Els Dilluns dels Drets Humans: «Utopies reals, construint una nova economia centrada en les persones»

La crisi que ha portat la Covid-19 ha fet reflexionar i replantejar el món on vivim. Propostes que anteriorment semblaven utòpiques ara tenen una cabuda més realista. Per això, Els Dilluns dels Drets Humans han posat sobre la taula temes com la renda bàsica universal, la reducció de la jornada laboral, la democràcia als espais de treball i una nova fiscalitat per tal de construir una economia que tingui les persones al centre.

La periodista Sandra Vicente ha moderat el cicle de conferències. «Hem de posar les bases d’una nova justícia social que sigui capaç de garantir una vida digna» ha assegurat. També, ha tingut unes paraules en record d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau de 2001 a 2014 que va morir el passat dimarts 6 d’abril. «L’Arcadi va plantar les llavors del canvi d’una nova justícia social» ha dit Vicente.

Renda bàsica universal

El politòleg i membre de la Red Renta Básica, Alberto Tena, ha posat sobre la taula les premisses necessàries per aconseguir fer viable una renda per a tothom. «La idea de la renda bàsica vol instal·lar la possibilitat que l’ingrés sigui un dret de la ciutadania de la mateixa manera que tenim drets a la salut i l’educació.» Tena, ha explicat les tres característiques principals d’aquesta renda: «la primera que és incondicional, no s’exigeix res a canvi de rebre-la; en segon lloc, és individual, i la tercera és que és universal».

Per fer-la viable i que no suposi una proposta que costaria a l’Estat una xifra de 290.000 milions d’euros, per tant, un 25% del PIB, Tena treballa amb un plantejament que suposa la redistribució dels ingressos, és a dir, que la renda bàsica ve acompanyada d’impostos. «Amb aquesta nova proposta hem calculat que entre el que t’ingressen i el que et treuen per impostos hi ha un 60% de població que surt guanyant, un 20% de població que es queda més o menys igual i que és a partir del 20% més alt que a poc a poc es comença a perdre més». Per tant, amb aquests càlculs gairebé un 90% de la població queda retribuïda i amb el 10% de la població restant, la més adinerada, es redistribueix el conjunt de riquesa del país. «Això suposa un cost final de 35.000 milions d’euros, i per tant, un 3,5% PIB» ha assegurat Tena. Aquest fet no només suposa una millora econòmica sinó que «tindríem millores en salut física i mental».

Democràcia als espais de treball

El professor de filosofia del dret a la UB, Pablo Scotto, ha parlat d’una utopia arriscada, la democràcia als espais de treball. «El treball assalariat no és només percebre un salari per un treball, sinó que significa que el treball mateix es converteix en una mercaderia» explica Scotto. Per això, proposa que cal trencar amb la institució del treball assalariat. Aquesta relació entre persona assalariada i empresari és totalment asimètrica perquè «el treballador està sotmès a una activitat de la qual depèn la seva subsistència a la voluntat de l’empresari perquè és l’empresari el que té la capacitat de decidir sobre situacions que afecten la vida del treballador, mentre que el treballador està mancat de la possibilitat de decidir sobre aquestes situacions» assegura Scotto.

La proposta de Scotto suposa superar aquesta diferència jeràrquica i asimètrica del cap que paga el salari i el treballador que el rep, per relacions igualitàries instaurant democràcia dins les empreses. És a dir, la igualtat en decidir. Per dur-ho a terme «és important que els treballadors posseeixin una part del capital de l’empresa, quelcom que surt a la mateixa Constitució Espanyola» afirma el professor.

La reducció de la jornada laboral

El precursor de la iniciativa per a la Reforma Horària, Fabian Mohedano, ha parlat dels possibles canvis en les jornades laborals. «Vivim amb unes jornades molt diverses i complexes i aquella idea de l’horari de 9 a 5 s’ha anat desballestant». La nova era digital que ha remarcat la Covid-19 ha suposat un impacte enorme sobre la jornada horària i la manera de concebre el treball. Mohedano posa sobre la taula la diversitat laboral que s’ha de tenir en compte per ajustar els horaris, però també ha deixat clar que «la reducció de jornada té uns grans beneficis des del punt de vista econòmic però també des del punt de vista de la cohesió social».
«Quan el 2014 va néixer la plataforma per la reforma horària vam voler posar el temps en el focus de la vida pública com un factor de benestar» assegura Mohedano. «Hem treballat el temps des d’una perspectiva integral. La reducció de jornada permetria un temps per la formació, però també tota la part de compaginació de la vida personal, laboral, cívica i comunitària» ha finalitzat.

Una fiscalitat pel segle XXI

Ricard Bellera, membre Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, ha parlat d’una nova fiscalitat en una època de pandèmia on la despesa incrementa, però, per contra, abaixen els impostos. «Les 20 entitats de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària hem plantejat propostes fiscals per un canvi de més equitat i més justícia social per garantir una economia més justa i una societat més cohesionada d’acord amb una fiscalitat que sigui més eficient i més progressiva».

«Plantegem que hi hagi un límit a les bonificacions i que es deixi avançar per la senda de la competència a la baixa que significa que per atreure capital s’abaixen els impostos és a dir que es necessita menys interès per obtenir el mateix ingrés» ha finalitzat Bellera.