Com es va convertir la Mercè en patrona de Barcelona?
Com es va convertir la Mercè en patrona de Barcelona?
L'Arxiu Diocesà mostra els documents inèdits que ho van fer possible
24 Set, 2019
Església de Barcelona
L’Arxiu Diocesà ha tret a la llum la documentació que explica com La Mercè va esdevenir la patrona de Barcelona. S’ha descobert que el 27 de febrer de 1868 el papa Pius IX va donar la seva autorització, comunicada en una carta adreçada al bisbe de l’època, Pantaleó Montserrat. La missiva va ser precedida per mesos de gestions i demandes davant la Santa Seu de, entre d’altres, el propi bisbat o l’ajuntament de la ciutat.
El 27 d’octubre de 1867 una setantena de nobles de la ciutat feien “la demanda” perquè la Mercè fos instituïda com a patrona de la ciutat. La data no és casual. Mesos abans, per un decret papal, s’establia que les ciutats espanyoles només podien tenir una patrona o patró. El 9 de novembre l’ajuntament “i el poble” de Barcelona adreçaven una carta al Vaticà amb aquesta demanda i el propi alcalde, Joan López de Bustamante, iniciava els tràmits legals amb un altra missiva oficial al bisbat de la ciutat el 18 de novembre. Aquest escrit es va enviar al nunci apostòlic a Espanya, que el va traslladar a Roma.
Resposta del Vaticà
El tràmit el va entomar laCongregació de Sagrats Ritus del Vaticà, que en data 27 de febrercomunica al bisbe de Barcelona que:
“Havent exposat V.S.I a nostre santíssim senyor Pius Papa IX, que seria molt grat als fidels encomanats a la teva pastoral sol·licitud que la festa de la beatíssima Verge Maria de la Mercè es constituís com Patronal per aquesta la teva diòcesi, Sa Santedat, feta relació d’aquests vots pel infrascrit Secretari de la Congregació de Ritus Sagrats, i diferint clementment a ells, va constituir la festa de la Santíssima Verge Maria de La Mercè, que cau en el dia 24 de setembre, com Patronal pel Bisbat de Barcelona; u va manar que la mateixa festa es celebrés sota el ritus doble de primera classe, octava i sota el doble precepte, a saber, de sentir missa i abstenir-se de treballs servils.
En comunicar a V.S.E. la concessió de Sa Santedat, li desitjo ardentment una llarga felicitat.
De V.S.E A Roma a 27 de febrer de 1868.
(Signa) Com a germà C.Bisbe de Porto i Santa Rufina, Cardenal Patrizi, Prefecte de la Congregació de Sagrats Ritus.”
No obstant des del bisbat de Barcelona es va trigar en oficialitzar-ho, ja que als mesos posteriors van intentar que els dos patrons de la ciutat a més de La Mercè; Santa Eulàlia i Sant Sever (que eren també objecte de molta devoció dels barcelonins) mantinguessin aquesta condició. No obstant la Congregació de Ritus Sagrats, atenint-se al decret papal de 1867, va denegar la petició. No va ser fins el mes de juny que el canvi de patrona es va produir ja legalment amb el preceptiu permís de la Reina Isabel II.
En el Vídeo del Papa d’aquest mes d’agost, el Sant Pare convida a pregar perquè les comunitats cristianes siguin testimonis vius de l’Evangeli enmig de les ciutats. A través d’una pregària, el…
Quan arriba l’estiu, la calor ens convida a buscar altura. El patrimoni de l’Arquebisbat de Barcelona amaga els secrets més ben guardats per gaudir del capvespre: els seus campanars i les cobertes…
El Museu Diocesà de Barcelona, situat a la Casa de la Almoina, al costat de la Catedral, ofereix aquest estiu un programa d'exposicions que combina art, espiritualitat i història de la ciutat.…
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less