Omella: “Les obres sense fe no serveixen de res”

L'ISCREB comença el nou curs amb la Reforma de Luter com a lliçó inaugural, "del conflicte a la comunió"

31 Oct, 2017
Montse Punsoda

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat el curs 2017-2018 en un acte celebrat al Seminari Conciliar aquest 30 d’octubre i presidit pel Cardenal Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella. La lliçó inaugural s’ha centrat en el tema Luter i la reforma, ahir i avui. Del conflicte a la comunió, coincidint amb el 500 aniversari d’aquest fet, que va exposar l’exdirector de l’ISCREB el Dr. Antoni Matabosch.

El director de l’ISCREB, el Dr. Ramon Batlle encarregat de presentar la ponència, va donar la benvinguda a tots, expressant la seva motivació per iniciar un nou curs que “potenciï el diàleg amb la cultura i amb la participació dels laics”. Donant força a aquest missatge, Matabosch durant la seva ponència, va exposar la figura de Luter, el qual va “transformar l’església i el món”. Un home amb una personalitat “complexa i contradictòria”, “d’esperit lliure”, “crític i visionari”, entre l’època medieval i el renaixement. “La crida a la reforma és un procés constant – exposava Matabosch– i la reforma de Luter venia d’un camí molt preparat”.

Tal com va exposar el ponent, Luther va trencar amb el “Crist castigador”, senyalant la fe com l’única eina per ser amics de Déu. Una visió que no va ser acollida per tota la cristiandat i que va acabar amb una separació que Luther no havia pretès, tal com va recordar Matabosch. “Va ser un crit despertador” -va dir, citant al cardenal Walter Kasper– i un fracàs, ja que “una gran part dels cristians no va obrir els ulls en aquell moment”. A la llarga, ha estat un impuls reformador, que 500 anys després s’ha anat consolidant amb més “diàleg” i entesa entre les confessions que “han de viure la fe per davant de tot”.

Des de la fe i les obres

Omella, va clausurar l’acte remarcant que “la fe ha d’estar acompanyada d’obres, però les obres sense fe no serveixen de res“. En aquesta línia va destacar la tasca de l’Institut que amb la seva obre educativa contribueix a l’Evangelització. Va insistir a començar l’Evangeli sempre des dels pobres i, en segon lloc, des de la “Paraula de Déu, des del missatge de Jesús i no la ideologia“. Una Paraula a què molts tenen por per la fidelitat que demana, perquè “proclamo anuncio i ensenyo la paraula de Déu i no arribo a viure-la”, va dir referint-se a tots els cristians. Va destacar la por a no complir com a “pare dels pobres”, tal com se li demana a un bisbe i la por a no “deixar que els altres siguin lliures a decidir”, quan es tracta d’evangelitzar. “Jo ofereixo el missatge de Jesús, però no imposo, proposo. Deixar que l’altre decideixi i estimar-lo malgrat tot“.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

4 days ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No és el fill del fuster? D’on li ve, tot això?

(Mt 13,54-58)