Omella: «Les obres sense fe no serveixen de res»

L’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB) ha inaugurat el curs 2017-2018 en un acte celebrat al Seminari Conciliar aquest 30 d’octubre i presidit pel Cardenal Arquebisbe Mons. Joan Josep Omella. La lliçó inaugural s’ha centrat en el tema Luter i la reforma, ahir i avui. Del conflicte a la comunió, coincidint amb el 500 aniversari d’aquest fet, que va exposar l’exdirector de l’ISCREB el Dr. Antoni Matabosch.

El director de l’ISCREB, el Dr. Ramon Batlle encarregat de presentar la ponència, va donar la benvinguda a tots, expressant la seva motivació per iniciar un nou curs que «potenciï el diàleg amb la cultura i amb la participació dels laics». Donant força a aquest missatge, Matabosch durant la seva ponència, va exposar la figura de Luter, el qual va «transformar l’església i el món». Un home amb una personalitat «complexa i contradictòria», «d’esperit lliure», «crític i visionari», entre l’època medieval i el renaixement. «La crida a la reforma és un procés constant – exposava Matabosch– i la reforma de Luter venia d’un camí molt preparat».

Tal com va exposar el ponent, Luther va trencar amb el «Crist castigador», senyalant la fe com l’única eina per ser amics de Déu. Una visió que no va ser acollida per tota la cristiandat i que va acabar amb una separació que Luther no havia pretès, tal com va recordar Matabosch. «Va ser un crit despertador» -va dir, citant al cardenal Walter Kasper– i un fracàs, ja que «una gran part dels cristians no va obrir els ulls en aquell moment». A la llarga, ha estat un impuls reformador, que 500 anys després s’ha anat consolidant amb més «diàleg» i entesa entre les confessions que «han de viure la fe per davant de tot».

Des de la fe i les obres

Omella, va clausurar l’acte remarcant que «la fe ha d’estar acompanyada d’obres, però les obres sense fe no serveixen de res«. En aquesta línia va destacar la tasca de l’Institut que amb la seva obre educativa contribueix a l’Evangelització. Va insistir a començar l’Evangeli sempre des dels pobres i, en segon lloc, des de la «Paraula de Déu, des del missatge de Jesús i no la ideologia«. Una Paraula a què molts tenen por per la fidelitat que demana, perquè «proclamo anuncio i ensenyo la paraula de Déu i no arribo a viure-la», va dir referint-se a tots els cristians. Va destacar la por a no complir com a «pare dels pobres», tal com se li demana a un bisbe i la por a no «deixar que els altres siguin lliures a decidir», quan es tracta d’evangelitzar. «Jo ofereixo el missatge de Jesús, però no imposo, proposo. Deixar que l’altre decideixi i estimar-lo malgrat tot«.