El paper dels laics

Entrevista a Cori Casanova, metgessa foniatre i professora de la URL-Blanquerna, presidenta de l’ACG de la diòcesi de Barcelona

26 Set, 2019
Església de Barcelona

De l’1 al 4 d’agost es va celebrar a Àvila el desè aniversari de la renovada Acció Catòlica General (ACG), associació internacional d’Església present a 38 diòcesis de l’Estat. De Barcelona hi van anar 25 persones, entre infants, adults i joves, acompanyats del bisbe auxiliar Sergi Gordo. Van reflexionar al voltant de la presència dels laics en el món de la cultura, la política, el treball, la família i l’espiritualitat. La Cori Casanova, metgessa foniatre i professora de la URL-Blanquerna, presidenta de l’ACG de la diòcesi de Barcelona, afirma que “el paper dels laics a l’Església cada cop és i ha de ser més important”.

Per què calia crear l’ACG?

L’ACG agrupa els laics habituals de les parròquies. Parteix de la parròquia i s’insereix en la parròquia, perquè els laics puguin viure la seva fe i la seva vida en coresponsabilitat, tant a l’Església com en el món. Ho fem en tres sectors: infants, joves i adults.

Què proposeu per viure la fe des de la infància fins a la vida adulta?

Ser xarxa i ser grups que fan camí, unint fe i vida, espiritualitat i missió, anàlisi i mirada oberta, i acció. L’ACG ofereix materials a infants, joves i adults que ens ajuden i contribueixen a anar construint una Església en sortida, obrint-nos a les necessitats dels nostres barris i pobles, mostrant el rostre de l’Amor de Déu pels homes i dones del nostre món.

I què feu per a la continuïtat dels infants-joves a la parròquia?

En el procés d’ACG, els infants reben els continguts catequètics inserits en una dinàmica. Així, els ajuda a viure la seva fe a l’escola i a la família; que teixeix llaços de comunitat, units a nens i nenes d’altres parròquies, i els fa fàcil continuar després com a joves.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 29 de setembre.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)