Nou Himnari al monestir de Montserrat

El monestir de Montserrat ha reeditat l’Himnari dels fidels, els cants del qual van ser compostos en temps postconciliar; un moment de canvis significatius en la litúrgia, que exigien una participació molt més activa de la comunitat. El llibre actual és més pràctic per a la interpretació dels cants, amb l’himne sencer i els acompanyaments d’orgue en vista de dues pàgines, i seguidament les versions a veus mixtes i veus iguals; tot pensat per facilitar-ne l’ús habitual. En Pau Prades és membre de la Comissió organitzadora de les Trobades d’animadors de cant de Montserrat, impulsora d’aquesta reedició.

Quina és la vàlua d’aquest Himnari?

El P. Hildebrand M. Miret, autor de les lletres, i els P. Ireneu Segarra i Gregori Estrada, compositors de les músiques, volien que els himnes fossin vehicle de comprensió i aprofundiment espiritual del temps litúrgic o solemnitat pels quals estaven destinats. La qualitat dels textos i la música permet que els fidels puguin viure i participar activament de la litúrgia.

Què destacaries del llibre?

La seva estructura senzilla i ordenada per temps litúrgics i festes; els seus cants, amb melodies populars, fàcils de seguir i d’entonar, i la riquesa de les seves lletres, sempre coherents amb la celebració i la litúrgia. Conté cants molt coneguts, però crec que per a molts pot suposar una descoberta d’himnes molt bonics.

És una eina a donar a conèixer en les comunitats?

Sí. El fet que avui dia alguns dels himnes que conté siguin encara tan populars avala les possibilitats que té la seva difusió; els seus cants permeten que tant comunitats petites com aquelles que disposen d’un cor en facin ús, ja que d’un mateix himne hi ha versions a una veu o polifòniques. És una eina que s’adapta a la majoria de realitats parroquials actuals.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 20 de setembre