De voluntaris a col·laboradors de Crist

Aquest 27 d’octubre s’ha celebrat la XXX Jornada Catalana de Pastoral de la Salut. Amb el lema «Doneu de franc allò que de franc heu rebut» (Mt 10,8), s’ha emfatitzat la importància del voluntariat. En aquest sentit, es va recalcar com aquest suport gratuït suposa un cop de mà «essencial per al desenvolupament de la pastoral dels malalts».

El Seminari Conciliar de Barcelona va ser el punt de trobada on voluntaris d’arreu de Catalunya es van reunir. El director Coordinador del SIPS (Secretariat Interdiocesà de Pastoral de la Salut), Mn. Juan Manuel Bajo va obrir l’acte ressaltant el lema d’enguany, el qual pretén fer reflexionar, revisar i renovar aquest servei. És a dir, en paraules del mateix director, vol ser una empenta per «redescobrir la inspiració cristiana del voluntariat i la seva missió en el conjunt de la tasca evangelitzadora de l’Església».

Després de la salutació i la pregària inicial, Bajo va presentar a Carmen Benito i a Mn. Lluís Simón Pasqual, nomenats recentment com a delegats de Barcelona i Tarragona, respectivament. Manuel Bajo va donar-los la benvinguda i els va encoratjar a viure l’esperit missioner de la pastoral, que demana implicar a tothom: pastors, persones de vida consagrada, seglars, professionals cristians, malalts, família i voluntaris en un acompanyament que cal fer-lo en comunitat.

L’esbós del voluntari

Una bona mostra de la tasca a realitzar la va desenvolupar Bajo durant la primera ponència: Identitat i missió del voluntariat en Pastoral de la Salut. Així doncs, la seva intervenció va ser una radiografia del significat del voluntariat, que «ha de respondre a la crida que Jesús va fer als deixebles què cuidessin els més necessitats comunicant així la Bonanova».

A tall d’exemple, el director del SIPS va intercalar dins l’explicació diferents fragments audiovisuals, abstrets de pel·lícules per reflexionar sobre el tema. D’aquesta manera, pel·lícules com Cosas que nunca te dije (1996) d’Isabel Coixet, El Club de los poetas muertos (1989) de Tom Schulman o la mítica de William Wyler Ben-hur (1959), entre d’altres, van aportar claus del voluntariat com: saber escoltar, seguir les pròpies conviccions o servir el necessitat.

A partir d’aquests films i la seva experiència, Bajo va exposar de manera dinàmica el més important de ser voluntari. És a dir, «descobrir que ets col·laborador de Crist». Segons va dir, «és mostrar la força del compromís davant la feblesa, que transforma la qualitat de la nostra sensibilitat».

«Si preguntem perquè som voluntaris, sovint no sabrem que respondre – exposava Bajo-  però tot rau en l’amor cap a Jesús». I en aquest camí, el repte més important és «humanitzar-nos». Així doncs, és com serem bons voluntaris, ja que «donem exemple quan passem del jo al nosaltres», deia Bajo. És així, com es connecta amb el voluntariat com a saviesa del cor» va afegir.

Necessitats del context actual

En el marc actual del voluntariat, es va definir com vivim en un moment convuls i malalt d’esperit». El secretari alertava com, en aquest context, resulten indispensables les persones que acompanyin en moments difícils. Consegüentment, cal «humanitzar estructures», «promoure la cultura de la gratuïtat» i el «valor absolut de la persona», exposava. En síntesi, «cercar el testimoni de l’amor i l’hospital de campanya en un lloc multicultural i multi religiós on vivim». «Hem de ser els nous profetes de la fraternitat», va exhortar el secretari.

L’acte va continuar amb una taula d’experiències, per palpar de més a prop el sentit del voluntariat. D’una banda, es va exposar la praxi dins l’àmbit Hospitalari, amb la Coordinadora d’atenció ciutadania de HVH, Conchita Peña. En segon lloc, es va aprofundir en l’àmbit parroquial amb la treballadora Social, Mercè Sánchez.