Nueva edición del posgrado en acompañamiento espiritual

Una iniciativa pionera en este ámbito organizada por el Instituto Universitario de Salud Mental Vidal y Barraquer

23 Jul, 2018
Església de Barcelona
Los últimos años se ha popularizado hablar de coaching. Pero la práctica del entrenador que acompaña en una ejercitación interior tiene una historia de siglos a través del acompañamiento espiritual. Y a pesar de que tradicionalmente vinculamos este papel a sacerdotes o religiosos; muchos laicos y laicas se encuentran, en su vida diaria, en el ámbito personal o profesional. Acompañando a personas, ayudándolas a tomar decisiones, a encontrar orientación para la vida, a afrontar procesos de duelo, de ruptura familiar, etc. Así lo hace este posgrado.
Para los acompañantes se hace imprescindible tener cualidades como la capacidad de escucha o la disposición para respetar la realidad del otro; pero hay también que complementarlas con una formación que proporcione pautas para que este acompañamiento llegue a buen puerto.

Una iniciativa pionera

El posgrado en Acompañamiento Espiritual del Instituto Universitario de Salud Mental Vidal i Barraquer (URL) es una iniciativa pionera en este ámbito. Ahora se convoca la octava edición; bajo la dirección académica de los jesuitas Josep Rambla, teólogo y Jordi Font, psiquiatra. Su peculiaridad es que integra la dimensión espiritual y la psicológica; y lo hace a través de la formación teórica pero también la vertiente vivencial.
La propuesta puede ser especialmente útil para profesionales del ámbito sanitario, de la acción social, de la educación; y personas que se encuentran acompañando otras personas ya sea en comunidades, parroquias o en la propia familia.
El posgrado incluye un módulo de acompañamiento a las pérdidas y carencias, dedicado a abordar la realidad del duelo, entendido de una manera amplia, no sólo en torno a la muerte.
Fuente: Jesuitas de Catalunya
[pdf-embedder url=»https://esglesia.barcelona/wp-content/uploads/2018/07/Libro1.pdf»]

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)