Montserrat Esquerda: «La desculturització de la mort implica un increment de patiment»

Entrevista a Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL

13 Abr, 2021
Església de Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià i l’Institut Borja de Bioètica-URL van organitzar, els dies 24 i 25 de març, unes jornades que pretenien obrir un debat necessari a propòsit de la llei de l’eutanàsia, i que estimulessin la reflexió per tal de plantejar-se la doble cara d’una mateixa moneda: la dignitat i el sentit del viure i del morir. La Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, va participar amb la ponència “L’acompanyament del ben morir”.

Per morir bé, què cal?

La nostra és una societat que en les darreres dècades ha viscut un fenomen que es podria anomenar de la desculturització de la mort. Hem perdut aquells referents, coneixements, rituals que ens ajudaven a acompanyar el final de la vida i fer el dol. Aquesta desculturització implica un increment de patiment: en allunyar la mort de la societat i enviar-la a les perifèries estem allunyant les persones i les famílies que viuen un procés de final, i també les famílies en dol.

I per reculturitzar la mort, què hem de canviar?

Una societat que sigui capaç de mirar cara a cara la mort ens implica a tots. Potser tenim incorporada la necessitat de fer testament, per deixar ben arreglats els aspectes econòmics, però cal també parlar de moltes altres coses en el final de vida, en el dia a dia…

Què podem fer en concret?

Una medicina que incorpori plenament, com a objectiu, alleugerir el dolor i el  patiment. Comptar amb professionals preparats, cuidats i ben dimensionats… El debat no és cures pal·liatives versus eutanàsia, però sí que les cures pal·liatives i el suport social són condicions de possibilitat prèvies, que haurien d’estar exquisidament garantides. El Comitè Europeu de Salut Pública diu que es mor malament quan la mort no és acceptada, quan els qui cuiden no estan formats en el control de les reaccions emocionals pròpies, quan la mort es deixa a allò racional.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 18 d’abril

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

En el cel hi haurà més alegria per un sol pecador que es converteix.

(Lc 15,1-10)