Cine espiritual: ‘Lazzaro Feliz’

Una reflexión sobre la bondad del ser humano en un mundo que convive con el mal entre tiempo y espacios diferentes

26 Oct, 2018
Església de Barcelona

Esta semana, el cine espiritual revive el estilo más lírico, a través de Lazzaro Feliz, dirigida por Alice Rohrwacher. La directora, de origen italiano muestra con esta producción una fabula, que hace reflexionar el espectador sobre la bondad del ser humano.

Sinopsis

La película se sitúa en un pueblo de la rural Italia, sometido a las influencias de una rica propietaria. En esta villa hay el Lazzaro, un chico transparente y humilde que siempre actúa según la bondad. Este conocerá el Tancredi, el cual es rico, arrogante y noble. A pesar de ser opuestos, entre los dos nacerá una relación sincera. Será pues, una revelación por el Lazzaro, que atravesará el tiempo y viajar a la ciudad.

La bondad del ser humano

La película ha sido galardonada con el premio al Mejor Guion en el festival de Cannes 2018 y con el premio Especial del Jurado en el Festival de Sitges 2018. De hecho, en general, la crítica cinematográfica ha alabado el film. Por un lado, se ha destacado un gran talento estético que revive grandes directores como Fellini y, por otro lado, se ha valorado mucho el análisis que hace de la sociedad.

En cuanto a la lectura social que hace, Mn. Peio Sánchez, destaca que es, sin duda, un relato que habla sobre la bondad. En este sentido, se presenta el protagonista el Lazzaro como el bien personificado que convive y se encontrará con el mal que hay en el mundo. Un mundo cambiante que trasladará el espectador del campo, en la ciudad, en verano, en invierno, es decir, espacios que de alguna manera pautaran y dividirán la historia.

Comentario de Mn. Peio

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)