Omella: «José Gregorio fue un auténtico testimonio de caridad, solidaridad y fe en Cristo»

La basílica de Santa María del Mar ha acogido la misa de acción de gracias por la beatificación del primer laico venezolano, el médico de los pobres

10 May, 2021
Església de Barcelona

Fotografies: R. Ripoll

La basílica de Santa María del Mar ha acogido la misa de acción de gracias por la beatificación, el pasado 30 de abril, del primer laico venezolano, el Dr. José Gregorio Hernández, médico de los pobres.

Un científico comprometido con su pueblo

El beato José Gregorio nació en 1864 en el seno de una familia cristiana. Por consejo de su padre, que trabajó un tiempo como boticario en su pueblo, el Dr. José Gregorio estudió Medicina en Venezuela y completó sus estudios en Francia y en Alemania. Llegó a ser un gran biólogo y médico en su tierra y, aunque no faltaron las ofertas de empleo en Europa, quiso dedicar su vida a velar por la salud del pueblo venezolano.

El Cardenal Juan José Omella, que presidió la misa ha afirmado que «José Gregorio fue un hombre de una fe profunda. Oraba y asistía a misa diariamente. De su relación con Cristo sacaba las fuerzas que necesitaba para vivir y para sobrellevar todas las contrariedades», además ha asegurado en la misa de acción de gracias que «José Gregorio fue un hombre bueno, un auténtico testimonio de caridad, solidaridad y fe en Cristo. Sentía una gran compasión por los enfermos y vulnerables».

El médico de los pobres

El cardenal Omella también ha querido contar algunas anécdotas del beato. «El Dr. José Gregorio tenía en su consulta una bolsa llamada el «cepillo de los pobres», donde los pacientes podían tomar el dinero que necesitaran para comprar medicinas o alimentos. Tampoco cobraba la visita a los que no tenían con qué pagarle. Explican sus biógrafos que un día nuestro beato le dijo a su tía: “la mayoría de estas personas no tienen recursos; no les voy a negar la consulta y no les voy a hacer pasar por la pena de decirme que no tienen dinero. Dios ayudará”». Otra anécdota que relató el cardenal fue que «un día, el Dr. José Gregorio fue a visitar a un niño muy enfermo. Vivía en una casa humilde. Después de la visita el doctor salió de la casa y regresó al cabo de un rato cargado de alimentos, chucherías y un juguete. Habló y jugó un rato con el niño y ambos rieron. Cuando el buen doctor habló con sus padres les dio un diagnóstico claro. El Dr. José Gregorio les dijo: “su hijo tenía ’tristeza de la miseria’, pero con estas medicinas que le he dado se ha puesto bueno”».

Un beato muy querido

El Dr. José Gregorio falleció el 29 de junio de 1919. Fue atropellado por un coche cuando regresaba de comprar medicinas para una paciente. Un suceso que el cardenal Omella ha comparado con el atropellamiento de Gaudí. El entierro del Dr. José Gregorio paralizó a toda la ciudad de Caracas. El féretro fue trasladado desde su casa hasta la Catedral. Una vez allí una multitud de pacientes, de pobres y de gente del pueblo cargaron con el féretro a la vez que gritaban: «El Doctor Hernández es nuestro».

«El Dr. Hernández es de todos los venezolanos. Sin embargo, su testimonio ha ido más allá de las fronteras de su país. El Dr. Hernández es de todos aquellos que aman a Cristo y tratan de servirlo a través de los más pobres y necesitados. Su testimonio puede ser un bálsamo para curar las heridas de la crisis sanitaria y social que estamos viviendo y de manera acuciante en vuestra patria. Si seguimos su ejemplo, trabajaremos unidos por la salud y el bienestar de todos los hombres y mujeres de nuestro mundo» ha finalizado el cardenal Omella.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⏳ Últims dies per apuntar-se a la 2a edició del Curs d'Orientador en Prevenció de Riscos Psicosocials a l'Església. El curs està destinat a tota la comunitat eclesial, en especial als laics que, d’una manera o altra, estan vinculats a una parròquia o realitat eclesial diocesana, a fi que puguin exercir com a Orientadors dins el seu àmbit diocesà.✍🏻 Més informació i matrícula a: www.iscreb.org/ca/formacio/linies-formatives/curs-dorientador-en-prevencio-de-riscos-psicosocials... ... Ver másVer menos
View on Facebook
🙏 SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ 🙏Barcelona celebra la seva patrona! 💛L'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, presidirà la Missa solemne amb motiu de la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de la ciutat.📅 24 de setembre🕥 A les 10:30h📍 A la Basílica de la Mercè 🎟️ L’aforament és limitat i ja està complet. Per accedir cal entrada especial.Vivim junts aquesta festa tan especial per a Barcelona i per a tots els barcelonins i barcelonines.Que la Mare de Déu de la Mercè ens acompanyi i ens protegeixi! 🕊️ ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
⛪ Descobrir una església és també descobrir la història d'un poble. #SantFeliuFeliu de Cabrera de Mar hi trobem molt més que un temple: una antiga església fortalesa construïda al segle XVI, pensada també per protegir els veïns dels atacs de pirates i bandolers.L'historiador i feligrès Jaume Molinos ens mostra alguns dels seus elements més singulars.▶️ Descobreix la història i el patrimoni d'aquest temple de l'Arxipr#esglésiabarcelona#maresmei#cabrerademara#patrimonireradeMar #Patrimoni ... Ver másVer menos
View on Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Bienaventurados los pobres. Ay de vosotros, los ricos.

(Lc 6,20-26)