El bisbe Sergi beneeix els nous columbaris

El bisbe auxiliar remarca el fet de "veure la vida com un pelegrinatge" i "amb esperança"

29 Oct, 2018
Església de Barcelona

El diumenge passat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo va beneir les noves estances de columbaris de la parròquia Sant Ramon de Penyafort. Va ser una trobada que va aplegar els fidels de la parròquia. Així, també hi van participar els familiars dels difunts que reposen al temple. Es va donar un agraïment especial al rector de la parròquia, Mn. Ramon Batlle, a més dels tècnics i treballadors de l’Arquebisbat de Barcelona. Aquests, doncs, són els que han reconstruït aquest espai vertical on es dipositen les urnes cineràries dins la parròquia.

La paradoxa cristiana

En les seves paraules, el bisbe auxiliar va remarcar que, tot i tractar-se d’un lloc relacionat amb la mort, “tots els missatges són de vida”. En aquest sentit va recordar quan Jesús deia, “Jo sóc la resurrecció i la vida” (Joan, 11:25). A més a més, es va referir a la «paradoxa que vivim els cristians». És a dir, «quan ens referim als nostres germans difunts – explicava el bisbe – pensem en la vida per sempre”. «D’aquesta manera, en el camí cristià es convida a una visió d’esperança«, afegia el bisbe.

En aquesta línia, va exemplificar el cas del papa sant Joan XXIII. Segons va exposar, quan es va saber que s’estava morint, va ser un gran motiu de tristesa per a tota l’Església. «Ara bé, en contrapartida, -deia el bisbe- el Sant Pare va respondre: m’acaben de donar la millor bona notícia, ja que me’n vaig a la casa del Senyor”. Així doncs, va remarcar el fet de «veure la vida com un pelegrinatge”.

Una vida nòmada

En relació a la vida catòlica, Mons. Gordo va remarcar el fet que “la vida del cristià és la de nòmada». «Som nosaltres el camí i rebem l’abraçada del Senyor”, va dir el bisbe. També, a tall d’exemple, es va referir a les paraules de santa Teresa de Jesús: “Visc sense viure en mi, i tan alta vida espero, que moro perquè no moro”. Altrament, va prendre les paraules de santa Teresa de Lisieux, “jo no moro, jo espero la vida”.

Per acabar el seu discurs, el bisbe Sergi va demanar que “el Senyor ens doni aquesta nova mirada”. Va proposar aquesta demanda especialment en aquesta setmana en què es comença la festa dels difunts. Després va afegir que, tot i que el cardenal Joan Josep Omella no es trobava present, els portava «felicitacions per aquest nou espai ple de pregària i de record dels germans difunts».

Una Església de canvi

D’altra banda, en les seves paraules, el bisbe va fer referència a l’adaptació de l’Església als nous temps. “La cremació, anteriorment, es podia veure amb cert recel. – explicava- l’Església no està al marge de la nostra societat, està enmig del nostre món». «Així, veiem que les persones demanen ser incinerades”. En aquest sentit, va explicar que, tot i que “tot va al seu ritme, és important mantenir els cossos guardats en un lloc sagrat”.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)