Cinema espiritual: ‘Lazzaro Felice’

Una reflexió sobre la bondat de l'ésser humà en un món que conviu amb el mal entre temps i espais diferents

26 Oct, 2018
Església de Barcelona

Aquesta setmana, el cinema espiritual reviu l’estil més líric, a través de Lazzaro Felice, dirigida per Alice Rohrwacher. La directora, d’origen italià mostra amb aquesta producció una fabula, que fa reflexionar l’espectador sobre la bondat de l’ésser humà.

Sinopsis

La pel·lícula se situa en un poble de la rural Itàlia, sotmès a les influències d’una rica propietària. En aquesta vila hi ha el Lazzaro, un noi transparent i humil que sempre actua segons la bondat. Aquest coneixerà el Tancredi, el qual és ric, arrogant i noble. Tot i ser oposats, entre tots dos naixerà una relació sincera. Serà doncs, una revelació pel Lazzaro, que travessarà el temps i viatjar a la ciutat.

La bondat de l’ésser humà

La pel·lícula ha estat guardonada amb el premi al Millor Guió en el festival de Cannes 2018 i amb el premi Especial del Jurat al Festival de Sitges 2018. De fet, en general, la crítica cinematogràfica ha lloat el film. D’una banda, s’ha destacat un gran talent estètic que reviu grans directors com Fellini i, d’altra banda, s’ha valorat molt l’anàlisi que fa de la societat.

Quant a la lectura social que en fa, Mn. Peio Sánchez, destaca que és, sens dubte, un relat que parla sobre la bondat. En aquest sentit, es presenta el protagonista el Lazzaro com el bé personificat que conviu i es trobarà amb el mal que hi ha al món. Un món canviant que traslladarà l’espectador del camp, a la ciutat, a l’estiu, a l’hivern, és a dir, espais que d’alguna manera pautaran i dividiran la història.

Comentari de Mn. Peio

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)