Com es va convertir la Mercè en patrona de Barcelona?
Com es va convertir la Mercè en patrona de Barcelona?
L'Arxiu Diocesà mostra els documents inèdits que ho van fer possible
24 Set, 2019
Església de Barcelona
L’Arxiu Diocesà ha tret a la llum la documentació que explica com La Mercè va esdevenir la patrona de Barcelona. S’ha descobert que el 27 de febrer de 1868 el papa Pius IX va donar la seva autorització, comunicada en una carta adreçada al bisbe de l’època, Pantaleó Montserrat. La missiva va ser precedida per mesos de gestions i demandes davant la Santa Seu de, entre d’altres, el propi bisbat o l’ajuntament de la ciutat.
El 27 d’octubre de 1867 una setantena de nobles de la ciutat feien “la demanda” perquè la Mercè fos instituïda com a patrona de la ciutat. La data no és casual. Mesos abans, per un decret papal, s’establia que les ciutats espanyoles només podien tenir una patrona o patró. El 9 de novembre l’ajuntament “i el poble” de Barcelona adreçaven una carta al Vaticà amb aquesta demanda i el propi alcalde, Joan López de Bustamante, iniciava els tràmits legals amb un altra missiva oficial al bisbat de la ciutat el 18 de novembre. Aquest escrit es va enviar al nunci apostòlic a Espanya, que el va traslladar a Roma.
Resposta del Vaticà
El tràmit el va entomar laCongregació de Sagrats Ritus del Vaticà, que en data 27 de febrercomunica al bisbe de Barcelona que:
“Havent exposat V.S.I a nostre santíssim senyor Pius Papa IX, que seria molt grat als fidels encomanats a la teva pastoral sol·licitud que la festa de la beatíssima Verge Maria de la Mercè es constituís com Patronal per aquesta la teva diòcesi, Sa Santedat, feta relació d’aquests vots pel infrascrit Secretari de la Congregació de Ritus Sagrats, i diferint clementment a ells, va constituir la festa de la Santíssima Verge Maria de La Mercè, que cau en el dia 24 de setembre, com Patronal pel Bisbat de Barcelona; u va manar que la mateixa festa es celebrés sota el ritus doble de primera classe, octava i sota el doble precepte, a saber, de sentir missa i abstenir-se de treballs servils.
En comunicar a V.S.E. la concessió de Sa Santedat, li desitjo ardentment una llarga felicitat.
De V.S.E A Roma a 27 de febrer de 1868.
(Signa) Com a germà C.Bisbe de Porto i Santa Rufina, Cardenal Patrizi, Prefecte de la Congregació de Sagrats Ritus.”
No obstant des del bisbat de Barcelona es va trigar en oficialitzar-ho, ja que als mesos posteriors van intentar que els dos patrons de la ciutat a més de La Mercè; Santa Eulàlia i Sant Sever (que eren també objecte de molta devoció dels barcelonins) mantinguessin aquesta condició. No obstant la Congregació de Ritus Sagrats, atenint-se al decret papal de 1867, va denegar la petició. No va ser fins el mes de juny que el canvi de patrona es va produir ja legalment amb el preceptiu permís de la Reina Isabel II.
La parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar és un dels temples singulars de l'Arxiprestat del Maresme, és esmentada per primera vegada en un document del 1025. Dedicada a Sant Feliu…
Les Festes de Sant Roc de Barcelona han celebrat enguany la seva 437a edició, consolidant-se com la festa més antiga del barri Gòtic i una de les tradicions més arrelades de la…
En ple Eixample de Barcelona, la parròquia de Sant Francesc de Sales conserva una història estretament vinculada a les religioses saleses i, posteriorment, als germans maristes. L’actual església forma part del conjunt…
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less