemne. Anava acompanyat de l’arquebisbe emèrit de Barcelona, cardenal Lluís Martínez Sistach; també dels bisbes de Terrassa, Mons. Josep A. Saiz i Mons. Salvador Cristau; tampoc va faltar el bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Agustí Cortés. Així com el provincial de l’orde mercedari d’Aragó, José Juan Galve; i  també els dos bisbes auxiliars barcelonins Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo. En total, prop de 66 preveres van concelebrar aquesta Missa solemne.

“¡No ens en falta, de dolor i de sofriment prop de nosaltres!” assegurava Omella. “¿Deixarem de mirar-nos a nosaltres mateixos per anar a ajudar aquells que sofreixen més? No oblidem que fa més feliç donar que rebre.Siguem per a ells consol i ajuda en les seves necessitats. Siguem constructors d’una societat en fraternitat i en comunió”. Així demanava a tots els presents a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè.

Una Barcelona més fraterna

Amb primeres bancades ocupades per les autoritats institucionals i la germandat de la Mercè es van escoltar atentament les paraules del cardenal Omella. L’arquebisbe demanava a tothom ser conscients de la gran tasca i responsabilitat a l’hora d’educar a les generacions futures; per ajudar-los a treure tots els valors i virtuts que porten dins. També reclamava una ciutat més solidària i fraterna. “Que Barcelona continuï sent una ciutat bella i habitable, no només pel seu atractiu històric, arquitectònic, cultural, gastronòmic i econòmic; sinó també per la seva sensibilitat humana, fraterna, solidària i respectuosa amb les creences religioses”.

Finalment, com és tradició, en acabar la missa l’arquebisbe de Barcelona va pujar a retre homenatge a la patrona en el cambril. Moment en què les autoritats eclesials i polítiques es van saludar i agrair la presència un any més en el dia de Barcelona, on la Mare de Déu de la Mercè és present per tenir cura de la seva ciutat, en un món marcat per la incertesa.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)