Montserrat Esquerda: «La desculturització de la mort implica un increment de patiment»

Entrevista a Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL

13 Abr, 2021
Església de Barcelona

L’Ateneu Universitari Sant Pacià i l’Institut Borja de Bioètica-URL van organitzar, els dies 24 i 25 de març, unes jornades que pretenien obrir un debat necessari a propòsit de la llei de l’eutanàsia, i que estimulessin la reflexió per tal de plantejar-se la doble cara d’una mateixa moneda: la dignitat i el sentit del viure i del morir. La Montserrat Esquerda, directora de l’Institut Borja de Bioètica-URL, va participar amb la ponència “L’acompanyament del ben morir”.

Per morir bé, què cal?

La nostra és una societat que en les darreres dècades ha viscut un fenomen que es podria anomenar de la desculturització de la mort. Hem perdut aquells referents, coneixements, rituals que ens ajudaven a acompanyar el final de la vida i fer el dol. Aquesta desculturització implica un increment de patiment: en allunyar la mort de la societat i enviar-la a les perifèries estem allunyant les persones i les famílies que viuen un procés de final, i també les famílies en dol.

I per reculturitzar la mort, què hem de canviar?

Una societat que sigui capaç de mirar cara a cara la mort ens implica a tots. Potser tenim incorporada la necessitat de fer testament, per deixar ben arreglats els aspectes econòmics, però cal també parlar de moltes altres coses en el final de vida, en el dia a dia…

Què podem fer en concret?

Una medicina que incorpori plenament, com a objectiu, alleugerir el dolor i el  patiment. Comptar amb professionals preparats, cuidats i ben dimensionats… El debat no és cures pal·liatives versus eutanàsia, però sí que les cures pal·liatives i el suport social són condicions de possibilitat prèvies, que haurien d’estar exquisidament garantides. El Comitè Europeu de Salut Pública diu que es mor malament quan la mort no és acceptada, quan els qui cuiden no estan formats en el control de les reaccions emocionals pròpies, quan la mort es deixa a allò racional.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 18 d’abril

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)