Montserrat Esquerda: «La desculturización de la muerte implica un incremento de sufrimiento»

Entrevista a Montserrat Esquerda, directora del Instituto Borja de Bioética-URL

13 Abr, 2021
Església de Barcelona

El Ateneo Universitario Sant Pacià y el Instituto Borja de Bioética-URL organizaron, los días 24 y 25 de marzo, unas jornadas que pretendían abrir un debate necesario a propósito de la ley de la eutanasia, y que estimularan la reflexión para plantearse la doble cara de una misma moneda: la dignidad y el sentido del vivir y del morir. La Montserrat Esquerda, directora del Instituto Borja de Bioética-URL, participó con la ponencia “El acompañamiento del bien morir”.

Para morir bien, qué hace falta?

La nuestra es una sociedad que en las últimas décadas ha vivido un fenómeno que se podría denominar de la desculturización de la muerte. Hemos perdido aquellos referentes, conocimientos, rituales que nos ayudaban a acompañar el final de la vida y hacer el luto. Esta desculturización implica un incremento de sufrimiento: al alejar la muerte de la sociedad y enviarla a las periferias estamos alejando a las personas y las familias que viven un proceso de final, y también las familias en luto.

Y para reculturizar la muerte, qué tenemos que cambiar?

Una sociedad que sea capaz de mirar frente a frente a la muerte nos implica a todos. Quizás tenemos incorporada la necesidad de hacer testamento, para dejar muy arreglados los aspectos económicos, pero hace falta también hablar de otras muchas cosas en el final de vida, en el día a día…

Qué podemos hacer en concreto?

Una medicina que incorpore plenamente, como objetivo, aligerar el dolor y el  sufrimiento. Contar con profesionales preparados, cuidados y muy dimensionados… El debate no es curas paliativas versus eutanasia, pero sí que las curas paliativas y el apoyo social son condiciones de posibilidad previas, que tendrían que estar exquisitamente garantizadas. El Comité Europeo de Salud Pública dice que se muere mal cuando la muerte no es aceptada, cuando quienes cuidan no están formados en el control de las reacciones emocionales propias, cuando la muerte se deja a aquello racional.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 18 de abril

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Cuidado con despreciar a uno de estos pequeños.

(Mt 18,1-5.10.12-14)