De voluntaris a col·laboradors de Crist

Se celebra la XXX Jornada Catalana de Pastoral de la Salut centrada en el propòsit missioner del voluntariat

29 Oct, 2018
Església de Barcelona

Aquest 27 d’octubre s’ha celebrat la XXX Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. Amb el lema «Doneu de franc allò que de franc heu rebut» (Mt 10,8), s’ha emfatitzat la importància del voluntariat. En aquest sentit, es va recalcar com aquest suport gratuït suposa un cop de mà «essencial per al desenvolupament de la pastoral dels malalts».

El Seminari Conciliar de Barcelona va ser el punt de trobada on voluntaris d’arreu de Catalunya es van reunir. El director Coordinador del SIPS (Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut), Mn. Juan Manuel Bajo va obrir l’acte ressaltant el lema d’enguany, el qual pretén fer reflexionar, revisar i renovar aquest servei. És a dir, en paraules del mateix director, vol ser una empenta per «redescobrir la inspiració cristiana del voluntariat i la seva missió en el conjunt de la tasca evangelitzadora de l’Església».

Després de la salutació i la pregària inicial, Bajo va presentar a Carmen Benito i a Mn. Lluís Simón Pasqual, nomenats recentment com a delegats de Barcelona i Tarragona, respectivament. Manuel Bajo va donar-los la benvinguda i els va encoratjar a viure l’esperit missioner de la pastoral, que demana implicar a tothom: pastors, persones de vida consagrada, seglars, professionals cristians, malalts, família i voluntaris en un acompanyament que cal fer-lo en comunitat.

L’esbós del voluntari

Una bona mostra de la tasca a realitzar la va desenvolupar Bajo durant la primera ponència: Identitat i missió del voluntariat en Pastoral de la Salut. Així doncs, la seva intervenció va ser una radiografia del significat del voluntariat, que «ha de respondre a la crida que Jesús va fer als deixebles què cuidessin els més necessitats comunicant així la Bonanova».

A tall d’exemple, el director del SIPS va intercalar dins l’explicació diferents fragments audiovisuals, abstrets de pel·lícules per reflexionar sobre el tema. D’aquesta manera, pel·lícules com Cosas que nunca te dije (1996) d’Isabel Coixet, El Club de los poetas muertos (1989) de Tom Schulman o la mítica de William Wyler Ben-hur (1959), entre d’altres, van aportar claus del voluntariat com: saber escoltar, seguir les pròpies conviccions o servir el necessitat.

A partir d’aquests films i la seva experiència, Bajo va exposar de manera dinàmica el més important de ser voluntari. És a dir, «descobrir que ets col·laborador de Crist». Segons va dir, «és mostrar la força del compromís davant la feblesa, que transforma la qualitat de la nostra sensibilitat».

«Si preguntem perquè som voluntaris, sovint no sabrem que respondre – exposava Bajo-  però tot rau en l’amor cap a Jesús». I en aquest camí, el repte més important és «humanitzar-nos». Així doncs, és com serem bons voluntaris, ja que «donem exemple quan passem del jo al nosaltres», deia Bajo. És així, com es connecta amb el voluntariat com a saviesa del cor» va afegir.

Necessitats del context actual

En el marc actual del voluntariat, es va definir com vivim en un moment convuls i malalt d’esperit». El secretari alertava com, en aquest context, resulten indispensables les persones que acompanyin en moments difícils. Consegüentment, cal «humanitzar estructures», «promoure la cultura de la gratuïtat» i el «valor absolut de la persona», exposava. En síntesi, «cercar el testimoni de l’amor i l’hospital de campanya en un lloc multicultural i multi religiós on vivim». «Hem de ser els nous profetes de la fraternitat», va exhortar el secretari.

L’acte va continuar amb una taula d’experiències, per palpar de més a prop el sentit del voluntariat. D’una banda, es va exposar la praxi dins l’àmbit Hospitalari, amb la Coordinadora d’atenció ciutadania de HVH, Conchita Peña. En segon lloc, es va aprofundir en l’àmbit parroquial amb la treballadora Social, Mercè Sánchez.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)