L'ISCREB comença el nou curs amb la Reforma de Luter com a lliçó inaugural, "del conflicte a la comunió"
31 Oct, 2017
Montse Punsoda
L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat el curs 2017-2018 en un acte celebrat al Seminari Conciliar aquest 30 d’octubre i presidit pel Cardenal Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella. La lliçó inaugural s’ha centrat en el tema Luter i la reforma, ahir i avui. Del conflicte a la comunió, coincidint amb el 500 aniversari d’aquest fet, que va exposar l’exdirector de l’ISCREB el Dr. Antoni Matabosch.
El director de l’ISCREB, el Dr. Ramon Batlle encarregat de presentar la ponència, va donar la benvinguda a tots, expressant la seva motivació per iniciar un nou curs que «potenciï el diàleg amb la cultura i amb la participació dels laics». Donant força a aquest missatge, Matabosch durant la seva ponència, va exposar la figura de Luter, el qual va «transformar l’església i el món». Un home amb una personalitat «complexa i contradictòria», «d’esperit lliure», «crític i visionari», entre l’època medieval i el renaixement. «La crida a la reforma és un procés constant – exposava Matabosch– i la reforma de Luter venia d’un camí molt preparat».
Tal com va exposar el ponent, Luther va trencar amb el «Crist castigador», senyalant la fe com l’única eina per ser amics de Déu. Una visió que no va ser acollida per tota la cristiandat i que va acabar amb una separació que Luther no havia pretès, tal com va recordar Matabosch. «Va ser un crit despertador» -va dir, citant al cardenal Walter Kasper– i un fracàs, ja que «una gran part dels cristians no va obrir els ulls en aquell moment». A la llarga, ha estat un impuls reformador, que 500 anys després s’ha anat consolidant amb més «diàleg» i entesa entre les confessions que «han de viure la fe per davant de tot».
Des de la fe i les obres
Omella, va clausurar l’acte remarcant que «la fe ha d’estar acompanyada d’obres, però les obres sense fe no serveixen de res«. En aquesta línia va destacar la tasca de l’Institut que amb la seva obre educativa contribueix a l’Evangelització. Va insistir a començar l’Evangeli sempre des dels pobres i, en segon lloc, des de la «Paraula de Déu, des del missatge de Jesús i no la ideologia«. Una Paraula a què molts tenen por per la fidelitat que demana, perquè «proclamo anuncio i ensenyo la paraula de Déu i no arribo a viure-la», va dir referint-se a tots els cristians. Va destacar la por a no complir com a «pare dels pobres», tal com se li demana a un bisbe i la por a no «deixar que els altres siguin lliures a decidir», quan es tracta d’evangelitzar. «Jo ofereixo el missatge de Jesús, però no imposo, proposo. Deixar que l’altre decideixi i estimar-lo malgrat tot«.
La ciutat de Barcelona, cap i casal de Catalunya, ha estat escenari de violència gratuïta, saquejos i destrosses. Aquestes escenes de disturbis ens omplen de sorpresa i de dolor, i ens plantegen…
Dissabte 17 d’octubre, de 12 h a 13.30 h, va tenir lloc la primera sessió del curs de formació «La motxilla del catequista: la seva vocació i espiritualitat», a la seu del…
Al llarg d’aquest dijous l’escola cristiana se cita al Palau Firal i de Congressos Tarragona, on té lloc el Quòrum26. Sota el lema «Som constel·lació educativa», el congrés de la Fundació Escola…
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt arrelada a l'Aragó vol fer arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a partir de l'època moderna que el Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
La Pastoral Familiar presenta el seu Pla estratègic 2026–2029.El full de ruta s'ha presentat durant la Jornada d'inici de curs del Secretariat aquest dimecres a Barcelona, presidida pel bisbe Mons. David Abadías.✍️ ...