Com es va convertir la Mercè en patrona de Barcelona?

L'Arxiu Diocesà mostra els documents inèdits que ho van fer possible

Església de Barcelona

L’Arxiu Diocesà ha tret a la llum la documentació que explica com La Mercè va esdevenir la patrona de Barcelona. S’ha descobert que el 27 de febrer de 1868 el papa Pius IX va donar la seva autorització, comunicada en una carta adreçada al bisbe de l’època, Pantaleó Montserrat. La missiva va ser precedida per mesos de gestions i demandes davant la Santa Seu de, entre d’altres, el propi bisbat o l’ajuntament de la ciutat. 

El 27 d’octubre de 1867 una setantena de nobles de la ciutat feien “la demanda” perquè la Mercè fos instituïda com a patrona de la ciutat. La data no és casual. Mesos abans, per un decret papal, s’establia que les ciutats espanyoles només podien tenir una patrona o patró. El 9 de novembre l’ajuntament “i el poble” de Barcelona adreçaven una carta al Vaticà amb aquesta demanda i el propi alcalde, Joan López de Bustamante, iniciava els tràmits legals amb un altra missiva oficial al bisbat de la ciutat el 18 de novembre. Aquest escrit es va enviar al nunci apostòlic a Espanya, que el va traslladar a Roma.

Resposta del Vaticà

El tràmit el va entomar la Congregació de Sagrats Ritus del Vaticà, que en data 27 de febrer comunica al bisbe de Barcelona que:

“Havent exposat V.S.I a nostre santíssim senyor Pius Papa IX, que seria molt grat als fidels encomanats a la teva pastoral sol·licitud que la festa de la beatíssima Verge Maria de la Mercè es constituís com Patronal per aquesta la teva diòcesi, Sa Santedat, feta relació d’aquests vots pel infrascrit Secretari de la Congregació de Ritus Sagrats, i diferint clementment a ells, va constituir la festa de la Santíssima Verge Maria de La Mercè, que cau en el dia 24 de setembre, com Patronal pel Bisbat de Barcelona; u va manar que la mateixa festa es celebrés sota el ritus doble de primera classe, octava i sota el doble precepte, a saber, de sentir missa i abstenir-se de treballs servils.

En comunicar a V.S.E. la concessió de Sa Santedat, li desitjo ardentment una llarga felicitat.

De V.S.E A Roma a 27 de febrer de 1868.

(Signa) Com a germà C.Bisbe de Porto i Santa Rufina, Cardenal Patrizi,  Prefecte de la Congregació de Sagrats Ritus.”

No obstant des del bisbat de Barcelona es va trigar en oficialitzar-ho, ja que als mesos posteriors van intentar que els dos patrons de la ciutat a més de La Mercè; Santa Eulàlia i Sant Sever (que eren també objecte de molta devoció dels barcelonins) mantinguessin aquesta condició. No obstant la Congregació de Ritus Sagrats, atenint-se al decret papal de 1867, va denegar la petició. No va ser fins el mes de juny que el canvi de patrona es va produir ja legalment amb el preceptiu permís de la Reina Isabel II.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎵 Aquest dilluns s'ha inaugurat l'Orgue Montserrat Torrent a l'oratori de Sant Felip Neri de Barcelona, un projecte iniciat el 1967 per la centenària organista barcelonina.Un instrument de 3.481 tubs i 49 registres construït per Albert Blancafort que culmina després de dècades d'interrupcions i dificultats de finançament.La mateixa Montserrat Torrent ha estat la primera a fer-lo sonar. Una vetllada inoblidable de música i poesia. 🙏🔗 tinyurl.com/bdemt6np📸 Fundació Montserrat Torrent ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat.

(Mc 10,32-45)