Santa Maria Cervelló o dels "Socors", verge

Santa Maria Cervelló o dels ‘Socors’, verge

De famí­lia benestant, la Maria nasqué el 1230 al Palau dels Cervelló, del carrer de Montcada de Barcelona. El seu confessor, prior del con­vent de la Mercè, va guiar els pas­sos de la Maria, i a 18 anys professà en l’Or­de Mercedari, acabat de fundar (1218). Mort el pare convencé la mare de vendre els títols i gairebé tot el patrimoni familiar i donar els diners als mercedaris. El 1265 aconsegueix el permís per fundar la branca fe­menina, sense el quart vot (intercanviar-se pels presos). Se la representa amb un vaixell a la mà perquè també ajudava als mariners.

1. Sant Gener, bisbe de Benevent, màrtir per Crist a Puzzuoli, prop de Nàpols, a la Campània, en temps de persecució contra la fe cristiana (s. IV).

2. Sant Tròfim, màrtir. A Sínada, Frígia (data incerta).

3. Sants màrtirs Peleu i Nil, bisbes a Egipte, Elies, prevere, i Patermuci, tots ells, per la seva fe en Crist, consumits pel foc, juntament amb altres moltíssims clergues, durant la persecució en temps de l'emperador Dioclecià. A Palestina (310).

4. Sant Eustoqui, bisbe. Procedent del gremi senatorial, com un home sant i religiós va succeir sant Brixi a la seu episcopal. A Tours, a la Gàl·lia Celta (ara França) (461).

5. Sant Secuià, prevere i abat. Al monestir de Cestre (ara Saint-Seine-rAbbaye), al territori de Langres, a la Gàl·lia (s. VI).

6. Sant Marià, eremita. Només s'alimentava de pomes silvestres i de vegades de mel, si en trobava. Al territori de Bourges, a l’Aquitània (ara França) (s. VI).

7. Sant Goeric o Abbó, bisbe, successor de sant Arnulf, a qui va traslladar amb veneració a la ciutat de Metz. A Metz, Austràsia (ara França), (c. 642).

8. Sant Teodor, bisbe, abans monjo de Tars. Elevat a l'episcopat pel papa sant Vitalià i enviat a Anglaterra gairebé septuagenari, va moderar amb fortalesa d'ànim l'Església que se li havia encomanat. A Canterbury, a Anglaterra (690)

9. Santa Pomposa, verge i màrtir, la qual, durant la persecució pels sarraïns, sabedora del martiri de santa Columba, va sortir d'amagat del monestir cordovès de Peñamelera i va confessar intrèpida Crist davant del jutge, sent immediatament degollada davant les portes del palau i aconseguint així la palma del martiri. A Còrdova, a la regió hispànica d'Andalusia (853).

10. Sant Lamtbert, bisbe. A Frisinga, Baviera, Alemanya (957).

11. Sant Ciríac, abat. A Buonvicino, prop de Cosenza, a Calàbria (1030).

12. Sant Arnulf, bisbe, que va patir molt per restaurar la vida de l'Església. A Gap, a la Provença, França (c. 1075).

13. Santa Maria de Cervelló, verge de l’orde de Santa Maria de la Mercè, anomenada popularment Maria del Socors per l'ajuda prestada als seus devots. A Barcelona (1290).

14. Sant Alfons d'Orozco, prevere de l’orde d’Ermitans de Sant Agustí, que, encarregat de la predicació al palau del rei, es va mostrar auster i humil. A Madrid (1591).

15. Passió de sant Carles Hyon Song-mun, màrtir. Quan era catequista, va fer llargues i difícils gestions per facilitar l'arribada de missioners al seu país. Finalment empresonat juntament amb altres cristians, mai no va deixar d'exhortar els companys fins que, per Crist, va morir decapitat. A Seül, Corea (1846).

16. Santa Maria Guillema Emília de Rodat, verge, fundadora de la Congregació de les Germanes de la Sagrada Família, dedicades a l'educació de nenes i ajuda per als necessitats. A Villefranche, a la regió de Rodés, a França (1852).

17. Beat Jacint Hoyuelos Gonzàlez, religiós de l’orde de Sant Joan de Déu i màrtir, que, confessant a Crist, va coronar la seva vida amb un gloriós martiri en la persecució contra l'Església durant la contesa civil. A Ciempozuelos, prop de Madrid (1936).

18. Beata Francesca Cualladó Baixauli, verge i màrtir, que va vessar la seva sang per la seva fe en Crist en la mateixa persecució religiosa. A Benifaió, de la comarca de la Ribera Alta (1936).
19. Beates Maria de Jesús de la Yglesia y de Varo, Maria Dolors i la seva germana Consol Aguiar-Mella Díaz, verges de l'institut de Filles de Maria de les Escoles Pies, màrtirs pel seu testimoni de Crist. A Madrid (1936).