El paper dels laics

Entrevista a Cori Casanova, metgessa foniatre i professora de la URL-Blanquerna, presidenta de l’ACG de la diòcesi de Barcelona

26 Set, 2019
Església de Barcelona

De l’1 al 4 d’agost es va celebrar a Àvila el desè aniversari de la renovada Acció Catòlica General (ACG), associació internacional d’Església present a 38 diòcesis de l’Estat. De Barcelona hi van anar 25 persones, entre infants, adults i joves, acompanyats del bisbe auxiliar Sergi Gordo. Van reflexionar al voltant de la presència dels laics en el món de la cultura, la política, el treball, la família i l’espiritualitat. La Cori Casanova, metgessa foniatre i professora de la URL-Blanquerna, presidenta de l’ACG de la diòcesi de Barcelona, afirma que “el paper dels laics a l’Església cada cop és i ha de ser més important”.

Per què calia crear l’ACG?

L’ACG agrupa els laics habituals de les parròquies. Parteix de la parròquia i s’insereix en la parròquia, perquè els laics puguin viure la seva fe i la seva vida en coresponsabilitat, tant a l’Església com en el món. Ho fem en tres sectors: infants, joves i adults.

Què proposeu per viure la fe des de la infància fins a la vida adulta?

Ser xarxa i ser grups que fan camí, unint fe i vida, espiritualitat i missió, anàlisi i mirada oberta, i acció. L’ACG ofereix materials a infants, joves i adults que ens ajuden i contribueixen a anar construint una Església en sortida, obrint-nos a les necessitats dels nostres barris i pobles, mostrant el rostre de l’Amor de Déu pels homes i dones del nostre món.

I què feu per a la continuïtat dels infants-joves a la parròquia?

En el procés d’ACG, els infants reben els continguts catequètics inserits en una dinàmica. Així, els ajuda a viure la seva fe a l’escola i a la família; que teixeix llaços de comunitat, units a nens i nenes d’altres parròquies, i els fa fàcil continuar després com a joves.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de setembre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El gra va créixer i es va fer un arbre.

(Lc 13,18-21)