Mons. Vilanova: «Que la llum de la fe il·lumini el nou curs de la Fundació Joan Maragall»

El bisbe Javier presideix l'acte inaugural de la Fundació que obre el curs amb  lliçó de la Dra. Begoña Román

27 Oct, 2021
Església de Barcelona
Fotografia: Fundació Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall ha inaugurat aquesta setmana el nou curs 2021-22. L’acte ha tingut lloc al Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. També hi han estat presents el president el Dr. David Jou, així com, molts dels alumnes i professors de la Fundació. Entre aquests, la professora Dra. Begoña Román, la qual ha impartit la lliçó inaugural Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. 

Obrir horitzons i ser llum

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va convidar la Fundació a «pensar en el present per obrir horitzons d’esperança en el futur». Partint de la Fratelli Tutti va insistir en la necessitat d’establir una visió comunitària, i «sortir del jo per parlar del nosaltres». «No es derrota la foscor parlant de la llum sinó encenent- la – va dir el bisbe citant l’Evangeli de Sant Mateu-. Això és el que es fa des de la Fundació que vol arribar a aquesta llum i fer-la arribar als altres. Aquell que vol il·luminar ha de brillar igual que Jesús que va venir al món com a llum», va afegir. 

Encomant-se a l’Esperit Sant, va exhortar a construir ponts amb la cultura i el missatge de la fe. «Que la llum de la fe estigui ben viva al llarg d’aquest nou curs de la Fundació Joan Maragall en be de la societat que busca referents de bondat bellesa i veritat», va afegir  

Ser cultura des de la vocació eclesial

D’altra banda, el president de la Fundació Joan Maragall (FJM), Dr. David Jou, fent balanç després del context de pandèmia, va exposar com malgrat els sacrificis econòmics a causa de la Covid-19, mantenen «les motivacions essencials de la Fundació». Va insistit en «la presència actualitzada i dinàmica del pensament cristià», així com, «la voluntat de continuar servint des de la vocació d’una Església en sortida, en diàleg amb agnòstics, amb ateus, amb creients d’altres religions, amb cristians d’altres opinions i confessions».

El Dr. Jou va dir que a la societat s’han ampliat les activitats culturals, però que «en molt poques d’elles hi ha presència explícita cristiana; per això intentarem enfortir les sinergies amb altres centres culturals de la diòcesi, com ara el Museu Diocesà o l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tot potenciant col·laboracions que sumin públics i combinin punts de vista». En aquest sentit també, referint-se a la revista Qüestions de Vida Cristiana, ha assegurat que es vol donar «un nou impuls que la faci més present en la vida cultural i religiosa, n’eixampli les col·laboracions internacionals i n’incrementi la difusió». 

Lliçó inaugural

Acabada la seva intervenció, el Dr. David Jou ha presentat la lliçó inaugural del curs 2021-2022, que ha impartit la doctora en Filosofia, vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i professora de la mateixa facultat Begoña Román Maestre, que també és presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El títol és: Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. L’exposició s’ha centrat en tres parts: Els temps de la pandèmia: sobre el nosaltres, la circumstància i les creences; La llibertat essencial: descobriment i constructe; i Jerarquitzar drets i llibertats en nom dels drets i la llibertat.

 Ajut a la formació per a Jordi Jiménez Guirao

A la part final de l’acte s’ha donat a conèixer l’Ajut a la formació –de 6000 €- que concedeix la Fundació Joan Maragall, i que ha estat per a Jordi Jiménez Guirao. El treball porta per títol La filosofia cristiana a Catalunya (1900-1936), i s’inscriu en la primera fase de la tesi doctoral de Jordi Jiménez –que començarà aquest curs 2021-2022 a la UB- dedicada al filòsof català Jaume Serra Hunter (1878-1943), catedràtic d’Història de la Filosofia i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933). El projecte serà dirigit pel Dr. Josep Monserrat Molas, catedràtic de metafísica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)