Nueva vida con el refugio del Papa

Así ha cambiado la vida de una de las familias sirias musulmanas que el Pontífice trajo consigo cuando viajó a Lesbos

25 Oct, 2018
Església de Barcelona

Han comenzado una nueva vida en Italia lejos de su querido Damasco y del resto de su familia pero también lejos horror de la guerra, de la tristeza y de la incertidumbre.

Y ese nuevo comienzo tiene una fecha: el 16 de abril de 2016, cuando el Papa Francisco les sacó de un campo de refugiados de Lesbos y los rescató de la desesperación. “Salir del campo de refugiados nos salvó porque en aquel lugar había demasiada gente, había muchas familias desesperadas y, en aquel momento, el futuro era toda una incógnita para todos” explicó Wafaa Kawkji.

El final de la pesadilla

Doce horas antes de subir a este avión, se les comunicó que viajarían a Italia. Terminaba así para esta familia al menos una parte de la pesadilla que comenzó en Siria en 2015, cuando tuvieron que marcharse. Tras pasar por Líbano, recalaron en Turquía. Desde allí, en una precaria embarcación, llegaron por mar hasta Grecia, una travesía que Wafaa aún es incapaz de describir con palabras.

Después de un mes en Grecia, con el Papa llegó para ellos una de las mejores noticias de su vida. Como Kawkji explicaba.  “En primer lugar nos sorprendió mucho, mucho porque era como un sueño. Con todo lo que pasamos en Siria recibir esta noticia. Nos hizo sentir muy afortunados”. 

El Papa, su refugio

Estas pocas fotos les recuerdan la normalidad de la vida en una Siria de cristianos y musulmanes donde ninguno preguntaba a otro por su fe. Osama trabajaba en una imprenta y Wafaa era peluquera. Lo perdieron todo con la guerra, incluida su casa, pero al menos, en medio de la barbarie, les quedó la vida para buscar refugio lejos de un lugar donde ya no se podía vivir. “El Papa Francisco significa para nosotros la caridad, la seguridad. No puedo expresarlo con más palabras. Nos lo ha dado todo”. Contaba Osama Kawakji.

Por eso, agradecen a Francisco que mostrara al mundo que no se puede cerrar la puerta a quienes más lo necesitan.“El Papa Francisco nos ha devuelto la esperanza. Ha abierto el camino para que los países europeos abrieran sus puertas para recibir a personas como nosotros. Me duele cuando veo que los países cierran sus fronteras porque estamos huyendo de la guerra, vivimos en un estado de miseria. La gente no sabe dónde ir  y cuando les cierran la puerta en la cara eso les lleva a la desesperación”.

Una desesperación que ellos ya no sienten, sobre todo, porque ahora pueden pensar en un futuro de paz para los pequeños Omar y Masa.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)