Omella: «Las obras sin fe no sirven de nada»

El ISCREB comienza el nuevo curso con la Reforma de Lutero como lección inaugural, "del conflicto a la comunión"

31 Oct, 2017
Montse Punsoda

El Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurado el curso 2017-2018 en un acto celebrado en el Seminario Conciliar, este 30 de octubre, y presidido por el Cardenal Arzobispo Mons. Joan Josep Omella. La lección inaugural se ha centrado en el tema Lutero y la reforma, ayer y hoy. Del conflicto a la comunión, coincidiendo con el 500 aniversario de este hecho, que expuso el ex director del ISCREB el Dr. Antoni Matabosch.

El director del ISCREB, el Dr. Ramon Batlle encargado de presentar la ponencia, dio la bienvenida a todos, expresando su motivación para iniciar un nuevo curso que «potencie el diálogo con la cultura y con la participación de los laicos». Dando fuerza a este mensaje, Matabosch durante su ponencia, expuso la figura de Lutter, que «transformó la iglesia y el mundo». Un hombre con una personalidad «compleja y contradictoria», «de espíritu libre», «crítico y visionario», entre la época medieval y el renacentismo. «La llamada a la reforma es un proceso constante – exponía Matabosch- y la reforma de Lutero venía de un camino muy preparado».

Tal como expuso el ponente, Luter rompió con el «Cristo castigador», señalando la fe como la única herramienta para ser amigos de Dios. Una visión que no fue acogida por toda la cristiandad y que terminó con una separación que Luther no había pretendido, tal como recordó Matabosch. «Fue un grito despertador» -dijo, citando al cardenal Walter Kasper- y un fracaso, ya que una gran parte de los cristianos no abrió los ojos en ese momento». A la larga, ha sido un impulso reformador, que 500 años después se ha ido consolidando con más «diálogo» y entendimiento entre las confesiones que «tienen que vivir la fe por delante de todo».

Desde la fe y las obras

Omella, clausuró el acto remarcando que «la fe debe estar acompañada de obras, pero las obras sin fe no sirven de nada». En esta línea destacó la labor del Instituto que con su abre educativa contribuye a la Evangelización. Insistió a empezar el Evangelio siempre desde los pobres y, en segundo lugar, desde la «Palabra de Dios, desde el mensaje de Jesús y no la ideología». Una Palabra a que muchos tienen miedo por la fidelidad que pide, porque «proclamo anuncio y enseño la palabra de Dios y no llego a vivirla», dijo refiriéndose a todos los cristianos. Destacó el miedo a no cumplir como «padre de los pobres», tal como se le pide a un obispo y el miedo a no «dejar que los demás sean libres a decidir», cuando se trata de evangelizar. «Yo ofrezco el mensaje de Jesús, pero no impongo, propongo. Dejar que el otro decida y amarlo a pesar de todo».

Te interesará…

Síguenos

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

(Mt 13,54-58)