Mons. Vilanova i Pellisa: «Quien vive en el amor de Dios será fuente y portador de vida plena»

El obispo Javier finaliza las predicaciones cuaresmales en la Catedral de Barcelona en torno a la cita bíblica: «Yo soy el Camino, la Verdad y la Vida».

24 Mar, 2023
Església de Barcelona
Fotografía: Catedral de Barcelona

«Enamórate del Señor porque Él está loco por ti. Él es la alegría de tu corazón, quien te ha dado la vida y nunca te abandonará». Así, con confianza y convicción, el obispo Javier Vilanova i Pellisa ha finalizado la tercera y última de las tres predicaciones cuaresmales que ha realizado este año en la Catedral de Barcelona. Tres sesiones en torno a la cita bíblica: «Yo soy el Camino, la Verdad y la Vida».

 En esa tercera predicación, el obispo auxiliar de Barcelona ha reflexionado a partir de la afirmación: «Yo soy la vida». La explicaba argumentado que «la vida nuestra está en Cristo, porque en Cristo está la vida. Dios es el creador y el motor de esa vida».

 «Motor de vida»

Ante la certeza de que «nada es igualable a la persona humana en toda la creación», el obispo exhortó a «no cansarse de admirar la belleza humana». Un regalo de Dios, por el que debemos «mostrarnos agradecidos por haber recibido tanto y de forma gratuita».

Sin embargo, Mons. Vilanova lamentó cómo, a veces, «hay un rechazo de Dios, que pese a darlo todo hay que rechaza ese amor de Dios». Partiendo de ahí preguntó a los fieles: «¿Qué pasa cuando se quita a Dios de la vida?». Respondiendo al interrogante, dijo que «sin Dios no tenemos la comunidad que él nos da, ni vemos a los hermanos». «Nos hacemos nosotros «Dios» con un ego que nunca se llena,- continuaba el obispo- siempre está vacío».

 Misericordia eterna

Ante esta carencia de Dios, el prelado advirtió que «se pierde el sentido de la Vida, porque estamos creados para vivir y amar».

Además, el obispo Javier recordó que a pesar de alejarse a uno de Dios la misericordia de Dios nunca se apaga, sino que es «eterna». En esta línea puso subrayar el sacramento de la reconciliación es «fuente de amor y salvación» que nos recuerda que «nunca debemos perder la esperanza porque nunca nos dejará de amar».

 Vivir en el amor de Dios

Concluyendo la predicación cuaresmal, y con toda la reflexión de base, exhortó a «poner a Dios en el centro. «Escucharle en cada uno de los momentos de nuestra vida y desde la Palabra». «Él nos dará vida y uno amor incondicional -decía el obispo-. Quien vive en el amor de Dios será fuente de vida plena siendo portadores también de vida», añadió.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

A esta, que es hija de Abrahán, ¿no era necesario soltarla de tal ligadura en día de sábado?

(Lc 13,10-17)