Montserrat Esquerda: «La desculturización de la muerte implica un incremento de sufrimiento»

Entrevista a Montserrat Esquerda, directora del Instituto Borja de Bioética-URL

13 Abr, 2021
Església de Barcelona

El Ateneo Universitario Sant Pacià y el Instituto Borja de Bioética-URL organizaron, los días 24 y 25 de marzo, unas jornadas que pretendían abrir un debate necesario a propósito de la ley de la eutanasia, y que estimularan la reflexión para plantearse la doble cara de una misma moneda: la dignidad y el sentido del vivir y del morir. La Montserrat Esquerda, directora del Instituto Borja de Bioética-URL, participó con la ponencia “El acompañamiento del bien morir”.

Para morir bien, qué hace falta?

La nuestra es una sociedad que en las últimas décadas ha vivido un fenómeno que se podría denominar de la desculturización de la muerte. Hemos perdido aquellos referentes, conocimientos, rituales que nos ayudaban a acompañar el final de la vida y hacer el luto. Esta desculturización implica un incremento de sufrimiento: al alejar la muerte de la sociedad y enviarla a las periferias estamos alejando a las personas y las familias que viven un proceso de final, y también las familias en luto.

Y para reculturizar la muerte, qué tenemos que cambiar?

Una sociedad que sea capaz de mirar frente a frente a la muerte nos implica a todos. Quizás tenemos incorporada la necesidad de hacer testamento, para dejar muy arreglados los aspectos económicos, pero hace falta también hablar de otras muchas cosas en el final de vida, en el día a día…

Qué podemos hacer en concreto?

Una medicina que incorpore plenamente, como objetivo, aligerar el dolor y el  sufrimiento. Contar con profesionales preparados, cuidados y muy dimensionados… El debate no es curas paliativas versus eutanasia, pero sí que las curas paliativas y el apoyo social son condiciones de posibilidad previas, que tendrían que estar exquisitamente garantizadas. El Comité Europeo de Salud Pública dice que se muere mal cuando la muerte no es aceptada, cuando quienes cuidan no están formados en el control de las reacciones emocionales propias, cuando la muerte se deja a aquello racional.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 18 de abril

Te interesará…

Síguenos

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Habrá más alegría en el cielo por un solo pecador que se convierta.

(Lc 15,1-10)