Mons. Vilanova: «Que la luz de la fe ilumine el nuevo curso de la Fundación Joan Maragall»

El obispo Javier preside el acto inaugural de la Fundación que abre el curso con lección de la Dra. Begoña Román

27 Oct, 2021
Església de Barcelona
Fotografía: Fundació Joan Maragall
La Fundació Joan Maragall ha inaugurado esta semana el nuevo curso 2021-22. El acto ha tenido lugar en el Seminario Conciliar de Barcelona y ha ido presidido por el obispo auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Javier Vilanova. También han estado presentes el presidente el dr. David Jou, así como muchos de los alumnos y profesores de la Fundación. Entre ellos, la profesora Dra. Begoña Román, que ha impartido la lección inaugural Las libertades y los derechos en tiempo de pandemia: reflexiones desde la ética.

Abrir horizontes y ser luz

El obispo auxiliar de Barcelona, ​​Mons. Javier Vilanova invitó a la Fundación a «pensar en el presente para abrir horizontes de esperanza en el futuro». Partiendo de la Fratelli Tutti insistió en la necesidad de establecer una visión comunitaria, y «salir del yo para hablar de nosotros». «No se derrota la oscuridad hablando de la luz sino encendiéndola -dijo el obispo citando el Evangelio de San Mateo-. Esto es lo que se hace desde la Fundación que quiere llegar a esa luz y hacerla llegar a los demás. Aquel que quiere iluminar debe brillar al igual que Jesús que vino al mundo como luz», añadió.
Encomendándose al Espíritu Santo, exhortó a construir puentes con la cultura y el mensaje de la fe. «Que la luz de la fe esté viva a lo largo de este nuevo curso de la Fundación Joan Maragall en bien de la sociedad que busca referentes de bondad belleza y verdad», añadió

Ser cultura desde la vocación eclesial

Por otra parte, el presidente de la Fundación Joan Maragall (FJM), el Dr. David Jou, haciendo balance tras el contexto de pandemia, expuso cómo pese a los sacrificios económicos a causa de la Covid-19, mantienen «las motivaciones esenciales de la Fundación». Ha insistido en «la presencia actualizada y dinámica del pensamiento cristiano», así como, «la voluntad de seguir sirviendo desde la vocación de una Iglesia en salida, en diálogo con agnósticos, con ateos, con creyentes de otras religiones, con cristianos de otras opiniones y confesiones».
El Dr. Jou dijo que en la sociedad se han ampliado las actividades culturales, pero que «en muy pocas de ellas existe presencia explícita cristiana; por eso intentaremos fortalecer las sinergias con otros centros culturales de la diócesis, como el Museo Diocesano o el Ateneo Universitario Sant Pacià, potenciando colaboraciones que sumen públicos y combinen puntos de vista». En este sentido también, en referencia a la revista Cuestiones de Vida Cristiana, ha asegurado que se quiere dar «un nuevo impulso que la haga más presente en la vida cultural y religiosa, ensanche sus colaboraciones internacionales e incremente la difusión».

Lección inaugural

Acabada su intervención, el Dr. David Jou ha presentado la lección inaugural del curso 2021-2022, que ha impartido la doctora en Filosofía, vicedecana de Investigación de la Facultad de Filosofía de la Universidad de Barcelona y profesora de la misma facultad Begoña Román Maestre, que también es presidenta del Comité de ética de Servicios Sociales de Cataluña y vocal del Comité de Bioética de Cataluña. El título es: Las libertades y derechos en tiempo de pandemia: reflexiones desde la ética. La exposición se ha centrado en tres partes: Los tiempos de la pandemia: sobre nosotros, la circunstancia y las creencias; La libertad esencial: descubrimiento y constructo; y Jerarquizar derechos y libertades en nombre de los derechos y la libertad.

Ayuda a la formación para Jordi Jiménez Guirao

En la parte final del acto, se ha dado a conocer la Ayuda a la formación -de 6000 €- que concede la Fundación Joan Maragall, y que ha sido para Jordi Jiménez Guirao. El trabajo lleva por título La filosofía cristiana en Cataluña (1900-1936), y se inscribe en la primera fase de la tesis doctoral de Jordi Jiménez -que empezará este curso 2021-2022 en la UB- dedicada al filósofo catalán Jaume Serra Hunter (1878-1943), catedrático de Historia de la Filosofía y rector de la Universidad de Barcelona (1931-1933). El proyecto será dirigido por el dr. Josep Monserrat Molas, catedrático de metafísica y decano de la Facultad de Filosofía de la UB.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Amarás al Señor tu Dios, y a tu prójimo como a ti mismo.

(Mt 22,34-40)