El obispo Sergi bendice los nuevos columbarios

El obispo auxiliar remarca el hecho de "ver la vida como una peregrinación" y "con esperanza"

29 Oct, 2018
Església de Barcelona

El pasado domingo el obispo auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo bendijo los nuevos columbarios de la parroquia Sant Ramon de Penyafort. Fue un encuentro que reunió los fieles de la parroquia. Así, también participaron los familiares de los difuntos que descansan en el templo. Se dio un agradecimiento especial al rector de la parroquia, Mn. Ramon Batlle, además de los técnicos y trabajadores del Arzobispado de Barcelona. Estos, pues, son los que han reconstruido este espacio vertical donde se depositan las urnas cinerarias dentro de la parroquia.

La paradoja cristiana

En sus palabras, el obispo auxiliar remarcó que, a pesar de tratarse de un lugar relacionado con la muerte, “todos los mensajes son de vida”. En este sentido recordó cuando Jesús decía, “Yo soy la resurrección y la vida” (Juan, 11:25). Además, se refirió a la «paradoja que vivimos los cristianos». Es decir, «cuando nos referimos a nuestros hermanos difuntos – explicaba el obispo – pensamos en la vida eterna”. «De este modo, en el camino cristiano se invita a una visión de esperanza«, añadía el obispo.

En esta línea, ejemplificó el caso del papa san Juan XXIII. Según expuso, cuando se supo que se estaba muriendo, fue un gran motivo de tristeza para toda la Iglesia. «Ahora bien, en contrapartida, -decía el obispo- el Santo Padre respondió: me acaban de dar la mejor buena noticia, puesto que me voy a la casa del Señor”. Así pues, remarcó el hecho de «ver la vida como un peregrinaje”.

Una vida nómada

En relación a la vida católica, Mons. Gordo remarcó el hecho de que “la vida del cristiano es la de nómada». «Somos nosotros el camino y recibimos el abrazo del Señor”, dijo el obispo. También, a modo de ejemplo, se refirió a las palabras de santa Teresa de Jesús: “Vivo sin vivir en mí 
y tan alta vida espero, que muero porque no muero”. De lo contrario, tomó las palabras de santa Teresa de Lisieux, “yo no muero, yo espero la vida”.

Para acabar su discurso, el obispo Sergi pidió que “el Señor nos dé esta nueva mirada”. Propuso esta demanda especialmente en esta semana en que se empieza la fiesta de los difuntos. Después añadió que, a pesar de que el cardenal Juan José Omella no se encontraba presente, les llevaba «felicitaciones por este nuevo espacio lleno de plegaria y de recuerdo a los hermanos difuntos».

Una Iglesia de cambio

Por otro lado, en sus palabras, el obispo hizo referencia a la adaptación de la Iglesia a los nuevos tiempos. “La incineración, anteriormente, se podía ver con cierto recelo. – explicaba- la Iglesia no está al margen de nuestra sociedad, está en medio de nuestro mundo». «Así, vemos que las personas piden ser incineradas”. En este sentido, explicó que, a pesar de que “todo va a su ritmo, es importante mantener los cuerpos guardados en un lugar sagrado”.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)