Mons. Vilanova: «Que la llum de la fe il·lumini el nou curs de la Fundació Joan Maragall»

El bisbe Javier presideix l'acte inaugural de la Fundació que obre el curs amb  lliçó de la Dra. Begoña Román

Fotografia: Fundació Joan Maragall

La Fundació Joan Maragall ha inaugurat aquesta setmana el nou curs 2021-22. L’acte ha tingut lloc al Seminari Conciliar de Barcelona i ha anat presidit pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. També hi han estat presents el president el Dr. David Jou, així com, molts dels alumnes i professors de la Fundació. Entre aquests, la professora Dra. Begoña Román, la qual ha impartit la lliçó inaugural Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. 

Obrir horitzons i ser llum

El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova va convidar la Fundació a «pensar en el present per obrir horitzons d’esperança en el futur». Partint de la Fratelli Tutti va insistir en la necessitat d’establir una visió comunitària, i «sortir del jo per parlar del nosaltres». «No es derrota la foscor parlant de la llum sinó encenent- la – va dir el bisbe citant l’Evangeli de Sant Mateu-. Això és el que es fa des de la Fundació que vol arribar a aquesta llum i fer-la arribar als altres. Aquell que vol il·luminar ha de brillar igual que Jesús que va venir al món com a llum», va afegir. 

Encomant-se a l’Esperit Sant, va exhortar a construir ponts amb la cultura i el missatge de la fe. «Que la llum de la fe estigui ben viva al llarg d’aquest nou curs de la Fundació Joan Maragall en be de la societat que busca referents de bondat bellesa i veritat», va afegir  

Ser cultura des de la vocació eclesial

D’altra banda, el president de la Fundació Joan Maragall (FJM), Dr. David Jou, fent balanç després del context de pandèmia, va exposar com malgrat els sacrificis econòmics a causa de la Covid-19, mantenen «les motivacions essencials de la Fundació». Va insistit en «la presència actualitzada i dinàmica del pensament cristià», així com, «la voluntat de continuar servint des de la vocació d’una Església en sortida, en diàleg amb agnòstics, amb ateus, amb creients d’altres religions, amb cristians d’altres opinions i confessions».

El Dr. Jou va dir que a la societat s’han ampliat les activitats culturals, però que «en molt poques d’elles hi ha presència explícita cristiana; per això intentarem enfortir les sinergies amb altres centres culturals de la diòcesi, com ara el Museu Diocesà o l’Ateneu Universitari Sant Pacià, tot potenciant col·laboracions que sumin públics i combinin punts de vista». En aquest sentit també, referint-se a la revista Qüestions de Vida Cristiana, ha assegurat que es vol donar «un nou impuls que la faci més present en la vida cultural i religiosa, n’eixampli les col·laboracions internacionals i n’incrementi la difusió». 

Lliçó inaugural

Acabada la seva intervenció, el Dr. David Jou ha presentat la lliçó inaugural del curs 2021-2022, que ha impartit la doctora en Filosofia, vicedegana de Recerca de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona i professora de la mateixa facultat Begoña Román Maestre, que també és presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El títol és: Les llibertats i els drets en temps de pandèmia: reflexions des de l’ètica. L’exposició s’ha centrat en tres parts: Els temps de la pandèmia: sobre el nosaltres, la circumstància i les creences; La llibertat essencial: descobriment i constructe; i Jerarquitzar drets i llibertats en nom dels drets i la llibertat.

 Ajut a la formació per a Jordi Jiménez Guirao

A la part final de l’acte s’ha donat a conèixer l’Ajut a la formació –de 6000 €- que concedeix la Fundació Joan Maragall, i que ha estat per a Jordi Jiménez Guirao. El treball porta per títol La filosofia cristiana a Catalunya (1900-1936), i s’inscriu en la primera fase de la tesi doctoral de Jordi Jiménez –que començarà aquest curs 2021-2022 a la UB- dedicada al filòsof català Jaume Serra Hunter (1878-1943), catedràtic d’Història de la Filosofia i rector de la Universitat de Barcelona (1931-1933). El projecte serà dirigit pel Dr. Josep Monserrat Molas, catedràtic de metafísica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB.