Omella: «José Gregorio fue un auténtico testimonio de caridad, solidaridad y fe en Cristo»

La basílica de Santa María del Mar ha acogido la misa de acción de gracias por la beatificación del primer laico venezolano, el médico de los pobres

10 May, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

La basílica de Santa María del Mar ha acogido la misa de acción de gracias por la beatificación, el pasado 30 de abril, del primer laico venezolano, el Dr. José Gregorio Hernández, médico de los pobres.

Un científico comprometido con su pueblo

El beato José Gregorio nació en 1864 en el seno de una familia cristiana. Por consejo de su padre, que trabajó un tiempo como boticario en su pueblo, el Dr. José Gregorio estudió Medicina en Venezuela y completó sus estudios en Francia y en Alemania. Llegó a ser un gran biólogo y médico en su tierra y, aunque no faltaron las ofertas de empleo en Europa, quiso dedicar su vida a velar por la salud del pueblo venezolano.

El Cardenal Juan José Omella, que presidió la misa ha afirmado que «José Gregorio fue un hombre de una fe profunda. Oraba y asistía a misa diariamente. De su relación con Cristo sacaba las fuerzas que necesitaba para vivir y para sobrellevar todas las contrariedades», además ha asegurado en la misa de acción de gracias que «José Gregorio fue un hombre bueno, un auténtico testimonio de caridad, solidaridad y fe en Cristo. Sentía una gran compasión por los enfermos y vulnerables».

El médico de los pobres

El cardenal Omella también ha querido contar algunas anécdotas del beato. «El Dr. José Gregorio tenía en su consulta una bolsa llamada el «cepillo de los pobres», donde los pacientes podían tomar el dinero que necesitaran para comprar medicinas o alimentos. Tampoco cobraba la visita a los que no tenían con qué pagarle. Explican sus biógrafos que un día nuestro beato le dijo a su tía: “la mayoría de estas personas no tienen recursos; no les voy a negar la consulta y no les voy a hacer pasar por la pena de decirme que no tienen dinero. Dios ayudará”». Otra anécdota que relató el cardenal fue que «un día, el Dr. José Gregorio fue a visitar a un niño muy enfermo. Vivía en una casa humilde. Después de la visita el doctor salió de la casa y regresó al cabo de un rato cargado de alimentos, chucherías y un juguete. Habló y jugó un rato con el niño y ambos rieron. Cuando el buen doctor habló con sus padres les dio un diagnóstico claro. El Dr. José Gregorio les dijo: “su hijo tenía ’tristeza de la miseria’, pero con estas medicinas que le he dado se ha puesto bueno”».

Un beato muy querido

El Dr. José Gregorio falleció el 29 de junio de 1919. Fue atropellado por un coche cuando regresaba de comprar medicinas para una paciente. Un suceso que el cardenal Omella ha comparado con el atropellamiento de Gaudí. El entierro del Dr. José Gregorio paralizó a toda la ciudad de Caracas. El féretro fue trasladado desde su casa hasta la Catedral. Una vez allí una multitud de pacientes, de pobres y de gente del pueblo cargaron con el féretro a la vez que gritaban: «El Doctor Hernández es nuestro».

«El Dr. Hernández es de todos los venezolanos. Sin embargo, su testimonio ha ido más allá de las fronteras de su país. El Dr. Hernández es de todos aquellos que aman a Cristo y tratan de servirlo a través de los más pobres y necesitados. Su testimonio puede ser un bálsamo para curar las heridas de la crisis sanitaria y social que estamos viviendo y de manera acuciante en vuestra patria. Si seguimos su ejemplo, trabajaremos unidos por la salud y el bienestar de todos los hombres y mujeres de nuestro mundo» ha finalizado el cardenal Omella.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Hablaba del templo de su cuerpo.

(Jn 2,13-22)