Mons. Vilanova: «Que la llum de la fe il·lumini el nou curs de la Fundació Joan Maragall»

El bisbe Javier presideix l'acte inaugural de la Fundació que obre el curs amb  lliçó de la Dra. Begoña Román

27 Oct, 2021
Església de Barcelona
Fotografia: Fundació Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall ha inaugurat aquesta setmana el nou curs 2021-22. L’acte ha tingut lloc al Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. També hi han estat presents el president el Dr. David Jou, així com, molts dels alumnes i professors de la Fundació. Entre aquests, la professora Dra. Begoña Román, la qual ha impartit la lliçó inaugural Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. 

Obrir horitzons i ser llum

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va convidar la Fundació a «pensar en el present per obrir horitzons d’esperança en el futur». Partint de la Fratelli Tutti va insistir en la necessitat d’establir una visió comunitària, i «sortir del jo per parlar del nosaltres». «No es derrota la foscor parlant de la llum sinó encenent- la – va dir el bisbe citant l’Evangeli de Sant Mateu-. Això és el que es fa des de la Fundació que vol arribar a aquesta llum i fer-la arribar als altres. Aquell que vol il·luminar ha de brillar igual que Jesús que va venir al món com a llum», va afegir. 

Encomant-se a l’Esperit Sant, va exhortar a construir ponts amb la cultura i el missatge de la fe. «Que la llum de la fe estigui ben viva al llarg d’aquest nou curs de la Fundació Joan Maragall en be de la societat que busca referents de bondat bellesa i veritat», va afegir  

Ser cultura des de la vocació eclesial

D’altra banda, el president de la Fundació Joan Maragall (FJM), Dr. David Jou, fent balanç després del context de pandèmia, va exposar com malgrat els sacrificis econòmics a causa de la Covid-19, mantenen «les motivacions essencials de la Fundació». Va insistit en «la presència actualitzada i dinàmica del pensament cristià», així com, «la voluntat de continuar servint des de la vocació d’una Església en sortida, en diàleg amb agnòstics, amb ateus, amb creients d’altres religions, amb cristians d’altres opinions i confessions».

El Dr. Jou va dir que a la societat s’han ampliat les activitats culturals, però que «en molt poques d’elles hi ha presència explícita cristiana; per això intentarem enfortir les sinergies amb altres centres culturals de la diòcesi, com ara el Museu Diocesà o l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tot potenciant col·laboracions que sumin públics i combinin punts de vista». En aquest sentit també, referint-se a la revista Qüestions de Vida Cristiana, ha assegurat que es vol donar «un nou impuls que la faci més present en la vida cultural i religiosa, n’eixampli les col·laboracions internacionals i n’incrementi la difusió». 

Lliçó inaugural

Acabada la seva intervenció, el Dr. David Jou ha presentat la lliçó inaugural del curs 2021-2022, que ha impartit la doctora en Filosofia, vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i professora de la mateixa facultat Begoña Román Maestre, que també és presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El títol és: Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. L’exposició s’ha centrat en tres parts: Els temps de la pandèmia: sobre el nosaltres, la circumstància i les creences; La llibertat essencial: descobriment i constructe; i Jerarquitzar drets i llibertats en nom dels drets i la llibertat.

 Ajut a la formació per a Jordi Jiménez Guirao

A la part final de l’acte s’ha donat a conèixer l’Ajut a la formació –de 6000 €- que concedeix la Fundació Joan Maragall, i que ha estat per a Jordi Jiménez Guirao. El treball porta per títol La filosofia cristiana a Catalunya (1900-1936), i s’inscriu en la primera fase de la tesi doctoral de Jordi Jiménez –que començarà aquest curs 2021-2022 a la UB- dedicada al filòsof català Jaume Serra Hunter (1878-1943), catedràtic d’Història de la Filosofia i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933). El projecte serà dirigit pel Dr. Josep Monserrat Molas, catedràtic de metafísica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Dona, és gran la teva fe!

(Mt 15,21-28)