L’educació per la millora social
Les organitzacions de lleure i socioculturals fomenten la participació, el suport veïnal i la cohesió social dels barris on actuen
Quina és la contribució de les entitats de lleure i socioculturals en la cohesió, la participació i el compromís social? Poden les experiències educatives que s’hi desenvolupen en aquestes organitzacions contribuir en la socialització de persones amb orígens diversos? Pot la relació que s’estableix entre iguals ajudar a crear nous líders socials?
Per respondre a aquests i altres preguntes, el Grup d’Investigació, Innovació i Anàlisi Social (GIAS) de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL va presentar el juny passat la recerca “Ocio, Acción Sociocultural y Cohesión Social” en la mateixa Facultat. L’estudi s’ha centrat en dos barris de la ciutat de Barcelona i dos de la ciutat de Bilbao. En ell, s’analitza com les activitats adreçades a infants, adolescents i joves contribueixen a la millora social. Els tres eixos principals són: la participació, la cohesió i el suport veïnal.
Participació social
Un dels resultats de la recerca mostra que, en els barris amb població d’orígens diversos, l’entrada de veïns en aquestes entitats ve per participació dels infants. Aquests s’hi involucren en les seves activitats, ja sigui un casal, una entitat esportiva o la festa de barri. Són, precisament, els infants els qui arrosseguen als seus pares i mares, implicant-los en l’organització de les activitats. Per consegüent, coneixen altres persones. Tanmateix, en alguns casos, canvien altres organitzacions que busquen la millora del barri, la mobilització veïnal i la participació política.
Aquesta implicació genera un sentiment de pertinença. Aquest forma un espai idoni per poder treballar aspectes relacionats amb la prevenció de conductes negatives. Algunes d’elles serien, per exemple, les relacions afectiu-sexuals o el consum de tòxics.
Suport veïnal
Sobre com és la participació en aquestes entitats, els responsables de l’estudi destaquen que es fa a través d’un lideratge horitzontal. Es tracta d’associacions on les opinions de tots els seus membres són importants. D’aquesta manera, es crea un sentiment d’escolta i participació que afavoreix la implicació per a la millora del barri i de les persones que hi viuen (convivència ciutadana). Així, s’arriba, en alguns casos, a l’activisme polític i la consciència social. L’activitat d’aquestes organitzacions no només se centra només en el seu àmbit d’actuació. Així, també, es generen xarxes de solidaritat per ajudar a persones que estan passant per una situació crítica.
Cohesió social
La recerca també destaca el paper de les entitats de lleure educatiu com a espais per generar noves relacions d’amistat entre persones d’orígens i generacions diferents. Així ho descriu una de les persones entrevistades: “Sobretot, el CAU t’ensenya a respectar a tothom. Quan entres és el primer que aprens. T’obres al món i no tens cap mena de problema”.
Un altre participant explica: “La funció que fan aquestes entitats a mi em sembla molt important. En el moment en què ve molta gent de fora, els esplais juguen un paper molt important per a la cohesió. Perquè et trobes de tu a tu per jugar, per distreure’t, per aprendre. En cap moment es competeix”.
Escoles de ciutadania
El pas dels infants i adolescents per aquests tipus d’entitats els fa conscients de la importància de treballar per a la cohesió social i el bé comú. Seguint aquests passos, acaben esdevenint escoles de ciutadania. El resultat és que els joves que han passat per aquests tipus d’entitats són més conscients de les necessitats del seu barri. A més, se n’adonen de les responsabilitats que cal prendre per millorar l’entorn i la qualitat de vida de les persones.
Finalment, les entitats de lleure també destaquen per la seva adaptabilitat a les circumstàncies dels seus integrants i de l’entorn. S’emmotllen segons l’oferta de les seves activitats i els seus costos. En conseqüència, s’afavoreix la participació del major nombre de persones. En addició, gràcies al treball en xarxa, coneixen d’on poden extreure recursos econòmics i assistencials.
