Santa Maria Cervelló o dels «Socors», verge
Santa Maria Cervelló, verge
De família noble, Maria de Cervelló va néixer a Barcelona l'any 1230, i des de petita va estar vinculada al naixent Orde de la Mercè. El 1265 va ser la iniciadora de la seva branca femenina, i va dedicar la vida al servei dels pobres, dels malalts, i de la gent del mar ("Maria dels Socors"). La tradició li l'atribueix molts miracles. Va morir l'any 1290, i és enterrada a la basílica de la Mercè. Memòria important a l’arquebisbat de Barcelona i als bisbats de Sant Feliu i Terrassa. L’any 1729 Maria entrà al Martirologi Romà per decret del papa Benet XIII.- Sant Gener, bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de Nàpols, a la Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana (s. IV).
- Sant Tròfim, màrtir. A Sínada, Frígia (data incerta).
- Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte, Elies, prevere, i Patermuci, tots ells, per la seva fe en Crist, consumits pel foc, juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià. A Palestina (310).
- Sant Eustoqui, bisbe. Procedent del gremi senatorial, com un home sant i religiós va succeir sant Brixi a la seu episcopal. A Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (461).
- Sant Secuià, prevere i abat. Al monestir de Cestre (ara Saint-Seine-rAbbaye), al territori de Langres, a la Gàl·lia (s. VI).
- Sant Marià, eremita. Només s'alimentava de pomes silvestres i de vegades de mel, si en trobava. Al territori de Bourges, a l’Aquitània (ara França) (s. VI).
- Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf, a qui va traslladar amb veneració a la ciutat de Metz. A Metz, Austràsia (ara França), (c. 642).
- Sant Teodor, bisbe, abans monjo de Tars. Elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra gairebé septuagenari, va moderar amb fortalesa d'ànim l'Església que se li havia encomanat. A Canterbury, a Anglaterra (690)
- Santa Pomposa, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va sortir d'amagat del monestir cordovès de Peñamelera i va confessar intrèpida Crist davant del jutge, sent immediatament degollada davant les portes del palau i aconseguint així la palma del martiri. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia (853).
- Sant Lamtbert, bisbe. A Frisinga, Baviera, Alemanya (957).
- Sant Ciríac, abat. A Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria (1030).
- Sant Arnulf, bisbe, que va patir molt per restaurar la vida de l'Església. A Gap, a la Provença, França (c. 1075).
- Santa Maria de Cervelló, verge de l’orde de Santa Maria de la Mercè, anomenada popularment Maria del Socors per l'ajuda prestada als seus devots. A Barcelona (1290).
- Sant Alfons d'Orozco, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació al palau del rei, es va mostrar auster i humil. A Madrid (1591).
- Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir. Quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per facilitar l'arribada de missioners al seu país. Finalment empresonat juntament amb altres cristians, mai no va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat. A Seül, Corea (1846).
- Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de nenes i ajuda per als necessitats. A Villefranche, a la regió de Rodés, a França (1852).
- Beat Jacint Hoyuelos Gonzàlez, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que, confessant a Crist, va coronar la seva vida amb un gloriós martiri en la persecució contra l'Església durant la contesa civil. A Ciempozuelos, prop de Madrid (1936).
- Beata Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir, que va vessar la seva sang per la seva fe en Crist en la mateixa persecució religiosa. A Benifaió, de la comarca de la Ribera Alta (1936).
- Beates Maria de Jesús de la Yglesia y de Varo, Maria Dolors i la seva germana Consol Aguiar-Mella Díaz, verges de l'institut de Filles de Maria de les Escoles Pies, màrtirs pel seu testimoni de Crist. A Madrid (1936).







