De voluntarios a colaboradores de Cristo

Se celebra la XXX Jornada Catalana de Pastoral de la Salud centrada en el propósito misionero del voluntariado

29 Oct, 2018
Església de Barcelona

Este 27 de octubre se ha celebrado la XXX Jornada Catalana de Pastoral de la Salud. Con el lema «Dad gratis lo que gratis recibisteis» (Mt 10,8) se ha enfatizado la importancia del voluntariado. En este sentido, se recalcó como este soporte altruista supone una ayuda «esencial para el desarrollo de la pastoral de los enfermos».

El Seminario Conciliar de Barcelona fue el punto de encuentro donde voluntarios de toda Cataluña se reunieron. El director Coordinador del SIPS (Secretariado Interdiocesano de Pastoral de la Salud), Mn. Juan Manuel Bajo abrió el acto resaltando el lema de este año, el cual pretende hacer reflexionar, revisar y renovar este servicio. Es decir, en palabras del propio director, quiere ser un empujón para «redescubrir la inspiración cristiana del voluntariado y su misión en el conjunto de la tarea evangelizadora de la Iglesia»

Después del saludo y la oración inicial, Bajo presentó a Carmen Benito y a Mn. Lluís Simón Pascual, nombrados recientemente como delegados de Barcelona y Tarragona, respectivamente. J. Manuel Bajo les dio la bienvenida y los alentó a vivir en el espíritu misionero de la pastoral, que pide implicar a todos: pastores, personas de vida consagrada, seglares, profesionales cristianos, enfermos, familia y voluntarios en un acompañamiento en comunidad.

El perfil del voluntario

Una buena muestra de la tarea a realizar la desarrolló Bajo durante la primera ponencia: Identidad y misión del voluntariado en Pastoral de la Salud. Así pues, su interviención fue una radiografía del significado del voluntariado, que «debe responder a la llamada que Jesús hizo a sus discípulos que cuidaran los más necesitados comunicando así la Buenanueva».

A modo de ejemplo, el director del SIPS intercaló en la explicación diferentes fragmentos audiovisuales, abstraídos de películas para reflexionar sobre el tema. De este modo, películas como Cosas que nunca te dije (1996) de Isabel Coixet, El Club de los poetas muertos (1989) de Tom Schulman o la mítica de William Wyler Ben-hur (1959), entre otros, aportaron claves del voluntariado como: saber escuchar, seguir las propias convicciones o utilizar necesidad.

A partir de estos films y su experiencia, Bajo expuso de manera dinámica lo más importante de ser voluntario. Es decir, «descubrir que eres colaborador de Cristo». Según dijo, «es mostrar la fuerza del compromiso ante la debilidad, que transforma la calidad de nuestra sensibilidad».

«Si preguntamos porque somos voluntarios, a menudo no sabremos qué responder – exponía Bajo- pero todo radica en el amor hacia Jesús». Y en este camino, el reto más importante es «humanizarnos». Así pues, es como seremos buenos voluntarios, ya que «damos ejemplo cuando pasamos del yo al nosotros», decía Bajo. Es así, como se conecta el voluntariado con sabiduría del corazón» añadió.

Necesidades del contexto actual

En el marco actual del voluntariado, se definió como vivimos en un momento convulso y enfermo de espíritu». El directpr alertaba como, en este contexto, resultan indispensables las personas que acompañen en momentos difíciles. Por consiguiente, es necesario «humanizar estructuras«, «promover la cultura de la gratuidad» y el «valor absoluto de la persona», exponía. En síntesis, «buscar el testimonio del amor y el hospital de campaña en un lugar multicultural y multi religioso donde vivimos». «Hemos de ser los nuevos profetas de la fraternidad», exhortó Bajo.

El acto continuó con una mesa de experiencias, para palpar más de cerca el sentido del voluntariado. Por un lado, se expuso la praxis dentro del ámbito Hospitalario, con la Coordinadora de atención ciudadanía de HVH, Conchita Peña. En segundo lugar, se profundizó en el ámbito parroquial, con la trabajadora Social, Mercè Sánchez.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)