Batejats i enviats

El papa Francesc ha declarat el proper mes d'octubre el Mes Missioner Extraordinari

23 Set, 2019
Església de Barcelona

Amb el lema “Batejats i enviats” el papa Francesc ha declarat el proper mes d’octubre el Mes Missioner Extraordinari quan es compleixen els 100 anys de la Carta apostòlica de Benet XV, “Maximum illud” sobre la tasca Missionera de l’Església al món. La voluntat del Papa amb aquesta celebració és aprofitar-la perquè totes les Esglésies a totes les regions de la terra, es situïn en estat permanent de missió: “Convoco un mes missioner extraordinari a l’octubre de 2019, amb la finalitat de despertar encara més la consciència missionera de la “missió ad gentes” i de reprendre amb un nou impuls la transformació missionera de la vida i de la pastoral”.

Amb aquesta carta  el papa Benet XV feu veure l’escassa atenció que s’estava donant dins l’activitat missionera de l’Església a les Vocacions Natives. A partir d’aquest document fa possible que el que es coneixia popularment com les “missions” passin a ser “Esglésies locals”, amb la constitució de l’Església local amb un bisbe al capdavant i amb un clergat nadiu. El papa Benet entenia que és aquest clergat el que connectarà millor amb les persones, i és el fruit de comunitats madures. Creia que a ningú se l’ha privat del do de la vocació missionera.“Maximum illud” fa una valoració positiva del que significa la inculturació de la fe i posa l’Església en permanent estat de missió. Gràcies a aquestes directrius per als vicaris apostòlics i els bisbes, s’inicia un llarg procés per al naixement de les Esglésies particulars. El resultat es va materialitzar en l’ordenació, pocs anys després de bisbes natius.

Potser perquè el papa Francesc veu que encara no s’ha assolit aquesta consciència de l’Església local, ha volgut aprofitar aquest moment per donar relleu a la Carta centenària. “Desitjo que la celebració dels 100 anys de la “Maximum illud”, al mes d’octubre de 2019, sigui un temps propici perquè la pregària, el testimoni de tants sants i màrtirs de la missió, la reflexió bíblica i teològica, la catequesi i la caritat missionera contribueixin a evangelitzar, sobretot, l’Església, de manera que ella, retrobada la frescor i l’ardor del primer amor pel Senyor crucificat i ressuscitat, pugui evangelitzar al món amb credibilitat i eficàcia evangèlica”.

La formació i animació missionera és una responsabilitat de l’Església particular, és un element bàsic en l’activitat pastoral de les parròquies i grups, especialment de joves. El Sínode dels Bisbes sobre “els joves, la fe i el discerniment vocacional” s’ha expressat de forma clara en el seu Document final sobre la necessitat de la renovació missionera de la pastoral amb joves. És la proposta de l’acció pastoral amb els joves des de la perspectiva de la missió, com la manera d’englobar la crida del jove a la societat i al món. Els Bisbes proposen als joves “l’existència sota el signe de la missió” (n. 69). De la proposta de pastoral amb joves, que es desprèn del Document final del Sínode, s’espera que respongui al desig del Papa d’una Església més missionera entre els joves.

L’arquebisbe Giampietro Dal Toso, president de les O.M.P., en referència al lema del Mes Missioner Extraordinari “Batejats i enviats. L’Església de Crist en missió en el món” va explicar,que el Sant Pare ha triat aquest lema perquè conté en si mateix els elements essencials que s’han de tenir en compte per planificar i viure aquesta missió. En el baptisme hem rebut vida divina i gràcies a ella som profetes, és a dir, anunciadors del misteri de Crist, enviats per Ell. Crist, que ens envia, és també el contingut essencial de la missió. L’Església no transmet el seu propi missatge, sinó que transmet el que ella ha rebut de Crist, és a dir, la seva pròpia persona:

“La missió en el cor del poble no és una petita part de la meva vida, o un adorn que em puc treure; no és un apèndix o un moment més de l’existència. És quelcom que jo no puc arrencar del meu ésser si no vull destruir-me. Jo “sóc una missió” en aquesta terra, i per això estic en aquest món” (EG 273)

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)