Omella: «José Gregorio va ser un autèntic testimoni de caritat, solidaritat i fe en Crist»

Fotografies: R. Ripoll

La basílica de Santa Maria del Mar ha acollit la missa d’acció de gràcies per la beatificació, el passat 30 d’abril, del primer laic veneçolà, el Dr. José Gregorio Hernández, metge dels pobres.

Un científic compromès amb el seu poble

El beat José Gregorio va néixer el 1864 en el si d’una família cristiana. Aconsellat pel seu pare, que va treballar un temps com a apotecari al seu poble, el Dr. José Gregorio va estudiar medicina a Veneçuela i va completar els seus estudis a França i a Alemanya. Va arribar a ser un gran biòleg i metge a la seva terra i, encara que no li van faltar les ofertes d’ocupació a Europa, va voler dedicar la seva vida a vetllar per la salut del poble veneçolà.

El cardenal Joan Josep Omella, que va presidir la missa ha afirmat que «José Gregorio va ser un home d’una fe profunda. Pregava i assistia a missa diàriament. De la seva relació amb Crist treia les forces que necessitava per viure i per suportar totes les contrarietats», a més ha assegurat en la missa d’acció de gràcies que «José Gregorio va ser un home bo, un autèntic testimoni de caritat, solidaritat i fe en Crist. Sentia una gran compassió pels malalts i per les persones vulnerables».

El metge dels pobres

El cardenal Omella també ha volgut explicar algunes anècdotes del beat. «El Dr. José Gregorio tenia a la seva consulta una bossa anomenada el «raspall dels pobres», on els pacients podien agafar els diners que necessitessin per comprar medicines o aliments. Tampoc cobrava la visita als que no tenien amb què pagar-li. Expliquen els seus biògrafs que un dia el nostre beat li va dir a la seva tieta: «la majoria d’aquestes persones no tenen recursos; no els negaré la consulta i no els faré passar per la pena de dir-me que no tenen diners. Déu ajudarà»».

Una altra anècdota que va relatar el cardenal va ser que «un dia, el Dr. José Gregorio va anar a visitar a un nen molt malalt. Vivia en una casa humil. Després de la visita el doctor va sortir de la casa i va tornar al cap d’una estona carregat d’aliments, llaminadures i una joguina. Va parlar i va jugar una estona amb el nen i tots dos van riure. Quan el bon doctor va parlar amb els seus pares els va donar un diagnòstic clar. El Dr. José Gregorio els va dir: «el seu fill tenia ‘tristesa de la misèria’, però amb aquestes medicines que li he donat s’ha posat bo»».

Un beat molt volgut

El Dr. José Gregorio va morir el 29 de juny de 1919. Va ser atropellat per un cotxe quan tornava de comprar medicines per a una pacient. Un succés que el cardenal Omella ha comparat amb l’atropellament de Gaudí. L’enterrament del Dr. José Gregorio va paralitzar a tota la ciutat de Caracas. El fèretre va ser traslladat des de la seva casa fins a la Catedral. Una vegada allà una multitud de pacients, de pobres i de gent del poble van carregar amb el fèretre alhora que cridaven: «El Doctor Hernández és nostre».

«El Dr. Hernández és de tots els veneçolans. No obstant això, el seu testimoni ha anat més enllà de les fronteres del seu país. El Dr. Hernández és de tots aquells que estimen a Crist i tracten de servir-lo a través dels més pobres i necessitats. El seu testimoni pot ser un bàlsam per curar les ferides de la crisi sanitària i social que estem vivint i de manera apressant en la vostra pàtria. Si seguim el seu exemple, treballarem units per la salut i el benestar de tots els homes i dones del nostre món» ha finalitzat el cardenal Omella.