De famí­lia benestant, la Maria nasqué el 1230 al Palau dels Cervelló, del carrer de Montcada de Barcelona. El seu confessor, prior del con­vent de la Mercè, va guiar els pas­sos de la Maria, i a 18 anys professà en l’Or­de Mercedari, acabat de fundar (1218). Mort el pare convencé la mare de vendre els títols i gairebé tot el patrimoni familiar i donar els diners als mercedaris. El 1265 aconsegueix el permís per fundar la branca fe­menina, sense el quart vot (intercanviar-se pels presos).

Se la representa amb un vaixell a la mà perquè també ajudava als mariners. Morí a Barcelona el 19 de setembre del 1290. Guillem de Montcada i de Cervelló, marquès d’Aitona, va fer construir la capella a l’església de la Mercè, on s’hi dipositen les restes de la santa (1708). Memòria important a l’arquebisbat de Barcelona i als bisbats de Sant Feliu i Terrassa. L’any 1729 Maria entrà al Martirologi Romà per decret del papa Benet XIII.

També celebrem la festa de Sant Gener, bisbe i màrtir.

Diverses tradicions del segle IV relacionen sant Gener amb el bisbe de Benevent (prop de Nàpols). El seu atribut principal és una ampolla de sang que ens parla de la tradició popular: la liquació de la seva sang tal dia com avui, venerada particularment des del 1389. En aquella sang hi trobem el testimoniatge més important de la seva vida: la seva dolcesa i paciència; també el seu testimoni valent confortant els presos condemnats a mort durant la persecució del segle IV.

1. Sant Tròfim, màrtir. A Sínada, Frígia (data incerta).
2. Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte, Elies, prevere, i Patermuci, tots ells, per la seva fe en Crist, consumits pel foc, juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l’emperador Dioclecià. A Palestina (310).
3. Sant Eustoqui, bisbe. Procedent del gremi senatorial, com un home sant i religiós va succeir sant Brixi a la seu episcopal. A Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (461).
4. Sant Secuià, prevere i abat. Al monestir de Cestre (ara Saint-Seine-rAbbaye), al territori de Langres, a la Gàl·lia (s. VI).
5. Sant Marià, eremita. Només s’alimentava de pomes silvestres i de vegades de mel, si en trobava. Al territori de Bourges, a l’Aquitània (ara França) (s. VI).
6. Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf, a qui va traslladar amb veneració a la ciutat de Metz. A Metz, Austràsia (ara França), (c. 642).
7. Sant Teodor, bisbe, abans monjo de Tars. Elevat a l’episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra gairebé septuagenari, va moderar amb fortalesa d’ànim l’Església que se li havia encomanat. A Canterbury, a Anglaterra (690).
8. Santa Pomposa, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va sortir d’amagat del monestir cordovès de Peñamelera i va confessar intrèpida Crist davant del jutge, sent immediatament degollada davant les portes del palau i aconseguint així la palma del martiri. A Còrdova, a la regió hispànica d’Andalusia (853).
9. Sant Lamtbert, bisbe. A Frisinga, Baviera, Alemanya (957).
10. Sant Ciríac, abat. A Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria (1030).
11. Sant Arnulf, bisbe, que va patir molt per restaurar la vida de l’Església. A Gap, a la Provença, França (c. 1075).
12. Santa Maria de Cervelló, verge de l’orde de Santa Maria de la Mercè, anomenada popularment Maria del Socors per l’ajuda prestada als seus devots. A Barcelona (1290).
13. Sant Alfons d’Orozco, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació al palau del rei, es va mostrar auster i humil. A Madrid (1591).
14. Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir. Quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per facilitar l’arribada de missioners al seu país. Finalment empresonat juntament amb altres cristians, mai no va deixar d’exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat. A Seül, Corea (1846).
15. Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família, dedicades a l’educació de nenes i ajuda per als necessitats. A Villefranche, a la regió de Rodés, a França (1852).Beat Jacint Hoyuelos Gonzàlez, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que, confessant a Crist, va coronar la seva vida amb un gloriós martiri en la persecució contra l’Església durant la contesa civil. A Ciempozuelos, prop de Madrid (1936).
16. Beata Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir, que va vessar la seva sang per la seva fe en Crist en la mateixa persecució religiosa. A Benifaió, de la comarca de la Ribera Alta (1936).
17. Beates Maria de Jesús de la Yglesia y de Varo, Maria Dolors i la seva germana Consol Aguiar-Mella Díaz, verges de l’institut de Filles de Maria de les Escoles Pies, màrtirs pel seu testimoni de Crist. A Madrid (1936).

Per Sant Mateu, sembra del teu, i si no en tens, vés a manlleu.