Nou Himnari al monestir de Montserrat

Entrevista a Pau Prades, membre de la Comissió organitzadora de les Trobades d’animadors de cant de Montserrat

15 Set, 2020
Església de Barcelona

El monestir de Montserrat ha reeditat l’Himnari dels fidels, els cants del qual van ser compostos en temps postconciliar; un moment de canvis significatius en la litúrgia, que exigien una participació molt més activa de la comunitat. El llibre actual és més pràctic per a la interpretació dels cants, amb l’himne sencer i els acompanyaments d’orgue en vista de dues pàgines, i seguidament les versions a veus mixtes i veus iguals; tot pensat per facilitar-ne l’ús habitual. En Pau Prades és membre de la Comissió organitzadora de les Trobades d’animadors de cant de Montserrat, impulsora d’aquesta reedició.

Quina és la vàlua d’aquest Himnari?

El P. Hildebrand M. Miret, autor de les lletres, i els P. Ireneu Segarra i Gregori Estrada, compositors de les músiques, volien que els himnes fossin vehicle de comprensió i aprofundiment espiritual del temps litúrgic o solemnitat pels quals estaven destinats. La qualitat dels textos i la música permet que els fidels puguin viure i participar activament de la litúrgia.

Què destacaries del llibre?

La seva estructura senzilla i ordenada per temps litúrgics i festes; els seus cants, amb melodies populars, fàcils de seguir i d’entonar, i la riquesa de les seves lletres, sempre coherents amb la celebració i la litúrgia. Conté cants molt coneguts, però crec que per a molts pot suposar una descoberta d’himnes molt bonics.

És una eina a donar a conèixer en les comunitats?

Sí. El fet que avui dia alguns dels himnes que conté siguin encara tan populars avala les possibilitats que té la seva difusió; els seus cants permeten que tant comunitats petites com aquelles que disposen d’un cor en facin ús, ja que d’un mateix himne hi ha versions a una veu o polifòniques. És una eina que s’adapta a la majoria de realitats parroquials actuals.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 20 de setembre

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)