Nuevo Himnario al monasterio de Montserrat

Entrevista en Pau Prades, miembro de la Comisión organizadora de los Encuentros de animadores de canto de Montserrat

15 Sep, 2020
Església de Barcelona

El monasterio de Montserrat ha reeditado el Himnario de los fieles, los cantos que fueron compuestos en tiempo postconciliar; un momento de cambios significativos en la liturgia, que exigían una participación mucho más activa de la comunidad. El libro actual es más práctico para la interpretación de los cantos, con el himno entero y los acompañamientos de órgano en vista de dos páginas, y seguidamente las versiones a voces mixtas y voces iguales; todo pensado para facilitar el uso habitual. Pau Prades es miembro de la Comisión organizadora de los Encuentros de animadores de canto de Montserrat, impulsora de esta reedición.

Cuál es la valía de este Himnario?

El P. Hildebrand M. Miret, autor de las letras, y los P. Ireneu Segarra y Gregori Estrada, compositores de las músicas, querían que los himnos fueran vehículo de comprensión y profundización espiritual del tiempo litúrgico o solemnidad por los cuales estaban destinados. La calidad de los textos y la música permite que los fieles puedan vivir y participar activamente de la liturgia.

Qué destacarías del libro?

Su estructura sencilla y ordenada por tiempos litúrgicos y fiestas; sus cantos, con melodías populares, fáciles de seguir y de entonar, y la riqueza de sus letras, siempre coherentes con la celebración y la liturgia. Contiene cantos muy conocidos, pero creo que para muchos puede suponer un descubrimiento de himnos muy bonitos.

Es una herramienta a dar a conocer en las comunidades?

Sí. El hecho que hoy en día algunos de los himnos que contiene sean todavía tan populares avala las posibilidades que tiene su difusión; sus cantos permiten que tanto comunidades pequeñas como aquellas que disponen de un coro hagan uso, puesto que de un mismo himno hay versiones a una voz o polifónicas. Es una herramienta que se adapta a la mayoría de realidades parroquiales actuales.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 20 de septiembre 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

7 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Aquel que no renuncia a todos sus bienes no puede ser discípulo mío.

(Lc 14,25-33)