Sant Eliseu, profeta

Sant Eliseu, profeta El segon Llibre dels Reis recull les tradicions entorn d’aquest home de Déu que profetitzà a la segona meitat del segle IX aC., al regne del Nord. Se’l relaciona amb la comunitat dels anomenats fills dels profetes i va ser deixeble del profeta Elies, de qui en va rebre la capa (= esperit). El seu nom significa “Déu és la meva salvació”, evocant l’acció alliberadora del Déu d’Israel i que manifesta a totes les persones honrades, de qualsevol poble i condició: a una pobra vídua, a una rica estrangera, a un general enemic… La seva acció esdevé decisiva en el camp polític per així consolidar la fidelitat d’Israel a l’Aliança. Es considera predecessor de l’ordre carmelità i es representa vestit amb l’hàbit del Carmel. L’acompanya un colom bicèfal, per disposar tant del seu propi esperit profètic com del d’Elies.

1. Commemoració de sant Eliseu, que va ser deixeble d'Elies i profeta a Israel, des del temps del rei Joram fins als dies de Jehoaix. Tot i que no va deixar oracles escrits, amb els seus miracles va anunciar la salvació que havia d'arribar per a tots els homes. A Samaria o Sebaste, a Palestina (s. IX aC).

2. Sant Protòlic, màrtir. A Aquileia, a la regió de Venècia. (data incerta).

3. Sants Valeri i Rufí, màrtirs. A Soissons, a la Gàl·lia Belga. (s. IV).

4. Sant Fortunat, bisbe. A Nàpols, a la Campània. (s. IV).

5. Sant Eteri, bisbe. A Viena, Burgúndia. (s. VI).

6. Sant Metodi, bisbe. Quan encara era monjo va viatjar a Roma per trobar-se amb el papa Pasqual I, per defensar la veneració de les imatges. Elegit bisbe, va poder celebrar solemnement el triomf de la fe ortodoxa. A Constantinoble (847).

7. Sants màrtirs Anastasi, prevere, Fèlix, monjo, i Digna, verge, que van morir el mateix dia. Anastasi, per confessar la seva fe cristiana davant els jutges musulmans, va ser degollat, i amb ell va morir també Fèlix, de la regió de Getúlia, a Àfrica del Nord, que havia propagat la fe catòlica i la vida monàstica per Astúries. Digna, encara jove, per haver renyat el jutge per la mort dels dos anteriors, va ser degollada immediatament. A Còrdova, a la província hispànica d'Andalusia (853).