Nuevo Himnario al monasterio de Montserrat

Entrevista en Pau Prades, miembro de la Comisión organizadora de los Encuentros de animadores de canto de Montserrat

15 Sep, 2020
Església de Barcelona

El monasterio de Montserrat ha reeditado el Himnario de los fieles, los cantos que fueron compuestos en tiempo postconciliar; un momento de cambios significativos en la liturgia, que exigían una participación mucho más activa de la comunidad. El libro actual es más práctico para la interpretación de los cantos, con el himno entero y los acompañamientos de órgano en vista de dos páginas, y seguidamente las versiones a voces mixtas y voces iguales; todo pensado para facilitar el uso habitual. Pau Prades es miembro de la Comisión organizadora de los Encuentros de animadores de canto de Montserrat, impulsora de esta reedición.

Cuál es la valía de este Himnario?

El P. Hildebrand M. Miret, autor de las letras, y los P. Ireneu Segarra y Gregori Estrada, compositores de las músicas, querían que los himnos fueran vehículo de comprensión y profundización espiritual del tiempo litúrgico o solemnidad por los cuales estaban destinados. La calidad de los textos y la música permite que los fieles puedan vivir y participar activamente de la liturgia.

Qué destacarías del libro?

Su estructura sencilla y ordenada por tiempos litúrgicos y fiestas; sus cantos, con melodías populares, fáciles de seguir y de entonar, y la riqueza de sus letras, siempre coherentes con la celebración y la liturgia. Contiene cantos muy conocidos, pero creo que para muchos puede suponer un descubrimiento de himnos muy bonitos.

Es una herramienta a dar a conocer en las comunidades?

Sí. El hecho que hoy en día algunos de los himnos que contiene sean todavía tan populares avala las posibilidades que tiene su difusión; sus cantos permiten que tanto comunidades pequeñas como aquellas que disponen de un coro hagan uso, puesto que de un mismo himno hay versiones a una voz o polifónicas. Es una herramienta que se adapta a la mayoría de realidades parroquiales actuales.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 20 de septiembre 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Mándame ir a ti sobre el agua.

(Mt 14,22-36)