Arriba l’edició en català de “Laudato si’ i grans ciutats”

“L’ecologia és avui un problema moral fonamental”, ha dit l'autor del llibre, el cardenal Martínez Sistach, durant l'acte de presentació d'aquesta publicació

“Aquest llibre és com un gra de sorra, però que pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic”, va dir el cardenal Lluís Martínez Sistach en l’acte de presentació de la versió catalana del llibre “Laudato sí’ i grans ciutats” (Editorial Claret, Barcelona 2019, 262 pags.) en l’acte de la presentació celebrat el 18 de setembre de 2019, a la sala Pere Casaldàliga de la llibreria Claret de Barcelona. Amb el cardenal va intervenir en la presentació Joan O. Grimalt, doctor en Ciències Químiques per la UAB i professor d’investigació del CSIC, que va destacar que “l’encíclica del papa Francesc sobre l’ecologia és un pas extremadament útil per poder resoldre uns problemes que avui afecten atota la humanitat”.

Nova edició

El llibre, coordinat pel cardenal Martínez Sistach, com a president de la Fundació Antoni Gaudí per a les Grans Ciutats, recull les ponències presentades al segon Congrés organitzat per aquesta fundació a Rio de Janeiro del 13 al 15 de juliol de 2017, dedicat especialment a la temàtica ecològica. El llibre inclou molts gràfics en color duina molt bona qualitat per documentar i il·lustrar el contingut de les diverses ponències.

El cardenal i arquebisbe emèrit de Barcelona va explicar que la publicació en català d’aquesta obra –fins ara s’han publicat en castellà i en Italia i es prepara l’edició en portugués- té una doble finalitat. La primera pretén sensibilitzar-nos per la gravetat de present i de futur sobre tres grans temes ecològics –l’aire, l’aigua i els residus- analitzats en tres nivells complementaris, el cientifico-tècnic, l’administratiu i l’ètic, fent-nos reflexionar sobre com podem contribuir a posar en pràctica solucions per a aquesta problemàticai, en definitiva, per la greu situació del canvi climàtic.

La segona finalitat d’aquest obrs és ètica. Cal que la humanitat prengui més consciència de la seva responsabilitat moral, tant en la necessitat de no agreujar el problema del maltractament del nostre problema com en el fet de contribuir amb la resposabilitat personal i col·lectiva a la solució dels problemes ecològics. Com remarca l’encíclica, hi ha nexe estret entre els problemes ecològics i els problemes socials, entre el sofriment que infligim al nostre planeta i els sofriments dels pobres. “L’ecologia és un problema moral fonamental”, va subratllar el doctor Martínez Sistach.

“Cal uns canvi radical, que és una conversió” cap a  una “ecologia integral”, va dir també el cardenal, insistint en què l’accés a l’aigua potable s’ha de veure com un veritable dret humà i en què “actualment disposem de tecnologia suficient per poder garantir l’aigua potable a tota la població mundial”; que és urgent reduir la contaminació de l’aire, i que, en la gestió de les deixalles cal treballar per la recollida selectiva i el reciclatge.

Les tres “erres”

El cardenal també va destacar el missatge, firmat de pròpia mà, que el papa Francesc, va enviar al Congrés de Rio de Janeiro, en el que tracta de les tres “erres”. En primer lloc, parla de respecte cap a la creació i afirma que “és un deure de tots crear en la societat una consciència de respecte pel nostre entorn; això ens beneficia a nosaltres i a les generacions futures”. La segona erra la dedica a la responsabilitat davant la greu disminució de la qualitat de l’aire  o a la producció de residus que no són adequadament tractats, indicant que “vam comprovar una gran indifer`pencia davant la nostra casa comuna i lamentablement davant les nostres tragèdies i necessitats que copegen els nostres germans i germanes”. La tercera erra parla de relació, referint-se a la creixent manca de relació interpersonal, molt necessària en les grans ciutats.

El cardenal va citar un pensament de Teilhard de Chardin mencionat pel papa Francesc: que els grans cims ens posen també davant de grans precipicis” i va cloure la seva intervenció amb una defensa de la sensibilitat ecològica com un valor ecumènic, dedicant,  en aquest sentit, una lloança a la sensibilitat ecològica del patriarca de Constantinoble Bartomeu i remarcant la gran sensibilitat “ecològica i franciscana”, d’Antoni Gaudí, gràcies a la creativitat del qual, en la Sagrada Família, els tres regnes clàssics de la naturalesa lloen Déu.

 Un estiu ben poc ecològic

“No hem viscut un estiu especialment positiu en quan als avenços ecològics; els fets recents no són precisament bons, com ho demostren algunes decisions dels poderosos de la terra i amb grans incendis forestals com el  de l’Amazònia”, va dir el professor Joan O. Grimalt, que fou ponent en el Congrés de Rio de Janeiro, servint-se d’uns gràfics molt expressius, va plantejar va centrar la problemàtica entorn de les tres realitats analitzades en el Congrés: l’aire, l’aigua i els residus.

Respecte del primer, citant un estudi de la revista Lancet, va explicar sobretot el mecanisme de l’anomenada “inversió tèrmica”, que porta a una persistent contaminació atmosfèrica per als habitants de les grana ciutats. Citant els extraordinaris progressos de la medicina i de la l’allargament de la via de les persones, no va deixar de detallar les conseqüències negatives de l’aire que es respira a les grans concentracions urbanes. En relació amb l’agua va destacar les grans diferències que es constaten sobre la qualitat i l’ús d’aquest element vital entre els diversos països del món. En quan ales deixalles va mencionar que Europa, afortunadament,, vacap a la supressió dels abcadors de les basures.

L’acte de presentació es va cloure amb una crida a l’esperança. “Encara som a temps, com diu l’enciclica, de revertir les situacions i corregir els errors”, va dir el cardenal citant el document de Francesc. “És molt positiu que les figures del nostre món que tenen autoritat moral ens ajudin amb les seves declaracions a avançar en la resposta als reptes ecològics que tenim plantejats”, va dir també el professor Grimalt al·ludint yambé a l’encíclica papal.